Piocha d'O'Higgins
La piocha d'O'Higgins és una peça d'or en forma d'estrela pentagonal d'aproximadament 7 cm de diàmetro, esmaltada en color roig. Considerada com el verdader símbol del poder presidencial en Chile, és enganchada a l'extrem inferior de la banda presidencial.
La piocha d'O'Higgins és l'element que en el traspàs del mando d'un president a un atre simbolisa l'entrega del poder, degut a que normalment cada president té la seua pròpia banda presidencial.[1] Té un valor simbòlic similar al bastó de mando d'atres països.
Història
Es va donar este nom a una medalla que Bernardo O'Higgins va ordenar posar en la seua banda presidencial. No obstant, els seus orígens no són clars. Si be es diu «piocha d'O'Higgins», ella no apareix en els retrats de José Gil de Castro de l'época; en canvi, sí apareix una medalla completament distinta.[2]
Despuix de la seua abdicació en giner de 1823, esta relíquia va ser regalada per O'Higgins a José Gregorio Argomedo.[3] Durant l'inauguració del monument a O'Higgins instalat en l'Alameda en 1872, els descendents de Argomedo la varen entregar a l'intendent Rebuig Vicuña Mackenna, qui a la seua volta li la va entregar al president Federico Errázuriz Zañartu,[2] qui la va posar en la banda presidencial i va inaugurar una tradició que es manté fins a hui.[3][n 1] No obstant, no hi ha testimoni de que la joya usada pels successors de Errázuriz siga la mateixa peça que li entregaren els descendents de Argomedo.[2]
cal destacar que la piocha d'O'Higgins utilisada durant el XX es va mantindre intacta fins al colp d'Estat de 1973, quan va desaparéixer durant el bombardeig al Palau de la Moneda.[4] Durant la dictadura militar, va ser confeccionada una nova a partir de fotografies de l'anterior. Únicament s'utilisa junt en la banda presidencial.
Superstició de la piocha
En el temps la piocha d'O'Higgins es va convertir en un objecte llegendari. Es diu que «el president al que li cau tindrà un govern difícil o no conseguirà terminar-ho». És dir, si li cau a un president, és un presagie de crisis.[5] Fins al moment s'ha documentat que als següents sis presidents que els ha caigut la piocha:
- En 1886 a José Manuel Balmaceda, qui no va poder terminar el seu govern a raïl de la guerra civil de 1891.[2]
- En 1920 a Arturo Alessandri Palma, qui va tindre que renunciar a causa del colp d'Estat de 1924.[2]
- En 1970 a Salvador Dellà, quí va governar en mig d'una profunda polarisació que va culminar en el colp d'Estat de 1973.[5][6]
- El 12 de març de 2006 a Michelle Bachelet, mentres es dirigia a l'Oració ecuménica per Chile a l'inici del seu primer govern,[7] qui va tindre un govern difícil en les movilisacions estudiantils de 2006 i el terremot del 27F de 2010.
- El 11 de març de 2018 a Sebastián Piñera, en ingressar al Palau Presidencial de Cerro Castell a l'inici del seu segon govern,[8] qui va tindre el mandat en majors índexs de desaprovació des del retorne a la democràcia, producte del esclat social de 2019, el posterior maneig de la pandèmia de COVID-19 i l'escàndal vinculat als Pandora Papers, lo que va desencadenar que fora acusat constitucionalment en dos ocasions distintes.
- El 11 de març de 2026 a José Antonio Kast, mentres firmava uns decrets junt a alguns dels seus ministres en el Palau de la Moneda, i al sendemà en la Catedral Metropolitana de Santiago durant l'Oració ecuménica per Chile.[9]
Vore també
Notes
- ↑ Encara que es té coneiximent de que va aplegar a mans dels presidents de la República recent en 1872, és possible vore la piocha d'O'Higgins en un retrat de Manuel Bulnes pintat per Raymond Monvoisin, que data de 1844.[2]
Referències
- ↑ Eixèrcit de Chile (s/f). «O'Higgins: ¿Sabies que?». www.ejercitodechile.cl. Archivat des de l'original, el 15 de març de 2010. Consultat el 1 de novembre de 2011.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Brau Lira, Bernardino(1990).«Història i significat de la transmissió del mane».Atenea. Ciència, Art i Lliteratura.(461): 165-182.
- ↑ 3,0 3,1 «Numismàtica». www.bernardoohiggins.cl (s/f). Archivat des de l'original, el 22 d'octubre de 2011. Consultat el 1 de novembre de 2011.
- ↑ «Canvie de Mando: El misteri que amaga la piocha d'O'Higgins». www.soychile.cl (11 de març de 2014). Consultat el 26 de maig de 2014.
- ↑ 5,0 5,1 «Piocha d'O'Higgins: el història del símbol del poder que es va perdre despuix del Colp d'Estat de 1973». cooperativa.cl (11 de març de 2026). Consultat el 26 de juny de 2026.
- ↑ «La “maldicció de la piocha d'O’Higgins”: Una temuda llegenda negra sobre els presidents de Chile». guioteca.com (11 de març de 2026). Consultat el 27 de juny de 2026.
- ↑ «Piocha d'O’Higgins». fauna-política (7 de setembre de 2009). Consultat el 28 de giner de 2022.
- ↑ Vaccaro, Cristóbal (11 de març de 2018). «de-el-incident-de-pinera.shtml La caiguda de la Piocha d'O’Higgins: el "mal agüero" despuix de l'incident de Piñera». www.biobiochile.cl. Consultat el 3 de giner de 2022.
- ↑ «Al President Kast de nou li va caure la piocha d'O’Higgins: historiadors conten anècdota i mit». El Mostrador (12 de març de 2026). Consultat el 12 de març de 2026.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Piocha de O'Higgins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.