Picnomon
El cap de pollet (Picnomon acarna) és l'única espècie del gènero monotípic Picnomon pertanyent a la família de les asteráceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta anual, en pèls unicelulars araneosos, molt ramificada des de la base. El brot és erecto i proveït d'ales espinoses en tota la seua llongitut. Les fulls són alternes, lineares-lanceoladas, sésilés i decurrentes, de 8-12 cm de llarc, en 3-4 dents grans alluntades, en espinas grogues de fins a 1,5 cm de llarc, entre les que es troben dents més chicotetes en espines més curtes, i en la fes proveïda d'un dens indumento blanc-araneoso, de pèls aplicats. Els capítuls són terminals, sésiles, solitaris o, més habitualment, en grups densos de 2-8, organisats a la seua volta en una inflorescència més o menys corimbiforme, sobrepassats pels fulls involucrales. l'involucre, densament araneoso, és cilíndric, de 8-15 mm de llarc i constituït per bràcteas herbàcees o més o menys coriáceas, imbricadas i adpresas, més llargues les interiors, i les externes i miges en apèndix apical pectinado-espinuloso, recurvado. El receptàcul, pla i alveolado, soporta páleas blanquecinas. Els flósculos, hermafroditas, tenen la corola tubulosa, pentámera, més o menys zigomorfa, glabra, purpúrea o rosat-purpúrea. Els filaments dels 5 estams són lliures i vilosos. Les Cipselas, homomorfas, de color marró clar, lluents, són ovales-oblongas, alguna cosa comprimides, en placa apical de vora sancera rodejant un nectario pentamero d'uns 0,5mm d'alt; el vilano està constituït per pèls de 15-20 mm de llarc, plumosas.[1][2]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Terrenys de cultiu i baldíos secs.
Distribució
[editar | editar còdic]Pel Mediterràneu i Europa meridional.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Picnomon acarna va ser descrit primer per Carlos Linneo com Carduus acarna i publicat en Species Plantarum, vol. 2, p. 820, en 1753 i posteriorment inclós en el gènero de nova creació Picnomon per Alexandre Henri Gabriel de Cassini i publicat en Dict. Sci. Nat. 40: 188, en 1826[3]
- Citologia
Número de cromosomas de Picnomon acarna (Fam. Compositae) i táxones infraespecíficos: 2n=34.[4] 2n=22.[5] 2n=32.[6]
- Sinonímia
- Carduus acarna L. (basiónimo)
- Carlina acarna (L.) M.Bieb.
- Carthamus canescens Lam.
- Cirsium acarna (L.) Moench
- Cirsium pisidium Wettst.
- Cnicus acarna (L.) L.[7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: safrà descarnat, assota-Cristos, azotacristos, cap de pollet, penca, penca ajonjero, penca ajonjero de Salamanca, penca barber, penca bardero, penca blanca, penca borriquero, penca cap de pollet, penca cucare, penca cuco, penca roja, penca santa, cardoblanco, descarnada portuguesa, espino de caçar pardals.[8]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bayer, I (1989). , Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
- ↑ Picnomon en Flora Ibèrica, CSIC/RJB, Madrit
- ↑ «Picnomon acarna». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de juliol de 2012.
- ↑ Contribution à la connaissance cytotaxinomique dones spermatophyta du Portugal. II. Compositae Fernandes, A. & M. Queirós (1971) Bol. Soc. Brot. ser. 2 45: 5-121
- ↑ Chromosome numbers of some flowering plants of Spain and France. Gadella, Th., I. Kliphuis & I. A. Mennega (1966) Acta Bot. Neerl. 15(2): 484-489
- ↑ Números cromosomáticos de plantes occidentals, 251-260. Pajarón Sotomayor, S. (1983) Anals Jard. Bot. Madrit 40(1): 271-275
- ↑ Picnomon acarna en The Plant List, vers. 1, 1, 2013
- ↑ «Picnomon acarna». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 30 de juliol de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Picnomon acarna» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
- Pàgines en enllaços a archius trencats
- Gèneros monotípics de plantes
- Carduinae
- Flora d'Europa
- Flora de la conca mediterrànea
- Tàxons descrits per Michel Adanson
- Plantes descrites en 1763
- Tàxons botànics descrits per Carlos Linneo
- Plantes descrites per Cassini
- Plantes descrites en 1753
- Plantes descrites en 1826