Periodo Kofun

Periodo Kofun

El Daisenryō-Kofun, tomba dedicada al Emperador Nintoku (16º emperador de Japó), és la tomba més gran de Japó; va ser construïda en el sigle V i es troba en la ciutat de Sakai, prefectura d'Osaka.

El periodo Kofun (古墳時代, Kofun-jidai^?) és una era en la història de Japó que s'estén des d'al voltant de l'any 250 al 538. El terme japonés kofun es referix als túmulos funeraris que es daten a partir d'este periodo. El periodo Kofun seguix al periodo Yayoi, i junt al periodo Asuka són cridats colectivament com el periodo Yamato.

Generalment, el periodo Kofun es dividix a partir del periodo de Asuka per les seues diferències culturals. El periodo Kofun és ilustrat com una cultura que va existir abans de l'introducció del budisme. Políticament, l'establiment de la cort de Yamato, i la seua extensió com a estats aliats des de Kyūshū fins a Kantō són factors claus en la definició del periodo.

El registre arqueològic, i les fonts chinenques antigues, indiquen que vàries tribus i jefatures de Japó no varen començar a unir-se en estats fins a l'any 300, quan les tombes grans varen començar a aparéixer mentres que no hi havia contactes entre Japó i China occidental. Alguns descriuen el «sigle misteriós», com una época de guerres fratricidas i en que vàries de les jefatures varen competir per el hegemonia de Kyūshū i Honshū.

Les tombes kofun

Noge-Ōtsuka, kofun localisat en Tòquio i construït en el sigle V.

Els kofun (古墳, 'kofun'^? lliteralment, «tomba antiga» o «túmulo antic») es referixen generalment a les tombas o túmulos megalítics en Japó; encara que en un modo més estricte es referix a les grans construccions megalítiques, l'orige remot de les quals pot estar en China, i que varen ser realisades com a tombes per a les persones influents i d'alta jerarquia en l'Antic Japó, entre la segona mitat del sigle III fins a la primera mitat del sigle VII, i el nom del qual va donar orige a l'era Kofun, periodo localisat dins de l'era Yamato. Els túmulos kofun han tingut diferents formes a través de la seua història: l'original va ser el kofun circular (円墳, enpun^?), seguit de el kofun rectangular (前方後方, zenpō kōhō^?) i de el kofun quadrat (方墳, hōfun^?). El més conegut és el kofun en forma d'ull de pany (前方後円, zenpō kōen^?).

Les primeres tombes eren simples, ya que solament presentaven un fèretre enterrat en el cim del montícul o dins d'una cambra de pedra, pero més alvance també es varen colocar en la tomba bens funeraris, com a armes, espills de bronze o atres artículs personals. Les persones més poderoses contaven en mils de peces enterrades en ells dins de montículs separats fets exclusivament per a eixe propòsit. Entre les decoració destaca l'us de haniwa, figures de argila en propòsit ornamental i espiritual. Alguns dels primers túmulos es varen fer a partir de tossals naturals, pero des de l'any 400 d. C. va aumentar la freqüència d'amprar un terreny pla i construir un fos. A finals del periodo, els túmulos funeraris es varen fer més menuts i es va difondre el seu us per a persones d'estatus inferior, en grups de túmulos de 15 metros formant cementeris. Encara que les primeres kofun es varen trobar en el centre d'Honshū, al voltant de les modernes prefectures de Kyoto, Nara i Osaka. Estos cementeris daten dels primers anys del sigle IV d. C., pero posteriorment s'estendrien a Kyūshū en el sur i a les àrees nort i est de Honshū en la segona mitat del sigle.

Cultura

Idioma

Els chinencs, japonesos i coreans varen escriure relats històrics principalment en caràcters chinencs, lo que dificulta el rastreig de la pronunciació original. Encara que l'escritura era en gran part desconeguda per als japonesos indígenes de l'época, les habilitats lliteràries dels estrangers semblen haver segut cada volta més apreciades per l'èlit japonesa. l'espasa Inariyama, datada entre 471 i 531, conté inscripcions en un estil usat en China en eixe moment.

Haniwa

Artícul principal → Haniwa.

Guerrer de Ōta, de 127,5 cm d'altura, equipat d'una armadura completa i detallada típica de Kantō. La numerosa presència de haniwa guerrers denota el caràcter militar de la societat Kofun.

Les haniwa (埴輪, anells d'argila^?) eren figures d'argila originàries de l'oest de Japó d'objectes inanimados, sers humans o animals, que es colocaven en les tombes kofun entre els sigles IV i VII. El seu propòsit inicial consistia en mantindre la terra dels montículs funeraris en el seu lloc. Posteriorment varen evolucionar des de la seua forma original de cilindres senzills fins a adquirir significats rituals i formes que reflectixen la societat de l'época. Entre els temes retratats en les haniwa es poden trobar guerrers, sacerdot, mares, cavalls, barques i cases.

Ceràmica

Una contribució notable durant el periodo Kofun va ser la ceràmica Sue (Sueki), produïda per primera volta a mitan del sigle V. Esta classe d'artículs solen estar fets d'argila grisa azulada i, a sovint, presenten un cos prim i dur, ya que ha segut horneada a temperatures d'aproximadament 1200 °C, un ranc similar al que s'utilisa per a produir gres i porcelana. Encara que les raïls de Sueki es remonten a l'antiga China, el seu precursor directe és la pròpia del periodo dels Tres Regnes en Coreja. Tècnicament més alvançat que la ceràmica Jōmon i Yayoi, Sueki marca un punt d'inflexió en el història de la ceràmica japonesa. El torne de alfarero es va usar per primera volta, i la ceràmica es manufacturaba en una sola cambra en forma de túnel mig enterrada en el sol a lo llarc de la pendent d'un tossal. L'esmalt vert, que va evolucionar a partir de l'apariència de cendra natural a causa forn, es va aplicar intencionalment als objectes ceremoniales a partir de la segona mitat del sigle VII.

Introducció de la cultura material

Gran part de la cultura material del periodo Kofun demostra que Japó estava en estret contacte polític i econòmic en Àsia continental (especialment en les dinasties del sur de China) a través de la península de Corea; s'han trobat espills de bronze fosos en el mateix mòle a abdós costats del estret de Tsushima. El rec, la sericultura i el teixit varen ser duts a Japó per immigrants chinencs, com mencionen en les antigues històries japoneses; el clan chinenc Hata (秦, lligga's «Qin» en chinenc) va introduir la sericultura i certs tipos de teixit.

Vore també

• Haniwa
• Kumaso
• Kuni no miyatsuko
• Monster Hunter: World
• Personage no jugador

Bibliografia

• 飛鳥高松塚 (Takamatsuzuka, Asuka), 橿原考古学研究所編, 明日香村, 1972.
• 前方後円墳 (Zenpō kōen-fun), 上田宏範, 学生社, 東京, 1969.
• 前方後円墳と古代日朝関係 (Els zenpō kōen i relacions diplomàtiques entre l'antic Japó i Coreja), 朝鮮学会編, 東京, 同成社, 2002.
• Collcut, Martin (1990). Japó, L'imperi del sol naixent, Círcul de Llectors. ISBN 84-226-2898-8.