Anar al contingut

Petròleu de esquisto

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Schematic cross-section of general types of oil and gas resources and the orientations of production wells used in hydraulic fracturing.jpg
Petròleu de esquisto
Archiu:Oil shale radio frequency extraction. caps block 0

El petròleu de esquisto (en anglés: shale oil) és un petròleu no convencional produït a partir d'esquistos bituminosos per mig de pirólisis, hidrogenació o dissolució tèrmica. Estos processos convertixen a la matèria orgànica continguda dins de la roca (querógeno) en petròleu sintètic i gas. El petròleu resultant pot ser utilisat com a combustible o ser millorat per a ajustar-se a les especificacions del material que alimenta una refineria per mig de l'agregat d'hidrogen i l'eliminació d'impureas tals com sofre i nitrogen. Els productes refinats poden ser utilisats per als mateixos fins que aquells obtinguts a partir del petròleu cru.

Història

[editar | editar còdic]
Archiu:West Lothian shale bing, Scotland. caps block 1
Tres tossals d'enrunes de esquistos en West Lothian, evidència de la primitiva indústria de parafina de petròleu en el XIX en Escòcia.

El petròleu de esquisto va ser una de les primeres fonts d'oli mineral usades pels humans. El seu us més antic del com existixquen registres va ser en Suïssa i Àustria al començament de el XIV. En 1596, el mege personal de Frederick I, duc de Württemberg va escriure sobre les seues propietats curativas. El petròleu de esquisto va ser utilisat per a allumenar els carrers de Modena, Itàlia al començament de el XVII. La Corona britànica va otorgar una palesa a tres persones en 1694 que havien «trobat la manera d'extraure i produir grans cantitats de pitch, alquitrà, i oli d'un cert tipo de roca». Posteriorment comercialisat com Betton's British Oil, es promocionava dient que el producte destilat havia segut «provat per buços en dolors i contusions en gran efecte beneficiós». Les indústries modernes d'extracció de shale oil es varen crear en França cap a 1830 i en Escòcia durant la década de 1840. El petròleu era utilisat com a combustible, com a lubrificant, i com a oli per a llàntia; la revolució industrial havia aumentat la demanda d'allumenament. Servia per a reemplaçar al oli de ballena que era cada volta més escàs i costós.

Durant finals de el XIX, es varen construir plantes per a extracció de shale oil en Austràlia, Brasil i Estats Units. China (Manchuria), Estònia, Nova Zelanda, Suràfrica, Espanya, Suècia, i Suïssa produïen shale oil al començament de el XX. El descobriment de petròleu cru en Mig Oriente a mitan de el XX va paralisar a la majoria d'estes indústries, encara que Estònia i Noreste de China varen mantindre operatives les seues indústries d'extracció fins a començos de el XXI. En resposta a l'aument dels costs del petròleu al començament de el XXI, han recomenzado operacions d'extracció i/o d'exploració en Estats Units, China, Austràlia, i Jordània.

Processos d'extracció

[editar | editar còdic]

El petròleu de esquisto pot extraure's per mig de pirólisis, hidrogenació, o dissolució tèrmica. La pirólisis de la roca és realisada en un retorta, situada damunt del sol o dins de la pròpia formació de roca. En 2008 la major part de les indústries extractivas de shale oil extreen, trituraban i transportaven la roca fins a una instalació de retortes, encara que s'han provat algunes tècniques experimentals que permeten extraure el petròleu in-situ en el mateix lloc d'extracció. La temperatura a la qual el querógeno es descompon en hidrocarburs estables varia segons el temps del procés. En la descomposició sobre sol el procés comença sobre els 300 °C, pero pot accelerar-se i completar-se a temperatures més altes. Les descomposició es realisa de forma òptima entre 480 i 520 °C.

Els processos d'hidrogenació i dissolució tèrmica (per mig de processos de reactius de decorreguts) permeten extraure el petròleu usant un donant d'hidrogen, dissolvents o una combinació d'estos. La dissolució tèrmica implica l'aplicació de dissolvents a una elevada temperatura i pressió, incrementant l'eixida de petròleu per craqueo de la matèria orgànica dissolta. Diferents métodos produïxen shale oil en diferents propietats.

Una mida crítica per a estudiar la viabilitat de l'extracció del shale oil és la relació entre l'energia produïda pel shale oil extret respecte a la cantitat d'energia necessària per a extraure-ho i processar-ho, una relació denominada "Energia retornada respecte a energia invertida" (en anglés Energy Returned on Energy Invested). En 1984 un estudi va estimar que la relació per a varis depòsits de shale oil variava entre 0'7 i 13'3.

Estudis més recents indiquen que la relació dels shale oil variaria entre 2 i 16, depenent de si l'energia consumida és contada a la seua volta com a energia produïda. Royal Dutch Shell va informar sobre relacions entre 3 i 4 en extracció que varen desenrollar tecnologies de processament in situ."

Referències

[editar | editar còdic]