Persée

Persée (1682)

Persée (en espanyol, Perseo) és una tragèdia lírica en música de Jean-Baptiste Lully, i llibret de Philippe Quinault, que va ser estrenada primerament en el Palau de Versalles i després en l'Òpera de París en abril de 1682.

Està basada en el mit grec del héroe del mateix nom. L'obra relata la relació entre Perseo i Andrómeda, encara que el primer és amat secretament per Merope. Per a poder obtindre l'amor de Andrómeda, Perseo deu anar en busca del cap de Medusa, un mònstruo la mirada del qual convertia als hòmens en pedra. En l'ajuda d'Hermes (Mercurio), mensager dels deus, Perseo mata a Medusa i obté la mà de Andrómeda.

Curiosament el personage principal, Perseo, canta molt poc en l'obra, no més de quinze minuts en total, pese a que tota l'obra gira entorn a ell. Açò es deu a que es buscava representar al rei Sol, Luis XIV, a qui està dedicada, qui simbolisa l'estabilitat i l'orde contra les forces enemigues que en eixe llavors amenaçaven França.

L'obra s'ha repost en escassa regularitat, pero generalment s'omet una introducció, precedent de la nostra actual obertura.

Personages

Personage	Tesitura	Repartiment de l'estrena, 18 d'abril de 1682
Persée fill de Júpiter i Dánae	haute-contre	Louis Gaulard Dumesny
Andromède filla de Céphée	soprano	Marie Aubry
Phinée, germà de Céphée	baix	François Beaumavielle
Mérope, germana de Cassiope	soprano	Marie Li Rochois
Phronime, ajudant de la Virtut	tenor (baritenor)
Mégathyme, ajudant de la Virtut	haute-contre
Virtut	soprano
Fortuna	soprano
Céphée, rei d'Etiopia	baix/baríton
Cassiope, reina d'Etiopia	soprano	Mlle Bluquette
Amphimédon, un etíope	baríton
Corite, un etíop	haute-contre
Proténor, un etíope	baríton
Un cíclope	baríton
Una nimfa guerrera	soprano
Una divinitat infernal	baix
Mercure	haute-contre
Méduse, una górgona	tenor (baritenor)	Claude Desvoyes
Euryale, una górgona	haute-contre
Sténone, una górgona	baixe
Anades, un mariner en el barco de Céphée	baix
Sum sacerdot d'Hymenée (sacerdot de boda)	tenor (baritenor)
Vénus	soprano
L'amour (Amor)	soprano
El hymen (Himeneo, matrimoniio)	soprano
Triton, secuaz de Neptune	baix
Etíope (quart acte)	haute-contre i tenor (baritenor)
Seguidors de la Virtut i la Fortuna, seguidors de Cassiope, jóvens dels jocs, espectadors, nimfes guerreres, deidades infernals, fantasmes, etíope, salamandres i nereidas, héroes victoriosos (cor/ballet)

Argument

Acte I: El Palau del Rei i la Reina Casiopea d'Etiopia

El Rei Cefeo expressa el terror que el seu poble sent per Medusa, el pèl de la qual és de serps, i pel qual qualsevol persona que la mire es veu convertida en pedra. La deesa Juno havia enviat a Medusa per a castigar a la Reina Casiopea per la seua insolència en comparar la seua pròpia bellea en la deesa. En un esforç per assossegar l'ira de Juno, Casiopea ha preparat una celebració de jocs en el seu honor. En eixe moment es fa saber que Merope, la germana de la reina, ama secretament a Perseo. No obstant, Perseo ama i és amat per Andrómeda, la filla del rei. Andrómeda està promesa a Fineo, el seu tio, qui consumit per les celosies, l'acusa de no correspondre al seu amor, davant la sospita de que ella ama a un atre. Andrómeda li calma i li assegura que ella va a complir en el seu deure amar-ho. A mida que l'acte termina, nos enterem de que Juno ha rebujat els sacrificis realisats en el seu honor. Mensagers apleguen en la terrible notícia de que Medusa ha cobrat més víctimes.

Acte II: Els Jardins del Palau

Cefeo anuncia que Perseo lluitarà contra Medusa per a lliberar a Etiopia del seu terror; si té èxit, ell farà seua a Andrómeda. Fineo s'indigna. Andrómeda i Merope confessen el seu mutu amor per Perseo i oren per la seua tornada segura. Quan Andrómeda i Perseo es diuen adeu, ella no pot abstindre's de confessar que només ho ama a ell. Mercurio assegura a Perseo l'ajuda de tots els deus (llevat Juno). Un grup de Cíclopes du a Perseo una espasa forjada per Vulcano, nimfes guerreres duen un escut de diamant de Pala, i Esperits salvages del baix món li duen el yelmo de Plutó, que ho fa invisible i li permetrà acostar-se a Medusa sense que es convertixca en pedra.

Acte III: La morada de les Gorgonas

Medusa relata cóm una volta va ser una bella dòna coneguda pel seu bell cabell, i cóm es va convertir en un mònstruo en pèl de serp per obra de la deesa Pala Atenea, que estava celós d'ella. Aplega Mercurio, qui llança una fetilla que fa dormir a Medusa i les Gorgonas, els qui no poden resistir la fetilla, pese als seus esforços. Usant l'escut de Atenea com un espill per a evitar contemplar a Medusa, Perseo la decapita. Usant el caixco de Plutó per a fer-se invisible, Perseo fuig de l'ira de les Gorgonas, duent el cap de Medusa.

Acte IV: Una costa rocosa en Etiopia

Els etíops estan celebrant i esperant al victoriós Perseo en una costa rocosa. S'inicia una tormenta, i el mariner Anades entra per a anunciar que la furiosa Juno, junt en Neptú, estan decidits a sacrificar a Andrómeda a un mònstruo marí. Fineo diu que preferiria vore a Andrómeda morta abans que en els braços del seu rival, confessant que l'amor ha mort en el seu cor. Davant la desesperació del rei, les salamandres encadenen a Andrómeda a una roca. En l'últim moment, Perseo vola cap al mònstruo, s'acosta i ho mata. La tormenta termina i els etíops celebren la victòria.

Acte V : Una sala de recepció preparat per a la boda de Perseo i Andrómeda

Merope, devastada, anhela la mort, a la que se li unix Fineo. Els dos conspiren per a venjar-se de Perseo en l'ajuda de Juno. A mida que el Sum Sacerdot comença la cerimònia de la boda, Merope s'arrepenedix de la seua traïció i advertix que els assessins de Fineo i que mataran a Perseo s'estan acostant. Els invitats a la boda fugen. En la batalla, Merope és colpejada per una flecha i mor. En l'ajuda de Juno, la batalla va a favor de Fineo; no obstant, Perseo utilisa el cap de la Gorgona per a convertir al seu enemic en pedra.

L'escena canvia al palau de Venus. Venus descendix dels cels per a anunciar que l'ira de Juno s'ha aplacat i que els etíops ara poden viure en pau. Mentres Cefeo, Casiopea, Perseo i Andrómeda es ciernen sobre ales de Mercurio, els etíops celebren en balls i vores.