Piràmide de Senusret III
La Piràmide de Senusret III (Lepsius XLVII) és una piràmide del Antic Egipte localisada en Dahshur i construïda per al faraó Senusret III (Sesostris, en grec) de la XII Dinastia (XIX).
La piràmide és la més septentrional de les de Dahshur, i es troba 1,5 km al nordest de la Piràmide Roja de Seneferu. Va ser alçada sobre un sol nivellat, en 78 m de base i 105 m d'altura; està composta per un núcleu de rajoles d'atobó cobert en un revestiment de calcàrea blanca de Tura que descansa sobre els fonaments. Va ser excavada per primera volta en 1894 pel egiptòlec francés Jacques de Morgan, qui va conseguir aplegar a la cambra funerària despuix de descobrir un túnel excavat per antics lladres de tombes.[1] Una campanya més recent va ser dirigida per Dieter Arnold durant la década de 1990.
Complex de la piràmide
[editar | editar còdic]
El proyecte original va incloure la piràmide principal junt en una capella al nort i un chicotet temple funerari en el costat oriental, tot rodejat per un mur perimetral. Fòra d'este recint es troben sèt tombes pertanyents a les reines i princeses de Senusret, i este complex està a la seua volta rodejat per un mur exterior; esta paret va ser ampliada durant els treballs per a acomodar un gran temple en el costat sur i una calçada procesional.[1] Els restants de sis barques sagrades varen ser desenterrados fora del recint exterior en el costat del sur.[2] L'ara demolit temple oriental era molt menut, potser una senyal del decliu del cult funerari tradicional, com Arnold va sugerir. En els relleus restants varen ser plasmades escenes convencionals d'ofrenes a l'entronisat Senusret III. El temple del sur provablement va ser demolit durant l'Imperi Nou i segons els seus fonaments consistia en un pati columnado i una capella interior. Del temple de la vall no han quedat traces.[3]
Moltes tombes de pou pertanyents a les dònes reals varen ser descobertes en els costats nort i sur de la piràmide principal; es va creure que originalment estos pous estarien coronats per mastabas fins que Arnold en 1997 va demostrar que pertanyien als intrincados hipogeus de sèt piràmides menors. Les exploracions de les tombes del nort varen conduir al descobriment dels tesors de les princeses Sithathor i Mereret (entre els objectes, els famosos pectorals en els noms de Senusret II, Senusret III i Amenemhat III ara exhibits en el Museu Egipcíac d'El Caire), aixina com els sarcòfecs de les princeses Menet i Senetsenebtysy i de la reina Neferthenut.[2][4] Entre les tombes del sur, la més oriental va ser descoberta en 1994 i el seu hipogeu va conduir a una cambra funerària localisada baix la piràmide principal. Ací, un sarcòfec de granit va ser trobat, junt en alguns objectes mostrant el nom de Khenemetneferhedjet Weret I, la mare de Senusret III.
Hipogeu
[editar | editar còdic]
De Morgan va lluitar durant mesos per trobar l'entrada original; despuix de cavar varis túnels dirigits cap al centre del monument, finalment va trobar el túnel dels lladres. Un dels passages incloïa varis grafitis que eren prou aliens als cànons egipcíacs, el més famós entre ells representa un cap humà en un cridaner pentinat. De Morgan va argumentar que els túnels i els gravats varen ser fets per lladres de tombes semitas durant l'ocupació dels Hicsos. Des dels túnels excavats pels lladres, de Morgan va ser capaç de localisar l'entrada original.[5]
Des de l'entrada, localisada en el costat occidental de la piràmide, un llarc passadiç descendent conduïa a una antecámara que conecta un almagasén en la paret oest en la cambra funerària del rei en la paret este, esta última feta en granit i proveïda d'un sarcòfec de granit en el costat occidental, i una caseta per a la caixa de canopes en el del sur. Les parets de granit de la cambra estaven blanquejades en algeps. Per damunt de la cambra funerària Arnold va trobar tres voltes de descàrrega de granit (l'inferior), calcàrea (la central) i rajoles d'atobó (la superior) que repartien el pes en les parets de la cambra subjacent impedint una afonada del sostre. En la desvalijada cambra funerària del rei encara hi havia alguna ceràmica i una daga, mentres el sarcòfec de granit estava buit. És possible que Senusret III mai fora enterrat allí i que poguera haver preferit per al seu descans final la seua tomba en Abidos, com sugerix la carència d'un sistema de bloquejos dins d'este hipogeu.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- Cimmino, Franco (1996). Storia delle Piramidi, Milano: Rusconi. ISBN 88-18-70143-6.
- Grimal, Nicolas (1992). A History of Ancient Egypt, Oxford: Blackwell Books. ISBN 9780631174721.
- Lehner, Mark (1997). The Complete Pyramids, London: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05084-8.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Arnold (2002). The Pyramid Complex of Senwosret III at Dahshur, Architectural Studies, Nova York: Metropolitan Museum of Art. ISBN 0-87099-956-7.
- de Morgan (1895). Fouilles à Dahchour: Mars–Juin 1894, Viena: Adolphe Holzhausen.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pirámide de Senusret III» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.