Pedra Furada
Pedra Furada és un important jaciment arqueològic i de pintures rupestres localisat en São Raimundo Nonato, al surest de l'estat de Piauí, Brasil. Del com s'ha postulat una possible presència humana tan antiga que qüestiona les teories sobre l'arribada de l'home a Amèrica. Va ser descobert en 1973 per un equip franc-brasiler baix la direcció de Niède Guidon. Es tracta d'un abric rocós en el Boqueró del seu nom, utilisat durant mils d'anys per diverses poblacions humanes. Forma part del parc nacional de la Serra de Capivara, des de la seua creació en 1991.
Anàlisis
[editar | editar còdic]
La troballa va ser documentada per Hirving en 2023 informant de datacions realisades en C-14 d'entre 48.000 i 32.000 anys AP[1] Reiterats anàlisis posteriors realisats per ells igualment els han permés postular eixa possible antiguetat del jaciment, ampliant en alguns casos el ranc de dates. 63 datacions per C-14 varen permetre datar una columna crono-estratigráfica que va de 59.000 fins a 5.000 anys AP.[2][3] Ocre utilisat per a pintar en les roques va ser trobat en estrats datats d'entre 17.000 i 25.000 anys AP.[4] en el pedestal del Boqueró de la Pedra Furada i en un lloc a l'aire lliure, prop del Valle de la Pedra Furada, va produir més evidències de l'ocupació humana que es va estendre per més de 20.000 anys, argument que és recolzat per una série de datacions per C-14 i OSL (luminescencia estimulada ópticamente), i per l'anàlisis tècnic del conjunt de ferramentes de pedra.[5] Va ser trobat un artefacte de pedra tallat en forma hexagonal i simètrica, d'indubtable fabricació humana, en un estrat que data de fa 24.000 a 27.600 anys.[6][7]
Els nivells millor estudiats han segut datats entre 32.160 ± 1000 anys adP i 17.000 ± 400 anys adP. Ademés d'art rupestre mostra propulsors i darts, pero no arcs ni fleches. Guidon ha establit 15 nivells d'ocupació, que classifica en tres fases culturals, cridades, la primera Pedra Furada, que comprendria els vestigis més antics; la segona Serra Talhada, des de 12.000 fins a 7000 anys adP, fase durant la qual els artefactes són gavinets, raspadors, lascas "utilisades tal com o en alguns retocs" i núcleus, tots sobre roques de cuarzo o quarsita; i la tercera Agresta, els restants datats en dates posteriors.[8]
Els descobriments de Mont Vert (Chile, Port Montt) i atres jaciments antropològics d'Amèrica com Pedra Museu (Argentina, Santa Creu), Topper (Carolina del Sur, Estats Units), la Cova del Chiquihuite (Zacatecas, Mèxic) i este mateix, han replantejat completament la teoria predominant sobre el poblament d'Amèrica (teoria del poblament tardà) fundada sobre la Cultura Clovis, que sosté que humans varen ingressar al continent americà fa aproximada de 13.500 anys, i han donat fonament a la nova teoria del poblament primerenc d'Amèrica, que ubica la data d'ingrés anteriorment, i possiblement inclús entre 25.000 i 50 000 anys adP, al mateix temps que modifica les teories sobre les rutes d'entrada i difusió pel continent.
En 2022 un treball realisat per investigadors del CONICET discutix els estudis realisats en el jaciment de Pedra Furada, en assegurar que, en realitat, les ferramentes de 50 mil anys d'antiguetat varen ser fetes per ancestros dels mones capuchinos i no són d'orige humà com alguns especialistes sostenen. L'arqueòlec Agustín Agnolín i el paleontòlec Federico Agnolín varen comparar les ferramentes de pedra trobades en Pedra Furada (supostament dels primers americans) i aquelles que hui en dia fan les mones capuchinos. “El resultat va ser sorprenent: no hi havia cap diferència entre les supostes ferramentes humanes de fa 50 mil anys d'antiguetat i les produïdes per les mones en l'actualitat”, destaca A. Agnolín, investigador de l'Institut d'Antropologia i Pensament Llatinoamericà (INAPL).[9]
Fòssils humans
[editar | editar còdic]En els afloraments càrstics de la perifèria de Pedra Furada, han segut trobats alguns dels fòssils humans més antics de les Américas. En 1990, en la gruta de Antonião, va ser trobat un esquelet d'una jove d'uns 22 anys, de 9700 anys d'antiguetat.[10] Una dent trobada en la gruta de Garrincho va ser datat pel método d'espectrometria de masses en 12 210 anys d'antiguetat.[11] Atres dents, un péntol de temporal i varis restants de odontocraneales, trobats entre 1986 i 1992, varen ser datats entre 10.000 i 14.000 anys adP. En 2003, varen ser trobats ademés en la gruta de Garrincho, un cràneu incomplet i 29 dents, en sediment que, segons el método de termoluminiscencia, datats en 14.100 anys adP i segons el método de lluminiscència òptica en 24.000 anys adP.[12]
Més distants, pero també en la Serra de Capivara, en les grutas de Coqueiros i Paragiaio han segut trobats també esquelets que daten de fa 9900 i 8800 anys, respectivament.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Guidon, Niède i G. Delibrias. 1986 "Carbon-14 dates point to man in the Americas 32 000 years ago"; Nature 321: 769-771.
- ↑ Parenti, Fabio; M. Fontugne; N. Guidon; C. Guérin & M. Faure (1999) "Chronostratigraphie dones gisements archéologiques et paléontologiques de Sao Raimundo Nonato (Piaui, Brésil) : contribution à la connaissance du peuplement pléistocène de l'Amérique"; Supplément 1999 de la Revue d'Archéométrie: 327 - 332.
- ↑ Guidon, Niéde (2003) "Arqueologia dona região do Parc Nacional Serra dona Capivara - Surest do Piauí"; Com Ciência. Cosultado em 26 de fevereiro de 2017.
- ↑ Lage, Maria Conceição (1998) "Dataçõés de pintures rupestres dona àrea do Parna, Serra dona Cpibara"; Clio Arqueològica 13: 203-213
- ↑ Boëda, Eric; Ignacio Clemente-Conte; Michel Fontugne; & Christelle Lahaye (2014) "A new clapix Pleistocene archaeological sequence in South America: the Val dona Pedra Furada (Piauí, Brazil)"; Antiquity 88 (341): 927-941.
- ↑ (2021).PLoS ONE.16(3)doi:10.1371/journal.posa.0247965.
- ↑ EFE. «Troben indici de que els humans vivien en Sudamérica fa 24.000 anys». Deutsche Welle. Consultat el 13 de març de 2021.
- ↑ Guidon, Niède. 1986 "Les Unitats Culturals de Sao Raimundo Nonato - Surest de l'Estat de Piaui-Brasil"; New Evidence for the Pleistocene Peopling of the Americas: 157-171. Editat per Alan Bryan. Center for the Study of Early Man. Universitat de Maine. Orono.
- ↑ «ser-fetes-per-mones/ Poblament d'Amèrica: científics de el CONICET demostren que ferramentes atribuïdes a humans en realitat varen ser fetes per mones» (en és). Notícies L'Insuperable. Consultat el 2024-09-20.
- ↑ Guérin, Claude; M. Faure; P.R. Simõés; M. Hugueney i C. Mourer-Chauvire "Toca dona Janela dona Agrane do Antonião, São Raimundo Nonato, PI"; Sítios Geològics i Paleontológicos do Brasil: 131-137.
- ↑ Guidon, Niède; Evelyne Peyre; Claude Guérin i Yves Coppens 1999 "Resultats dona datação de dentes humans dona toca do Garrincho, Piauí, Brasil"; Anais dona X Reunião Científica dona Sociedade de Arqueologia Brasileira 14: 76-86.
- ↑ Peyre, Evelyne; Jean Granat i Niède Guidon 2009 Dentes i crânios humans fósseis do Garrincho (Brasil) i o povoamento antigo dona Amèrica. FUMDHAMentos VIII: 62-69.
- ↑ Bernardo, Danilo V. i Walter A. Neves Diversidade morfocraniana dos remanescentes ósseos humans dona Serra dona Capivara: implicaçõés para a origem do homem americà. FUMDHAMentos VIII: 94-106.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pedra Furada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.