Pianissimo

Figura 1. Pianissimo.

Pianísimo (del italià pianissimo, "molt suau") és un terme que s'utilisa en notació musical per a indicar un grau determinat d'intensitat del sò, és dir, un matís dinàmic. L'intensitat que senyala pianissimo és molt baixa, situant-se per damunt de pianississimo i per baix de piano.

Descripció

Esta indicació pertany a la categoria coneguda com a dinàmica de graus, que es construïx per mig de la contraposició entre els conceptes de suau i fort, lo que s'expressa per mig de les paraules italianes piano i forte respectivament. Existixen a lo manco huit graduacions o indicacions de dinàmica, escomençant des del sò més suau fins al sò més fort. Per eixemple, pianissimo, piano, forte, fortissimo, etc. Aixina mateix, els distints graus d'intensitat poden matisar-se per mig d'atres térmens com piu, meno, etc. Estes són les indicacions directament relacionades en el terme piano:

Nom	Abreviatura	Significat
Pianississimo		Més dèbil.
Pianissimo		Molt dèbil.
Piano	Erro al crear miniatura:	Dèbil.
Mezzopiano		Mijanament suau. Lliteralment, és la mitat de suau que piano.
Piano forte		Dèbil i despuix fort.
Forte piano		Fort i despuix dèbil.
Meno piano		Menys dèbil.
Più piano		Més dèbil.
Piano subito		Sobtadament dèbil.

L'eixecució de la dinàmica musical és relativa i sol ser subjectiva. Depén de l'estil o periodo històric al que pertanyga l'obra, ya que existixen certs convencionalisme estètics; pero també depén de la consideració personal i condició emocional del intérpret. Els matisos com forte o piano no tenen un significat precís ya que són indicacions relatives i dependran de la graduació de dinàmiques que s'utilise en una determinada obra. Quan en una composició el matís de major intensitat és fortissimo (fff), forte (f) serà un matís d'intensitat intermija. Aixina mateix, caldrà tindre en conte l'acústica de l'espai a on es va a interpretar la peça. En una sala de concert gran deuran exagerar-se els matisos, mentres que un lloc chicotet requerirà lo contrari.

Representació gràfica

Este matís dinàmic pot aparéixer representat en les partituras o partichelas per mig d'unes indicacions especials que solen colocar-se per baix del pentagrama, concretament baix la nota a on escomença dita dinàmica. Per a indicar esta intensitat sonora existixen vàries possibilitats:

El terme pianissimo. En la majoria dels casos estos noms estan en italià, encara que és possible trobar també indicacions en atres idiomes especialment en composicions dels últims temps.
l'abreviatura del terme Erro al crear miniatura: . Es pren el terme anterior i es representa de forma abreviada en les lletres en negreta i cursiva.

L'obra se seguix tocant a l'intensitat marcada des d'eixe punt en avant fins que aparega una nova indicació de dinàmica.

Vore també

Referències

Bibliografia

De Vaig Candar, Roland. Nou diccionari de la música vol. I i II. Grasindo, 2002.
Grabner, Hermann. Teoria general de la música. Akal, 2001.
Michels, Ulrich. Atles de música. Aliança, 2009 [1985].
Pérez Gutiérrez, Mariano. Diccionari de la música i els músics vol. 1 2 i 3. Akal, 1985.
Randel, Don Michael. The Harvard Dictionary of Music. Harvard University Press, 2003.

Este artícul conté una traducció derivada de «Pianissimo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.