Penteskouphia

Penteskouphia

Penteskouphia és un àrea d'interés arqueològic situada sobre un tossal coronat per un fort a uns 1200 m al suroest d'Acrocorinto.

Pínakes de Penteskouphia

És un lloc famós en els anals arqueològics perque en una cañada en la pendent nort del tossal, a uns 3 km al suroest de l'antiga Corinto, varen ser descoberts més de 1000 pínakes (en grec, πίνακες i en singular, πίναξ, "pínax") de terracota al voltant de 1879 durant una excavació clandestina. Atres excavacions i troballes fortuïtes en el lloc han aumentat el número de fragments fins a al voltant de 1500.

Els pínakes, que varen ser venuts illegalment, es troben ara principalment, principalment fragmentades, en museus de Berlín (la gran majoria, Museu Antikensammlung), París (16 en el Museu del Louvre) i Corinto (més de 250), i provenien d'un santuari corintio dedicat a Poseidón, del que no s'han trobat restants arquitectònics fins ara.

Moltes plaques estan perforades per a penjar-les, tal volta de les branques dels arbres en el temenos. Estos pínakes a sovint estan representats en gots grecs, junt en hermas, penjant de cordes en la paret d'un temple o en un arbre.

Les ofrenes que s'han trobat en Penteskouphia no són úniques. Similars s'han trobat en Peracora en el districte de alfareros de Corinto, Epidauro i Atenes. Poden datar-se en prou facilitat pels diferents estils i es varen utilisar durant un periodo prou llarc. S'ha estimat que les més antigues poden ser de c. 650 a. C. encara que la majoria pertany a l'estil de figures negres corintas tardanes de ca. 570-500 a. C.

Descripció

En este santuari de Poseidón, era usual que els navegants oferiren estos pínakes en diferents representacions de sacrificis o ofrenes, com uns exvotos. Molts estan pintats en abdós costats, en motius diferents.

Varis pínakes duen inscripcions votivas dedicades a les divinitats marines, Poseidón en alfabet epicórico corintio, en representacions del deu i Anfitrite, la reina de la mar, en atributs marins i eqüestres. També es mostren naus i escenes de la vida quotidiana, especialment treballs, com alfareros treballant en els seus tornos de alfareros i kilns (forns), leñadores, barcos.

Els pínakes trobats proporcionen senyes d'interés per al coneiximent dels cults locals en temps de la Grècia Arcaica, en particular, del cult a Poseidón i Anfitrite, la vida i treballs i utensilis quotidians de l'época i una de les bases per a l'estudi de l'alfabet epicórico i el dialecte corintio.

Vore també

• Locros

Bibliografia

• Cuomo vaig donar Caprio, Ninina, Pottery Kilns on Pinakes from Corinth, en "Ancient Greek and Related Pottery", Proceedings of the International Vase Symposium 5, Ámsterdam, 1984, pp. 72-82.
• Denoyelle, Martine, Chefs d'oeuvres de la céramique grecque dans els collections du Louvre, 1994, p. 40, n 15.; Feuillet pédagogique: DENOYELLE M.: La fabrication dones vases antiques, N 3/08.
• H. A. Geagan, Mythological Themes on the Plaques from Penteskouphia, en AA, 85 (1970), p. 31-48.
• Eleni Hasakhi, Ph. D., Potters at Work: The Iconography of the Penteskouphia Plaques: Technology and Archaeology of Ceramic Production in Ancient Corinth, en Speria Suplement Séries, 300.
• Kaempf-Dimitriadou, S. 1981. ‘‘Amphitrite’’, LIMC 1/1, p. 724–35.
• Wachter, R. (2001). "The Corinthian Pinakes". En Wachter, R. (2001). Senar-Attic Greek vase inscriptions. Oxford, p. 119-155.