Anar al contingut

Pla Tanaka

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Pla Tanaka (田中上奏文 Tanaka Jōsōbun) és un supost document japonés de planificació estratègica de 1927 en el que el primer ministre, el Baró Tanaka Giichi va presentar al Emperador Hirohito una estratègia per a conquistar el món. L'autenticitat del document va ser acceptada durant molt temps i encara se cita en alguns llibres de text chinencs,[1] pero el historiador John Dower afirma que "la majoria dels estudiosos ara estan d'acort en que va ser un engany antijaponés magistral".[2]

Antecedents

Més informació: Kantokuen

El Pla Tanaka es va publicar per primera volta en l'edició de decembre de 1929 de la publicació chinenca "時事月報" (Actualitat del més) en Nankín, una publicació nacionalista chinenca. Va ser reproduït el 24 de setembre de 1931 en les pàgines 923–34 de China Critic, una publicació en anglés en Shanghái.[3] El memorial conté les afirmacions:

Per a conquistar el món, necessites el control d'Àsia;

Per a conquistar Àsia, necessites el control de China

Per a conquistar China, necessites el control de Manchuria i Mongòlia

Si conseguim conquistar China, el restant dels països asiàtics i els països de la Mar del Sur nos temeran i es rendiran davant nosatres.

Llavors el món es donarà conte de que Àsia Oriental és nostra.

La traducció a l'anglés d'este document estava en circulació abans de febrer de 1934, i va constituir la base de l'artícul principal en la portada de la primera edició de la revista The Plain Truth publicada per Herbert W. Armstrong en febrer d'eixe any,[4] encara que va aparéixer per primera volta en la revista Communist International, de circulació menor, en 1931.

El Pla Tanaka va ser representat àmpliament per la propaganda d'Estats Units durant la guerra com una espècie de contrapart japonesa del Mein Kampf. Les séries The Battle of China i Prelude to War de Frank Capra en la série de películes guardonades Why we fight, descriuen el Pla Tanaka com el document que mostrava el pla japonés per a lluitar contra Estats Units.[5] El Pla Tanaka va ser representat de la mateixa manera en Know Your Enemy: Japan, també dirigit per Capra durant la guerra. Tal com es presenten en estes películes, els cinc passos seqüencials per a conseguir l'objectiu de conquistes de Japó són:

  1. Conquista de Manchuria
  2. Conquista de China
  3. Conquista de l'Unió Soviètica o Siberia
  4. Establiment de bases en el Pacífic
  5. Conquista dels Estats Units


Hui en dia, els erudits no accepten la seua autenticitat, pero el Pla Tanaka va ser àmpliament acceptat com a autèntic en els anys 1930 i 1940 perque les accions de Japó corresponien tan estretament a estos plans. L'autenticitat va semblar ser confirmada pel Incident de Mukden de 1931, la segona guerra sino-japonesa de 1937, les Batalles de 1939 de Khalkhin Gol, l'invasió de Indochina francesa de 1940, l'atac de 1941 en Pearl Harbor i la posterior Guerra del Pacífic.[6] El historiador Barak Kushner afirma:

Va haver varis errors històrics crítics en el Pla Tanaka que clarament ho demostren com a fals, pero el fet de que el mensage se superponguera en els objectius generals de Japó de sometre militarment a China va coincidir en la creència de que el Pla era genuí.[7]

En 1940, León Trotski va publicar un relat de cóm el document supostament va eixir a la llum. L'inteligència soviètica ho havia obtingut d'un talp d'alt ranc en Tòquio, pero no volia comprometre la seua pròpia seguritat publicant-l'obertament, per lo que el havien filtrat a través de contactes que tenien en els Estats Units.[8]

El periodiste i historiador popular Edwin P. Hoyt va escriure que el Pla Tanaka era una representació precisa "de lo que el Primer Ministre Tanaka havia dit i de lo que els supernacionalistas havien estat dient durant mesos".[9] Iris Chang agrega que el govern japonés en eixe moment estava tan dividit en faccions que, en qualsevol cas, hauria segut impossible portar a terme eixe pla. El historiador Meirion Harries va escriure que el Pla Tanaka "va ser un dels 'trucs bruts' més exitosos del sigle XX, un document fals concebut tan brillantement que trenta anys més tarde els occidentals encara estaven sent absorbits per ell". De la mateixa manera, el historiador William G. Beasley afirma que "la naturalea d'este document, tal com es publica en anglés i chinenc, no té cap convicció sobre la seua autenticitat".[10] El Dr. Haruo Tohmatsu, professor de diplomàcia i història de guerra de relacions internacionals en l'Acadèmia de Defensa Nacional de Japó, afirma que "el 'Pla Tanaka' mai va existir, pero la conferència de Dalián d'eixe any va adoptar resolucions que reflectien estes idees".[11]

Especulació sobre la seua falsificació

En l'estiu de 1927 (del 27 de juny al 7 de juliol),[12] Tanaka va convocar una "Conferència del Lluntà Oriente" en membres del Ministeri d'Assunts Exteriors de Japó, el Ministeri de la Guerra, el Ministeri de la Marina i el Ministeri de Finances. No obstant, en lloc de produir un pla mestre per a la dominació mundial, el resultat de la Conferència va ser un consens aproximat de que Japó devia recolzar al govern del Kuomintang de China contra els comunistes chinencs, sempre que els japonesos pogueren convéncer al general Zhang Zuolin per a que consolidara la seua base en una Manchuria virtualment autònoma, que serviria com un estat tapó, i cauria finalment dins de la dominació japonesa.[13] S'alega que el Pla Tanaka és un informe secret d'esta Conferència.

Quan els Aliats varen buscar documents incriminatorios per a recolzar els càrrecs de crims de guerra després de la rendició de Japó, entre ells no varen aparéixer borradors ni còpies de res corresponent al Pla Tanaka; un document japonés "original" mai s'ha produït a pesar dels esforços d'investigació extensos.

L'orige del Pla encara està en dubte. Degut a que l'edició inicial del Pla estava en chinenc, alguns historiadors japonesos ho han atribuït a fonts chinenques, provablement nacionalistes chinencs o comunistes chinencs.

Hi ha hagut denúncies de falsificació per part de l'Unió Soviètica per a encorajar la guerra entre China i Japó, i aixina promoure els interessos soviètics.[14] Les dos teories no s'exclouen mútuament, ya que el Partit Comuniste Chinenc era una branca del Comintern baix el control de l'Unió Soviètica, i la política soviètica a partir de la década de 1930 va consistir en lliurar una guerra de propaganda contra l'expansionisme japonés. Ademés, la primera traducció del Pla a l'anglés va ser feta pel Partit Comuniste dels Estats Units i publicada en el número de decembre de 1931 de la revista Communist International. Més tart va ser reimpreso en format de llibre.[15]

En 1939, Peter Fleming va afirmar haver produït una "actualisació" del Pla Tanaka , en escriure un informe imaginari sobre una conferència secreta d'estratègia aliada a la que va assistir el líder del Kuomintang, Chiang Kai-shek, i que es va filtrar als japonesos. Açò indica que el Pla Tanaka era conegut com una falsificació per part dels britànics abans de la Segona Guerra Mundial.[16]

Si ben el Pla Tanaka ha segut mencionat en periòdics i llibres de text escolars en China, la majoria dels historiadors japonesos sostenen que el document és una falsificació.[17]

En 1995, Vitaliy Pavlov, un oficial retirat d'alt ranc de la NKVD, va escriure sobre el Pla Tanaka en la revista de Moscou Novosti Razvedki I Kontrrazvedki (Notícies d'inteligència i contrainteligencia). Pavlov va dir que el treball era una falsificació preparada per l'Unió Soviètica en 1931 per a sembrar sentiments antijaponeses en els Estats Units i en Europa, encara que des de la seua publicació en 1929, açò sembla poc provable.

Vore també

Referències

  1. ↑ Chang, The Rape of Nanking, p. 178
  2. ↑ Dower, John W (1987). War Without Mercy: Race and Power in the Pacific War. Pantheon. ISBN 0-394-75172-8.
  3. ↑ Harries, Soldiers of the Rising Sun, p. 162.
  4. ↑ The Plain Truth (PDF), Cog Home School, February 2, 1934.
  5. ↑ Dower (1987), p. 22.
  6. ↑ Coble, Parks M. Facing Japan: Chinese politics and Japanese imperialism, 1931–1937 p. 36. Harvard University Press, 1991. ISBN 0-674-77530-9.
  7. ↑ Barak Kushner (2015). Men to Devils, Devils to Men: Japanese War Crimes and Chinese Justice. Harvard University Press. p. 173.
  8. ↑ Trotsky (1940), Tanaka, Marxists.
  9. ↑ Hoyt, Edwin P. (2001). Japan's War The Great Pacific Conflict. Cooper Square Press, 62. ISBN 0-8154-1118-9.
  10. ↑ Beasley, Japanese Imperialism 1894–1945, p. 185.
  11. ↑ Haruo Tohmatsu, A Gathering Darkness (2004) SR Books, p. 18
  12. ↑ Alexander, Bevin. "Japan Begins the March to Disaster". Retrieved June 26, 2011.
  13. ↑ Jansen, The Making of Modern Japan, p. 525.
  14. ↑ Romerstein and Breindel, 2001, pp. 520–521
  15. ↑ Schecter, Shared Secrets, p. 8.
  16. ↑ Holt, The Deceivers, p. 298.
  17. ↑ Stephan, "The Tanaka Memorial (1927)," p. 740.