Parc natural del Canó del Ric Llops

Erro al crear miniatura:

Parc natural del Canó del Ric Llops

El parc natural del Canó del Ric Llops és un espai natural protegit de la comunitat autònoma espanyola de Castella i Lleó. Aproximadament tres quartos de la seua superfície pertanyen a la de província de Soria i un quarto a la província de Burgos.

Geografia

El ric Llops és l'eix del canó del mateix nom i causant de l'erosió que li ha donat forma. Naix en la de Burgos, encara que discorre principalment per la província de Soria. Se situa en la separació de la cordillera Ibèrica en l'alt replanell del Duero.

Les 10 176 ha que comprén el parage del Canó del Ric Llops són territori de Santa María de les Hoyas, Sant Leonardo de Yagüe, Casarejos, Herrera de Soria, Nafría d'Ucero i Ucero (tots estos en la província de Soria); i Hontoria de la Pinada (província de Burgos). Varen ser declarades parc natural per Decret de la Junta de Castella i Lleó 115/1985 de 10 d'octubre de 1985, en atenció als seus singulars atributs naturals. Posteriorment, en 1987, es va declarar eixe mateix àmbit Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). En l'actualitat està en tramitació un nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals que ampliaria la superfície a 12 244 ha i inclouria terrenys del municipi d'Espeja de Sant Marcelino.

Geologia

Morfològicament es tracta d'un profunt tajo excavat en les calcàrees del cretácico superior del caixer fluvial, que ha deixat a la vista enormes paredones de vàries decenes de metros d'elevació. Este tajo és frut d'una doble erosió: la deguda al desgast del propi riu i la deguda a la dissolució de la roca per l'aigua. L'afonament del llit s'ha produït en cedir les grutas que prèviament havia excavat l'aigua. Este afonament ha deixat les zones cóncaves, també cridades lermas, que es poden vore, teñir pels òxits, en les parets del canó.

Tota l'àrea és un immens karst en moltes coves i alvencs, ademés de sumideros. El sistema d'aigües subterrànees i aqüífers és molt complet.

En la seua part més baixa trobem el terreny aluvial i en certs llocs també es poden apreciar estrats de margas, argila i conglomerats del cretácico inferior. En la part mija del canó abunden en la seua majoria les calcàrees nodulosas i micríticas en lacazina del cretácico superior en les capes de derrubios que provoquen les erosió pel cicle gele-desgel. Finalment, en la part més alta les calcàrees poden anar acompanyades per capes d'argila arenes i conglomerats.

Erro al crear miniatura:

Nenúfares en el canó del riu

L'aqüífer càrstic del canó està format per calcàrees del cretácico que es recolzen sobre una base impermeable de margas. Este aqüífer és molt vulnerable a la contaminació ya que la seua part no saturada no depura de manera idònea l'aigua que li aplega, és per esta raó que els pobles que aboquen al ric Llops tenen que tindre especial conte a l'hora de depurar les seues aigües.

Flora

La població vegetal que habita este espai natural està composta per diferents espècies entre les que destaca els emblemàtics sabinares de sabina albar. Junt a este arbre es poden vore poblacions abundants de pi pudio, quejigo i carrasca. En els espais coberts de xara es poden vore ginebreras, gayubas i aliagas, que es complementen en tomello, espliego i sàlvia.

Les riberes estan poblades pels chops, alisos, àlbers i els sauces, i en les aigües hi ha nenúfarés, eneas i llentilles.

En el roquedal podem trobar espècies com la saxifraga cuneata i la linaria supina o les conegudes com zapatitos de la verge i el melic de Venus.

Fauna

El seu interior s'ha erigit en un espai propici al desenvolvimiento de diverses espècies animals que han trobat en ell un hàbitat adequat. Les de major presència són les aus, i entre elles les rapaces com l'alimoche, el falcó, l'àguila, l'azor i el muçol real, i predominantment el buitre leonado, que pobla els rebancs dels farallones i els seus oquedades i que es manté en permanent vol per la volta virtual del canó. També alguns mamífers han trobat acomode en la hoz del riu i en les aigües d'est conviuen truchas i llúdrias. També hi ha un gran número d'espècies d'amfibis, reptils i peixos com la granota, la lagartija, la culebra, l'escurçó hocicuda i el barp.

Accessos i àrees recreatives

Erro al crear miniatura:

Cova Gran

Es pot accedir al canó per varis camins, encara que els accessos principals es realisen des de tres punts diferents:

• Per la partix oest, aigües dalt, s'accedix des d'Hontoria de la Pinada, Burgos, població a la que s'aplega per la carretera nacional N-234.
• El segon accés es troba a 12 km de l'anterior, aproximadament a mitat de recorregut, faltant 9 km per a l'eixida d'Ucero, i és el cridat pont dels Sèt Ulls, que està en la carretera provincial BAIX-934, que unix Sant Leonardo de Yagüe en Santa María de les Hoyas. És el més usat per senderistes que volen recórrer el Canó fins a l'ermita de Sant Bartolomé.
• Al final del canó es troba l'entrada de la Galiana, en la carretera BAIX-920 entre Casarejos i Ucero, que és la més usada i propenca al centre d'interpretació de l'espai natural. Este s'ubica en un antic molí reconvertit en piscifactoría.

En totes les entrades hi ha aparcaments i servicis d'informació.

Existixen àrees recreatives en varis punts del parc, en el parage de Sèt Ulls, per l'entrada de la Galiana, en Hontoria de la Pinada, dels Agualinos i la de la font del pi, prop de Santa María de les Hoyas.

Ademés, hi ha cinc miradors oficials en el parc natural: el mirador de Costalago, el mirador de la Lastrilla, el mirador del Castell, el mirador de la Galiana i el mirador de les Gullurías. Als quatre primers es pot accedir en coche, mentres que a l'últim només es pot accedir a peu.

La zona més visitada del parc natural del ric Llops és l'entorn de l'ermita templaria de Sant Bartolomé. Esta àrea es troba a 3,5 km de l'entrada des de la Galiana, en l'esplanada que s'estén front a la Cova Gran, en pintures rupestres.

1. REDIRECT Plantilla:Panorama

Vore també

• Espais naturals protegits de Castella i Lleó