Piper

Piper

Piper cubeba, el Pebre de Java.

Piper retrofractum

Piper és un gènero de plantes magnoliopsidas de la família Piperaceae econòmica i ecològicament important, en més de 4000 tàxons descrits (en aproximadament la mitat acceptats), d'arbusts, herbes, i lianas, moltes de les quals són espècies clau en el seu hàbitat natiu.

Descripció

Són arbusts o trepadoras, rarament herbes o chicotets arbres, aromàtics. Les branques tenen prófilos caedizos, generalment adnatos al peciol i que, en caure, deixen una profunda cicatriu anular en els nucs. Les fulles són alternes, pubescentes, simples, de marge sancer i en llim de conspicua nerviaació lateral generalment d'implantació basal o be parcialment pinnada. Les flors s'organisen en inflorescèncias espiciformes, més o menys llargues o inclús sub-globulars, generalment opostes als fulls i més rarament agrupades en aparents umbelas axilars. Dites flors, sésils i que carixen totalment de periant, són en majoria unisexuales dioiques, o més rarament monoiques o bisexuales. Tenen bràcteas chicotetes a sovint peltadas, l'androceo de 2-6 estams d'anteras biloculares de 2-4 lòbuls i el gineceo, supere, en 2-4 estigmes sésiles o d'estil curt. El frut és una drupa uni-seminada obovoide a globosa, sésil o no, freqüentment roja o groga, en pic curt i usualment glabra.

Distribució i hàbitat

Les espècies de Piper tenen una distribució pantropical i es troben comunament en el sotobosque de les selves tropicals, encara que també vegetan a més altitut, com els boscs núvols; una de les espècies (P. kadsura del sur de Japó i sur de Coreja) és subtropical i tolera hiverns en llaugeres geladas.

Bibliografia

• Dyer, L.A. and A.N. Palmer. 2004. Pebre: un gènero modele per a estudis d'evolució, ecologia química, i interaccions tróficas. Kluwer Academic Publishers, Boston. ISBN 0-306-48498-6