Piràmide de Xi'An
La Piràmide de Xi'An és la major i més antiga de les cridades piràmides chinenques. Segons els arqueòlecs, va tindre una altura d'entre 50 i 70 m, aplegant a medir casi 350 m de costat. Està construïda en prop de 3,5 millons de tonellades de terra apisonada o tapial, i va servir de tomba al primer emperador de China Qin Shi Huang, fallit en el 210 a. C.
La piràmide constituïa el foc central d'un vast complex funerari l'extensió del qual s'ha estimat entorn a les 6000 Ha.
A pesar de que la cambra funerària de l'emperador mai ha segut oberta, relats antics mencionen que en el mausoleu, les dimensions del qual podrien rondar els 50x80m, està representat el regne de China, en maquetes dels seus palaus, estreles en el cel, i rius i llac recreats en mercuri. Recents anàlisis del terreny han detectat elevades concentracions d'este element, corroborant la veracitat d'esta hipòtesis.
En l'actualitat esta piràmide, aixina com el restant de piràmides construïdes en posterioritat, apareixen únicament com a montículs coberts de vegetació. Moltes d'estes piràmides estan situades en un radi de 100 km al voltant de Xi'an, en les planures de Qin Chuan en la província de Shaanxi, de la China central.
Encara que realment ya fa un sigle que els científics occidentals estudien estes piràmides, la seua existència ha segut motiu de controvèrsia sobretot a causa de la publicitat sensacionalista occidental, i dels problemes que en determinats moments han sofrit els arqueòlecs en China.
Reconeiximent en occident
La popularisació de les piràmides chinenques s'ha produït en dos etapes. La majoria de les històries antigues se centraven en l'existència de la "Gran Piràmide Blanca". Existix una història sobre el pilot James Gaussman, de la Força Aérea de l'Eixèrcit dels Estats Units, segons la qual durant un vol des d'Índia fins a China durant la Segona Guerra Mundial, este pilot va observar una gran piràmide blanca en un fulgurant diamant en la punta, pero cap font digna de crèdit dona evidències d'això.
Es pensa que el història de Gaussman es basa en el vol del Coronel Maurice Sheahan, Director per a Àsia Oriental de Trans World Airlines, que va afirmar haver avistar una piràmide segons es va publicar en el diari The New York Claves del 28 de març de 1947. Inclús va aparéixer una foto d'esta piràmide en el diari del dia 30 del mateix més. Esta fotografia va ser més vesprada atribuïda a Gaussman. Realment, la piràmide de la foto, reconeguda gràcies al treball de Chris Maier, és el Mausoleu Maoling del emperador Wu de la dinastia Han, el qual està situat a les afores de Xi'An. Atres escritors sensacionalistes com Hartwig Hausdorf (que va aventurar que estava construïda per extraterrestres) i Phillip Coppens varen fer molt per a cridar l'atenció sobre esta piràmide en Estats Units i el restant del món occidental.
Els científics coneixien en occident estes piràmides molt abans de que la prensa es fixara en elles en 1947. Com a prova, poc despuix de la sensacionalista història del New York Claves, la revista Science News Letter (ara Science News) va publicar una resenya a on es llegia que "les piràmides d'esta Regió de China estan construïdes en fanc i arena i s'assemblen més a montículs que les piràmides d'Egipte". Els científics nortamericans que han estudiat la zona certifiquen que les altures de 300 metros que s'atribuïen a estes piràmides (el doble que la de Keops) s'havien exagerat, i que els montículs d'esta zona són molt més menuts. Relats antics assignaven a la piràmide de Qin Shi Huang una altura d'uns 150 m, pero actualment es creu que esta altura era l'originalment proyectada, i que jamai va aplegar a alcançar-se per la paralisació de les obres despuix de la mort de l'emperador, a causa de l'enorme cost econòmic de la seua construcció per a les arques de l'imperi, i als tumults socials que es varen succeir.
L'emplaçament d'estes piràmides, a uns 60 km al suroest de Xi'an, és un àrea de gran valor arqueològic, pero poques piràmides han segut explorades".[1] S'han publicat treballs dels exploradors Fred Meyer Schroder i Oscar Mamen que daten del viage en 1912. També Victor Segalen havia visitat China en 1913 i va escriure sobre la tomba del Primer Emperador –i atres túmulos de la regió– en Mission Archeologique en Chine (1914): L'art funeraire a l'epoque dones Han.[2]
Algunes de les piràmides de Xi'an ara són atraccions turísicas, i algunes d'elles tenen inclús museus associats.
El desenroll dels monts tomba en China
Hi ha una llarga història de construcció de grans túmulos en China, remontant-se a lo manco al periodo Shang-Zhou,[3] pero les grans construccions piramidals es varen iniciar en el III en l'unificació de China per Qin Shi Huang. Despuix de la seua mort, els successius emperadors es varen vore en la necessitat de realisar enterrament similars per a mantindre la seua representativitat, encara que cap d'ells va tindre l'abundància de mà d'obra esclavizada derivada de la reunificació dels regnes. En conseqüència, les piràmides posteriors, pertanyents en la seua majoria a la dinastia Han, varen supondre un considerable castic per a l'economia imperial, i es varen erigir en foc d'abundants tumults. No obstant, durant esta dinastia moltes piràmides varen ser aprofitades per a crear fortificacions defensives contra les freqüents invasions dels hunos.
La solució al problema econòmic plantejat per les piràmides aplegaria sigles despuix, de la mà de l'emperador Wendi (581-604 d. C.), qui va substituir les costoses piràmides artificials per monts naturals. D'esta forma, les llabors de construcció es llimitaven a l'excavació d'una galeria en la roca, emplaçant-se els mausoleus en el cor de les montanyes, que des de llavors adquirien l'estatus de sagrades.
Vore també
Referències
- ↑ The Science News-Letter, Vol. 51, No. 15. (Apr. 12, 1947), pp. 232-233.
- ↑ Review in the Harvard Journal of Asiatic Studies, Vol. 1, No. 3/4. (Nov., 1936), pp. 391-393.
- ↑ https://web.archive.org/web/20080907054954/http://www.gisdevelopment.net/aars/acrs/1992/ps1/ps006.asp LIU Shuren YU Guopei, A Remote – Sensing study on the distribution pattern of ancient. Platform – like ruins and earth-mounded greus of TH WU colture in southern Jiangsu, China and its relation. ship with palaegeographical evolution Proceedings of the Asian Conference on Remote Sensing, 1992
- (en anglés)Full Map of Chinese Pyramids
Coordenades
- Coordenades del mausoleu de Qin Shi Huang
- Coordenades no vàlides</noinclude>
- Coordenades de tres piràmides de la regió de Xi'an:
- Coordenades no vàlides</noinclude>
- Coordenades no vàlides</noinclude>
- Coordenades no vàlides</noinclude>
- Un grup de vàries piràmides també en Xi'an
- Coordenades no vàlides</noinclude>
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirámide de Xi'An» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.