Phengaris arion

hormiguera de llunars (Phengaris arion)

La hormiguera de llunars (Phengaris arion, també coneguda com Maculinea arion i Glaucopsyche arion) és una espècie de palometa de la família Lycaenidae. L'espècie va ser descrita en 1758, posteriorment avistar en Gran Bretanya en 1795. En 1979 l'espècie es creïa extinta en Gran Bretanya pero ha segut exitosamente reintroducida en nous métodos de conservació. Actualment la Phengaris arion està classificada com "casi amenaçada" en la IUCN llista roja d'espècie protegides. Hui P. arion Pot ser trobat en Europa, Caucas, Armènia, oest de Siberia, Altái, nort i oest de Kazakhstan i Sichuan.

Phengaris arion pot ser distinguida pels seus punts negres únics sobre les ales en blava en el fondo.

Phengaris arion és coneguda en el camp de l'ecologia del comportament per la seua relació paràsita única en les formigues Myrmica, específicament en Myrmica sabuleti. L'espècie també s'alimenta de Tomello i Origanum majorana com a plantes nutricias en etapes primerenques del seu cicle de vida.

Subespecies

• P. a. arion Europa De l'oest Siberia, Altái, Kazakhstan Al noroest
• P. a. delphinatus (Fruhstorfer, 1910) "Dauphine"
• P. a. zara Jachontov, 1935 Caucas, Armènia
• P. a. buholzeri Rezbanyai, 1978
• P. a. inferna Sibatani, Saigusa & Hirowatari, 1994 Sichuan
• † P. a. eutyphron Fruhstorfer, 1915 anteriorment el sur de Gran Bretanya

Descripció

Les orugas medixen uns 13 milímetros en llongitut i poden viure uns 9 mesos ans que formen crisálidas i es convertixquen en adults; tenen una envergadura d'uns 50 mm.

Distribució

La hormiguera de llunars es troba de costa a costa en el Paleártico, pero està més concentrada en àrees de França a China.

Hàbitat

L'hàbitat de la hormiguera de llunars és en gran part influït per ubicació de les seues fonts alimentàries. L'espècie requerix una combinació de cantitats abundants de la seua planta alimentària, tomello i la presència de Myrmica formigues per a sobreviure.

La palometa és més abundant en pastures i àrees abandonades de vegetació diversa i arbustos. Esta preferència pot ser explicada en examinar el resultat d'un paisage uniforme. Un paisage que permaneix igual en el temps sincronisa molt les activitats biològiques que inclouen en la floració de plantes amfitriones. Influïxen les dates d'aparició de l'adult, o pressions a les larves en les colónies de formigues. Si les funcions biològiques importants tenen lloc en el mateix temps, la població devé molt més, encara que és susceptible a aleatoris i desafortunats acontenyiments com a desastres migambientals. Per això actes en l'agricultura tradicional poden deixar de sincronisar el sistema biològic. Les estructures ecològiques diverses poden canviar o substituir microclimas que poden provocar un impacte enorme en la supervivència de la palometa Phengaris arion.

Comportament en el niu amfitrió - estratègia "cuco"

Mentres la majoria de les orugas de Phengaris es comporten de modo semblat abans de ser introduïdes en el niu de formiga amfitriona, una volta adoptades per una espècie de formiga amfitriona, les palometes Phengaris arion adopten un de dos estratègies. La primera estratègia estudiada, la més coneguda, es coneix com la "estratègia del cuco". Esta estratègia ha segut estudiada extensament en P. rebeli i consta d'una interacció contínua entre la oruga de Phengaris i les formigues amfitriones Myrmica. Una volta en el niu, la oruga utilisa el mimetisme olfatori per a confondre a les formigues i amagar la seua identitat.

Les larves de Phengaris arion utilisen la estratègia del cuco en les formigues i contínuament desprenen una olor molt similar al que emana la formiga regna per a ser alimentada, imita el sò d'una reina com per a aumentar el seu ranc dins del formiguer. Phengaris ampra la tècnica del cuco per a ser alimentades per les formigues que li estan donant tractament preferent a les seues pròpies larves, tal comportament és una estratègia tal que els membres del formiguer, les seues formigues, serien capaces de matar a les seues pròpies larves per a alimentar a la oruga i aplegat el cas, rescataria primer a la oruga de Phengaris arion davant un supost perill.

Estratègia predadora

A diferència d'atres membres del genus Phengaris, la comunament cridada hormiguera de llunars, Phengaris arion, es convertix en depredador una volta en el niu de la formiga. S'alimenta de les bues de formiga mentres continua actuant com si anara una formiga de l'espècie Myrmica. Encara que eixecuten el mimetisme, els índexs de mortalitat per a les palometes dins del niu és alt. Una explicació és que cada espècie de Phengaris es relaciona en una determinada espècie de Myrmica. Si les orugas que estan sent adoptades per una espècie de formiga que no li és familiar la descobrix, és a sovint matada i menjar.

Inclús si estan emparellades en l'amfitrió correcte, moltes Phengaris arion no apleguen a sobreviure. Si el mimetisme no és perfecte i les formigues que li acullen sospiten, la mort és altament provable. També les formigues en nius sense un suministrament abundant d'aliments és molt més provable que siguen identificades com a intruses.

S'ha conclós que és més provable que les orugas de les hormigueras de llunars siguen atacades durant els primers dèu dies despuix de ser adoptades per les formigues amfitriones; açò es deu al fet de que en este temps les orugas són més grans que el tamany mig de les larves de formiga Myrmica.

Protecció llegal

• Autonòmica
• CREA propost: «d'interés especial - risc relatiu»
• UE Directiva Hàbitatsː Anexe IV
• Convenis internacionalsː Conveni de Berna: Anex II

• Categories UICN'
• Autonòmica
• VU B2c
• Estatal
• VU (1992)
• Europea
• NT (2025)
• Mundial
• LR /nt (2004)

Enllaços externs

• Cicle de vida
• Conservació de palometa - Gran-proyecte blau
• Cornwall Confiança de fauna i flora - Gran-blava reintroduction