Pau de Calias
La Pau de Calias es va establir al voltant de l'any 448 a. C. entre la Lliga de Delos (dirigida per Atenes) i l'Imperi persa, donant per finalisades les guerres mèdiques.
Característiques
[editar | editar còdic]La pau va ser negociada pel polític ateniense Calias. Pèrsia seguia perdent territori en mans dels grecs des del fi de les invasions de Jerjes I en 479 a. C., i per a l'any 450 estaven llests per a establir la pau.
La Pau de Calias va otorgar autonomia als Estats jónicos del Àsia Menor, va prohibir l'assentament de governadors de províncies perses en la costa del mar Egeo, i va prohibir la navegació de barcos perses per este mar. Atenes es va comprometre a no interferir en les possessions perses en Àsia Menor, Chipre o Egipte.
És possible que este tractat jamai haja existit oficialment. Tucídides mai ho va mencionar i Plutarco va sostindre que, o es va firmar despuix de la batalla del Eurimedonte (466 a. C.) o jamai es va firmar.
Conseqüències
[editar | editar còdic]De qualsevol manera, sembla que va haver algun tipo d'acort en el qual es varen frenar les hostilitats en Pèrsia, i que va permetre que Atenes bregara en les noves amenaces emanades d'atres estats grecs com Corinto i Tebas. Dits conflictes varen sorgir quan els atres grecs varen començar a sentir que no hi havia justificació alguna per a la Lliga de Delos (que s'havia desenrollat basant-se en la Lliga del Peloponeso creada pels Espartanos per a fer front a l'invasió de Jerjes II; i que tenia caràcter temporal, fins que els enfrontaments en els perses acabaren), ya que Pèrsia no constituïa una amenaça.
Ya que Atenes demandava més i més tributs, i eixercia un major control sobre els seus aliats, la Lliga es va convertir en un verdader imperi, i molts dels antics aliats d'Atenes varen començar a rebelar-se. A pesar de que Calias va ser també responsable de la pau en Esparta en l'any 445 a. C. aproximadament, pau que devia durar trenta anys, la creixent amenaça ateniense desembocaria finalment en la guerra del Peloponeso.
No va haver cap batalla directa entre grecs i perses posterior al 450, pero Pèrsia va continuar entrometiéndose en qüestions gregues durant els següents vint anys, i la seua ajuda va ser decisiva en assegurar-li a Esparta la victòria en la guerra del Peloponeso.
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Paz de Calias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.