Patacón (moneda)
Patacón és el nom donat a la moneda d'argent de 28.7558 grams de pes, és dir una onça castellana, tallada en tijeras. Per extensió varen rebre este nom diverses peces monetàries d'argent, de coure i de valor fiduciario.[1][2]
Etimologia
La paraula prové del àrap batakká (‘finestra’), ya que moltes monedes falcades en el Medioevo pels estats musulmans posseïen en el seu cara la representació d'un mihrab (‘caseta’ o ‘hornacina’), que semblava una finestra. Esta paraula va passar al italià com patácca, que al principi significava ‘monedes d'argent provinents de països islàmics’ i després ‘monedes de poc valor’ i fins a ‘monedes falsificades’. En l'italià actual significa ‘engañifa’ o ‘frau’.

En portugués s'ha usat la paraula pataca per a designar a certes monedes colonials, per eixemple la que es va usar en Macau (colónia portuguesa en China) des de 1894 fins a l'actualitat.[3]
Argentina
En Argentina, els patacones varen ser una famosa série de monedes d'argent emeses en el periodo 1881-1883, denominades oficialment «pese moneda nacional».[3] [4]Es varen falcar quatre valors:
- 1 m$n (un pes moneda nacional) (de 25 grams, 37 mm de diàmetro, i 900 milèsims d'argent),
- 50 centaus (de 12,5 g, 30 mm i 900 milèsims d'argent).
- 20 centaus (5 g, 23 mm i 900 milèsims d'argent) i
- 10 centaus (2,5 g, 18 mm i 900 milèsims d'argent).
l'argentí d'or era equivalent a 5 m$n (pesos moneda nacional) o 5 patacones, i el ½ argentí d'or era l'equivalent a 2,5 m$n o 2,5 patacones.[3]
Hui en dia, els patacones són un emblema dins del món de la numismàtica argentina per la seua popularitat i a la seua escassea (sumant els seus tres anys d'emissió, solament es varen falcar 600.000 unitats).
Emissions per any
Un patacón (1 pese moneda nacional)
| Data | Cantitat falcada |
|---|---|
| 1881 | 62 026 |
| 1882 | 413 711 |
| 1883 | 98 000 |

Mig patacón (50 centaus)
| Data | Cantitat falcada |
|---|---|
| 1881 | 1020 |
| 1882 | 476 447 |
| 1883 | 2 273 380 |
Un quint de patacón (20 centaus)
| Data | Cantitat falcada |
|---|---|
| 1881 | 2018 |
| 1882 | 762 027 |
| 1883 | 1 510 950 |
Un dècim de patacón (10 centaus)
| Data | Cantitat falcada |
|---|---|
| 1881 | 1020 |
| 1882 | 778 131 |
| 1883 | 2 785 650 |
Bono Patacón (2001-2002)
- Artícul principal → Bono Patacón.
Es va denominar patacón a una série d'abonaments d'emergència emesos entre 2001 i 2002, per mig de la llei 12.727, en la província de Buenos Aires, durant el govern de Carlos Ruckauf. Varen ser creats com a forma de crear una moneda paralela, per a paliar l'enorme crisis financera i econòmica que es va produir en l'Argentina en 2001.[3][4]
Referències
- ↑ Patacón en: RAER (2001). Diccionari de la llengua espanyola, 21° edició.
- ↑ «Documents - ALGUNA COSA SOBRE MONEDES». web. archive. org (2014-11-29). Archivat des de l'original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 2024-01-27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Centre Numismàtic de Buenos Aires (2014). «El Patacón». Archivat des de l'original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 27 de giner de 2024.
- ↑ 4,0 4,1 Patacones, orde i progrés. «Patacones, orde i progrés». Pulpería Quilapán. Archivat des de l'original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 27 de giner de 2024.
Bibliografia
- Córdova, Carlos Joaquín (2008). Diccionari d'ecuatorianismes. El parla de l'Equador. Quito, Casa de la Cultura Equatoriana. ISBN: 9978624944 (Obra completa).
- Real Acadèmia de la Llengua Espanyola (2001). Diccionari de la llengua espanyola (22.ª, edició; en llínea).
- Real Acadèmia Espanyola (2001) Nou tesor lexicogràfic de la llengua espanyola. Madrit, Espasa-Calp. ISBN: 84-23921859.
- Real Acadèmia Espanyola i l'Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola (2005). Diccionari d'americanisme. Madrit, Santillana. ISBN: 84-29495509.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Patacón (moneda)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.