Patologia molecular
La patologia molecular és una disciplina emergent dins de la patologia que se centra en l'estudi i diagnòstic de malalties a través de l'anàlisis de les molècules dins d'òrguens, teixits o decorreguts.[1] La patologia molecular compartix aspectes pràctics en l'anatomia patològica, la patologia clínica, biologia molecular, bioquímica, proteómica i genètica i a voltes és un considerada una disciplina combinada. És multidisciplinario i s'enfoca principalment en els aspectes sub-microscòpics de la malaltia. Una consideració important és que es pot conseguir un diagnòstic més encertat quan este es basa tant en canvis morfològics en els teixits (anatomia patològica tradicional) com en un anàlisis molecular.[2]
Esta disciplina científica engloba el desenroll d'aproximacions genètiques i moleculars al diagnòstic i classificació de les malalties humanes, el disseny i la validació de biomarcadores predictius per a la resposta a tractaments i progressió de la malaltia aixina com la susceptibilitat dels individus de diferent constitució genètica per a desenrollar desórdens.
La patologia molecular és usada comunament en el diagnòstic de càncer i malalties infeccioses. Les tècniques usades són numeroses pero inclouen PCR quantitatius (Reacció en cadena de la polimerasa), PCR múltiple, chip de ADN, hibridació in situ, seqüenciació de RNA in situ,[3] seqüenciació de ADN, ensajos d'inmunofluorescencia en teixits basats en anticossos, perfilat molecular de patógenos i anàlisis de gens bacterians per a resistència a antibiòtics.[2]
L'integració de la patologia molecular i l'epidemiologia va donar lloc a un camp multidisciplinario cridat "epidemiologia patològica molecular" (MPE en anglés),[4][5][6] que representa l'integració de la biologia molecular i la salut pública.
Vore també
Referències
- ↑ «The molecular pathology of cancer».Nature Reviews Clinical Oncology.7(5)
- 251–265.ISSN 1759-4782.doi:10.1038/nrclinonc.2010.41.Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ 2,0 2,1 «Nonculture Molecular Techniques for Diagnosis of Bacterial Disease in Animals».Veterinary Pathology.51(2)
- 341–350.ISSN 0300-9858.doi:10.1177/0300985813511132.Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «In situ sequencing for RNA analysis in preserved tissue and cells».Nature Methods.10(9)
- 857–860.ISSN 1548-7105.doi:10.1038/nmeth.2563.Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «Lifestyle Factors and Microsatellite Instability in Colorectal Cancer: The Evolving Field of Molecular Pathological Epidemiology».JNCI: Journal of the National Cancer Institute.102(6)
- 365–367.ISSN 0027-8874.doi:10.1093/jnci/djq031.Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «Molecular pathological epidemiology of colorectal neoplasia: an emerging transdisciplinary and interdisciplinary field».Gut.60(3)
- 397–411.ISSN 0017-5749.doi:10.1136/gut.2010.217182.Consultat el 6 de maig de 2020.
- ↑ «Molecular pathological epidemiology of epigenetics: emerging integrative science to analyze environment, host, and disease».Modern Pathology.26(4)
- 465–484.ISSN 1530-0285.doi:10.1038/modpathol.2012.214.Consultat el 6 de maig de 2020.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patología molecular» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.