Personificació d'Amèrica
,_RP-P-1878-A-2571.jpg){kind=link}
,_Johann_Joachim_Kaendler_and_assistants,_Meissen_Porcelain_Factory,_c._1760,_hard-paste_porcelain_-_Wadsworth_Atheneum_-_Hartford,_CAPS_0_-_CAPS_1_.jpg){kind=link}
Les primeres personificacions europees d'Amèrica, és dir, del continent americà, generalment provenen de conjunts dels Quatre continents, tot lo que llavors es coneixia en Europa. Estos varen ser: Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica. L'incorporació d'Amèrica els va convertir en un grup encara més atractiu per a representar visualment, ya que en ser quatre es poden colocar conjunts al voltant de tot tipo d'objectes de quatre costats, o en parells a lo llarc de la frontera d'un edifici en una porta central.
Un conjunt de convencions va sorgir ràpidament sobre l'iconografia de les personificacions. Normalment eren dònes, en Europa vestida de reina, i clarament la líder del grup. Àsia està rica i totalment vestida pero en un estil exòtic, en Àfrica i Amèrica com a màxim a mig vestir i en accessoris exòtics.[1] U dels atributs més antics i persistents per a Amèrica va ser el loro; estos varen aplegar a Europa a principis de el XVI i varen ser molt valorats. El tocat de plomes, en les plomes en posició vertical, reflectia el tocat real d'alguns pobles americans. Una cornucopia, que representa les noves plantes comestibles d'Amèrica, era una característica molt comuna (encara que la poma a sovint sembla ser la més prominent). Amèrica és acompanyada per una improvable apacible caimà o alligator, raonablement comparables als cocodrils del Vell Món, encara que les primeres imàgens poden mostrar un exòtic armadillo.
El patró per a les representacions modernes primerenques va ser establit per informes d'América Central i del Sur, i va permanéixer en el seu lloc fins a el XIX, quan va començar a ocórrer el contacte europeu en els natius nortamericans. En el XVIII, l'Amèrica britànica va començar a usar personificacions basades en Britannia i Liberty, aixina com en Columbia, alguna cosa aixina com una combinació d'estos. A mida que més noves nacions americanes es varen independisar, es varen adoptar noves personificacions nacionals.
Imàgens europees
[editar | editar còdic]_(cropped).jpg){kind=link}
L'adició d'Amèrica als tres continents o "parts del món" anteriors no va ser immediata despuix de 1492, ya que va prendre alguns anys establir que Amèrica no era un extrem oriental d'Àsia, com Cristóbal Colón va continuar pensant fins a la seua mort,[2] sino més be una massa de terra molt gran comparable a les demés. La noció mateixa de continent era incerta[3] i els intelectuals contemporàneus varen intentar integrar les terres recent descobertes en la mentalitat i l'image ya complicada i disputada de la geografia mundial heretada dels antics grecs.[4]
Algunes de les primeres personificacions registrades provenen de la cort de Cosme I de Médici en Florencia. Encara que no va participar en absolut en l'exploració d'Amèrica (els Habsburgo havien dificultat molt el viage dels italians en la década de 1520), els Médicis estaven molt interessats en ells i havien adquirit una bona colecció d'artefactes, plantes i animals. Per a la boda de Cosme en Leonor de Toledo, prima lluntana de Carlos V, emperador del Sacre Imperi Romà, en 1539, les luxoses decoració dels carrers per a la processó incloïen imàgens de Carlos en personificacions d'Espanya, Nova Espanya i Perú. No sobreviuen imàgens, pero el llibre oficial del festival té descripcions textuals, encara que clarament no s'han explicat correctament a l'autor. En el llibre es diu que la Nova Espanya nueta tenia una "pinya", sense dubte pretenia ser la fruta, i Perú "tenia en ella una ovella en un coll llarc", una flama. La processó nupcial de Carlos en 1526 en Sevilla havia inclós representacions d'indis americans.[5]
Imàgens com a arcs i fleches, pals i indicacions de canibalisme estarien estretament entrellaçades en la concepció artística d'Amèrica com un reflex de la seua idealisació com un lloc de salvajismo i desert tropical.[6] En este moment, Amèrica personificaba elements predominantment posseïts associats en entorns càlits i tropicals per les regions que s'havien explorat primer. Estes zones explorades varen ser principalment les àrees tropicals d'América Central i del Sur.[7]
Les representacions d'Amèrica incloïen detalls exòtics de fondo, especialment fauna desconeguda en Europa com "el loro o guacamayo, tortuga, armadillo, tapir, pereós, jaguar i aligator".[8] No obstant, els tatuages usats per abdós sexes, que varen sorprendre als primers escritors, varen ser omesos per artistes en sèu en Europa, encara que dibuixats per viagers. Pot ser que se'ls haja considerat indecorosos en les personificacions femenines.[7]
Mentres que Europa posseïa l'image d'una noble o una deesa romana, Amèrica "generalment es va concebre com una salvage prou feroç, solament una miqueta alluntat de la tradició medieval del home salvage".[7] Açò no sugerix que solament Amèrica fora radicalment diferent d'Europa en térmens de l'apariència de la figura. Fòra de la personificació, Àsia va tindre també una apariència dramàticament diferent. Açò es veu en l'impressió L'entrada de l'embaixador de Pèrsia en París, vista en la Plau Royal, el 7 de febrer de 1715 . Venint de el "regne molt exòtic de Pèrsia", la placa representa al diplomàtic persa Mohammed Resa Beg en el seu sèquit, casi tots hòmens en turbants, bigots, nassos en una forma caractetrística i corfolls, alguns en bracamartes.[9] No obstant, açò argumenta que Amèrica va ser potser iconográficamente el continent més antitético a Europa en la majoria dels continents personificados.
Esta disparitat entre els dos continents és especialment aguda en les personificacions continentals en l'escala de la Residència de Würzburg. Allí, es veu a Europa, d'acort en la representació de Ripa, com la més noble vestida, ademés d'estar rodejada de relíquies de l'art, la ciència i l'iglésia. Açò s'opon a la representació d'Amèrica com a nueta, en una corona de plomes, un arc, un loro posat en la seua nina, acompanyat d'un montó de caps.[10] Ademés d'estos diversos graus de civilidad en les seues representacions, ací es mostra que Europa i Amèrica estan en una relació directa de superioritat religiosa i servilisme. En descriure a Amèrica en térmens de potencial religiós sobre les pintures en Würzburg, es va argumentar que "una de les principals connotacions d'este nou món era religiosa, i específicament misionero".[11]
_-_escultura.jpg){kind=link}
A pesar de la concepció predominant d'Amèrica personificada com una dòna mig vestida en plomes, sostenint un arc i en un gran reptil al seu costat, i un cap incorpórea als seus peus, no totes les imàgens d'Amèrica es varen fer estrictament d'acort en lo que era essencialment la plantilla de Ripa per a les personificacions continentals, ni els elements culturals o la vida selvada representats sempre es varen mantindre fermes en la realitat d'Amèrica. De fet, a mida que va passar el temps, en lloc de la familiaridad que genera autenticitat en les representacions, la llicència artística es va fer encara més desenfrenada.
En virtut d'açò, la representació d'Amèrica com un salvage es va convertir en un noble salvage, o "princesa índia".[13]
En atres aspectes, menys políticament carregats, també va haver inconsistencias en la descripció d'Amèrica, particularment en el tipo d'animals que l'acompanyen. A sovint, Àfrica i Amèrica estaven confosos, en els seus atributs convencionals intercanviats; presumiblement açò es va deure a que abdós eren considerats llocs càlits i exòtics.[14] Amèrica s'ha mostrat en una série d'animals que no es troben naturalment en dit continent, aixina es mostra en un camello, i una representació d'una dòna en un elefant havia segut etiquetada com "Amèrica" durant molts anys.[15] Estes imprecisions es varen incloure en un enigma més ampli d'Amèrica i Àfrica a les que se'ls permetia compartir iconografia, inclús dins del mateix context, com en una instància a on les personificacions d'Amèrica i Àfrica es retraten com a chiquets en l'acte de jugar entre sí.
Primeres imàgens en Amèrica del Nort
[editar | editar còdic]Les primeres imàgens de personificació fetes per europeus assentats en Amèrica incloïen algunes versions dels tipos europeus, inclosos els gravats de Paul Revere, pero tals criollos no es varen alegrar molt de ser simbolisats pels natius americans, en els qui a sovint estaven en guerra.[16] Abans de l'independència, ya havien començat a usar figures que combinaven aspectes de Britannia i Liberty, i en acabant de que ràpidament va abandonar la primera. Les figures ara a voltes es dien "America" i a voltes "Liberty", més tart es varen decidir per l'última. Durant la major part de el XIX, les monedes nortamericanes duyen un cap femení neoclàssic cridada "Liberty". Encara que Columbia estava en us lliterari des d'al voltant de 1730, no sembla haver segut utilisada en imàgens fins a més tart, al voltant de 1800.[17]
-
Gravat segons Maerten de Vós, sigle XVI. Els captius estan sent massacrats i cuinats en el fondo esquerre.
-
Theodor Galle despuix de Stradanus, Amerigo Vespucci desperta a Amèrica en la seua hamaca, 1570. En el fondo s'està torrant un captiu.
-
Gravat de Jan Sadeler, 1581, en una escena pacífica darrere.
-
Edició de 1618 del llibre d'emblemes de Cessara Ripa Iconologia, en un cap tallat entre els seus peus.
-
Impressió en anglés, 1634. Amèrica té una cama humana.
-
Rajoleta de mayólica italiana, década de 1740
-
Porcelana de Chelsea, Europa i Amèrica (en la seua ceptre i arc ara trencats), c. 1760. Un cocodril púrpura entre els peus d'Amèrica.
-
Estuc del sigle XVIII en l'iglésia dels jesuïtes, Mindelheim . Ara apareixen tipis i un bisonte als costats, encara que l'antic disfràs de plomes suramericà permaneix.
-
Figura de porcelana espanyola, c. 1770, en atributs que inclouen un cap tallat i un caimà.
-
Detall d'una fresca de 1855-1856 de Constantino Brumidi en el Capitolio dels Estats Units en Washington, DC, Columbia (esquerra) i una aparició tardana de la princesa índia
.jpg){kind=link}
_(cropped).jpg){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Li Corbeiller, 1961, pp. 216-218.
- ↑ Haase y Reinhold, 1994, pp. 48-49.
- ↑ Haase y Reinhold, 1994, pp. 52-56.
- ↑ Haase y Reinhold, 1994, pp. 6-74. especialment 47-52
- ↑ Markey, Lia (2016). Imagining the Americas in Medici Florence (en en), Penn State Press. ISBN 978-0-271-07822-9.
- ↑ Lewis, Martin (1997). The Myth of Continents: A Critique of Metageography (en en), Berkeley: University of Califòrnia Press, p. 25.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Li Corbeiller, 1961, p. 210.
- ↑ Morell. «The Four Parts of the World – Representations of the Continents» (en en). Vivennemorrell.wordpress.com. Consultat el 15 de febrer de 2020.
- ↑ Fuhring, Peter (2015). A Kingdom of Images: French Prints in the Age of Louis XIV, 1660–1715 (en en), Los Angeles: Getty Research Institute, pp. 288–289.
- ↑ The Art Bulletin.60
- 109-112.
- ↑ Clossey, Luke (2008). Salvation and Globalization in the Early Jesuit Missions (en en), New York: Cambridge University Press, p. 77.
- ↑ Highman, 1990, p. 50.
- ↑ Highman, 1990, pp. 50-51.
- ↑ Li Corbeiller, 1961, p. 219.
- ↑ The Classical World.106
- 476.
- ↑ Highman, 1990, pp. 55-57.
- ↑ Highman, 1990, pp. 59-70.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Personificación de América» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.