Perissolestes magdalenae

El caballito escorpión de Magdalena (Perissolestes magdalenae) és una espècie de caballito del diable pertanyent al gènero Perissolestes de la família Perilestidae, de distribució centre i suramericana. Va ser descrita per Williamson & Williamson en 1924 utilisant #espècimen colectados en el Valle del Riu Magdalena, Colòmbia. Prèviament se li va classificar dins del gènero Perilestes, fins que 17 anys despuix el entomólogo C. H. Kennedy la reclasificó dins del gènero Perissolestes, per la particular venación de les seues ales. El coneiximent que es té d'esta espècie està basat en pocs individus colectados en la primera mitat de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, per lo que grans aspectes del seu biologia són encara desconeguts. Els últims treballs publicats d'esta espècie, s'han llimitat a la descripció de les seues etapes primerenques i a determinar la seua distribució. Estudis recents en senyes tant morfològiques com a moleculars sugerixen que Perilestidae en realitat pertany a la família Synlestidae.

Descripció

Náyade

El delicat cos de la náyade és café obscur en una llínea mig dorsal leonada, no obstant la coloració és més evident només en la part ventral de la cap, en el tórax i en els segments I a III de l'abdomen. Posseïx un cap subtriangular en antenes llargues i primes compostes de sèt articulacions. Té pates llargues en un patró de color intercalado d'anells café clar i obscur. La envoltura de les ales s'aplega a estendre fins al segment IV. Les gonapófisis del macho no alcancen el marge posterior del segment IX de l'abdomen, i les de les femelles a penes sobrepassen el segment X. No obstant, les característiques que identifiquen a esta náyade fàcilment són les quillas laterals que presenta en els segments abdominals I-IX, i els punts clars sobre les brànquies café obscur laterals, més llargues que la brànquia central. No obstant, la falta de les espines dorsals en el quart segment abdominal de náyades de la mateixa espècie, pero originàries de Panamà, sugerix que la morfologia de les náyades pot variar depenent de la seua distribució geogràfica. Esta variació morfològica en els extrems de la seua distribució, tal volta poguera ser explicada per un grau de conectivitat interpoblacional baix.

Adult

És important mencionar que la característica que distinguix entre el gènero Perilestes i Perissolestes és que la tercera ramificació de la vena mija de l'ala sorgix tres celes abans del pterostigma, mentres que el primer, posseïx esta ramificació una cela despuix del pterostigma. És evident esperar que esta característica ramificació estiga en P. magdalenea.

El patró de coloració en la majoria de les parts del cos és diferent entre el macho i la femella, no obstant hi ha algunes en les que abdós ho compartixen. És el cas del cap, en la que es troba un llavi pàlit, els àpiços del lòbul mijà, del gancho final i del gancho mòvil sombreados més obscur, el labrum i el posclípeo negre i el anteclipé d'un verdoso o marró pàlit i opac.

Macho

El macho de P. magadalenae medix aproximadament 56 mm de punta a punta, el seu abdomen medix 49-52.5 mm, la seua ala atrassera medix 23-25 mm, el pterostigma de l'ala atrassera medix 1.27-1.40 mm, i l'apèndix abdominal 1.5-1.6 mm.

El protórax en color marró pàlit dalt, estretint-se en el lòbul frontal, els costats són pàlits, el proepimerón majorment marró pàlit, i en la brode posterior en lòbuls rectes, en el mijà i els laterals no tan evidents.

El tórax és negre apagat en la part superior. La carina mig dorsal a penes és marró apagat, i té una lleu llínea davant-humeral verdosa o groguenca pàlida que no alcança el sen superior davant-alar, i projectada a través del protórax cap a avall, aproximadament 0.3 mm d'ample en la part més ampla de la llínea. El mesepimerón és en gran part marró pàlit, en la mateixa llínea a través d'ell fins a aplegar al mesinfraespisternum. El metepisternum és en gran part de color groc pàlit o color carn, llevat de dalt, a on una ampla banda negra sotil en la segona sutura lateral ho creua i no aplega a unir-se al negre que envol al mesepimerón. El metepimerón és de color pàlit com el metepisternum, llevat a on l'àrea pàlida és invadida per l'ampla banda negra en la segona sutura lateral, que és un àrea llimitada d'obscur a negre pàlit dalt i avall. En la vora posterior de la carina latero-ventral a penes s'aprecia el color negre pàlit. La franja negra apagada en la segona lateral se seguix a través del metinfraepisternum deixant només el seu àngul inferior de to pàlit. El metasternum de color negre pàlit, té un àrea mijana llongitudinal d'ample variable des de l'altura de l'àngul de la carina latero-ventral fins a prop de l'àpiç del metasternum. La làmina mesostigmal és baixa, casi recta, en una concavidad curta i poc profunda abans del seu extrem inferior.

La coxa és pàlida, en un àrea triangular obscura en la cara anterior de la tercera pata, i la posterior de la segona i la tercera en a on és en gran part negra. El fèmur és negre en una taca pàlida anteapical en el de les tres pates que s'estén des de la coxa fins a casi la punta. La tíbia és negra en la superfície anterior pàlida.

La venación de l'ala és negra, en les venes principals sombreadas, casi blanques en la base, especialment en la superfície ventral. El pterostigma és negre en adults i marró en tenerales.

En la part dorsal de l'abdomen s'aprecia al segment 1 en una gran taca marró basal mijana quadrada que alcança aproximadament dos terços de la llongitut del segment, estretament separada d'un àrea marró apical que s'unix a l'anell apical de marró obscur o negre, al segment 2 marró obscur pàlit llevat en la base i en una franja pàlida llongitudinal mija dorsal, que no alcança l'àpiç, al segment 3 en una base pàlida, seguit d'un àrea llaugerament més obscura, seguida d'un àrea pàlida llaugerament més extensa, que s'enfosquix posteriorment en un àrea obscura casi o prou negra en el centre, que ocupa aproximadament un terç o una miqueta menys del segment, i que es desvanix posteriorment en un àrea pàlida casi igual en extensió a l'àrea pàlida que la llimita anteriorment; esta àrea pàlida s'enfosquix posteriorment en un àrea negra més extensa que aplega a l'àpiç. 4-7 similar a 3 pero l'àrea basal pàlida (un àrea plana que carix de estrías travesseres diminutes) és a penes més pàlida que l'àrea obscura que li seguix, l'àrea obscura mijana gran és relativament més extensa i l'àrea pàlida davant-apical que la separa del negre apical es reduïx progressivament de 4 fins que ha desaparegut prou en 6; l'àrea pàlida pos-basal té aproximadament la mateixa extensió en cada u dels segments 3-7; 8-10 negre.

Femella

L'abdomen de la femella medix 46 mm, l'ala anterior medix 26-27 mm, el pterostigma de l'ala anterior 1.47-1.50 mm, i l'apèndix abdominal 0.35-0.40 mm.

El protórax és en gran part pàlit, en una franja llongitudinal mijana de color marró pàlit i en el proepimerón en gran part marró. L'esquena del lòbul posterior, contra la vora posterior, està elevat formant una columna erecta, aguda, mijana d'aproximadament 0.5 mm de llarc. El marge lateral de la vora posterior prou prominent, en l'àngul supere-lateral d'uns 90°.

El tórax té un patró de color similar al del macho, pero el negre es reemplaça per marró rojós obscur, llevat una vora a penes negre de la franja pàlida d'àrea mig dorsal, i la franja en la segona sutura lateral que permaneix clara i notablement negra. La carina ventro-lateral i el metasternum són completament pàlits, llevat pel mer rastre d'una llínea marró en la sutura mija des de la tercera coxa fins a l'àngul de les carinas latero-ventrales. La làmina mesostigmal baixa, en la vora casi uniformemente curvat.

Les coxas són pàlides, en una chicoteta àrea obscura en la cara anterior de la tercera. Els fèmurs són en gran part pàlits, oscuramente més obscurs dalt, negres davall i en l'àpiç. Les tíbies són pàlides, pero la primera tíbia a penes rayada dalt i tota obscura davall.La venación alar i el pterostigma similars als del macho.

Els segments abdominals 1-6 tenen un patró similar al del macho pero en l'àrea obscura mija de 4-6 més pàlida, la més obscura immediatament despuix de l'àrea pàlida pos-basal, en 6 a penes més obscura que l'àrea pàlida davant-apical; l'àrea pàlida pos-basal en 4-7 es reduïx llaugerament en àrea en la seua part dorsal pero no en la seua part ventral inferior en comparació al macho i l'àrea obscura apical es torna progressivament més pàlida posteriorment, per #lo que és marró en lloc de negre en 6. En el 7 és marró rojós, en les àrees pàlides pos-basals àmpliament separades en la llínea mija. Els segments 8-10 en negre dalt, i en 9 reduït a una barra llongitudinal mijana ben definida d'aproximadament 0.8 mm d'ample basalmente que s'eixampla lateralment a aproximadament dos terços de la llongitut del segment, i pansa a marró en els costats, terminant en l'àpiç en aproximadament la mitat del segment; esta barra negra està llimitada basalmente a abdós costats per una gran taca lateral blava clarament definida. Els costats del 9 són en la seua majoria blaves, la vora ventral en la mitat de la llongitut és estretament negre. Des d'eixe punt el negre ventral s'eixampla en abdós direccions cap a la base i l'àpiç donant una forma circular a la vora inferior de la taca lateral blava. El esternó de l'1 és en gran part pàlit, del 2 és en gran part negre, i del 8 és en gran part pàlit (tal volta blava en vida lliure). Els apèndixs són marró pàlit, en negre en l'àpiç extrem, aplanado en forma de con agut. Els estils valvulares estan en el seu punt d'unió aproximadament al nivell del vèrtiç del segment 10. La vellosidad basal dels estils valvulares s'estén més allà de la mitat de l'apèndix.

Hàbits i comportament

S'ha trobat a les larves entre fulls i branques caigudes acumulades en meandres i chicotetes corrents (<2 m d'esgambi) que travessen la selva alta perennifolia. Se'ls ha observat perchados en branques de llocs obscurs prop de rieres que travessen boscs tropicals primaris. Es desconeixen els hàbits dels adults de P. magdalenae, pero se sap que compartixen hàbitat en gèneros de caballitos del diable característics d'eixe clima com Argia, Cora, Heteragrion i Hetaerina. Se'ls ha observat descansant en l'abdomen penjant, les ales mig esteses, i en els últims quatre segments abdominals a sovint enroscados sobre la esquena. En vol ràpit, "arrastren" l'abdomen. Abdós sexes volen fins a a lo manco les 1600 hores, fins que el lloc enfosquixca. Sempre descansen en l'abdomen penjant pero el vol és fort. Els machos freqüentment suren de front. En repòs, són fàcilment atrapats en els dits. En còpula, la femella penja del seu lloc de percha, i el macho es posa en l'àpiç del seu abdomen i camina cap al seu cap, que ell sosté en els peus mentres subjecta els seus apèndixs. Després, ompli la seua vesícula seminal, pateando vigorosamente a la femella al voltant del cap en la seua pates atrasseres mentres ho feya. La còpula continua immediatament, i després la vesícula seminal s'ompli de nou, en més "patades".

Distribució

P. magadalenae s'ha observat habitant en Mèxic, Guatemala, Belize, Costa Rica, Panamà, Colòmbia, Hondures, Guyana francesa, i Perú.