Parc natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama
El parc natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama, de 40 662 hectàrees d'extensió, està situat sobre els relleus montanyosos de les serres de Tejeda, Almijara i de la comarca d'Alhama, entre les províncies de Granada i Màlaga, en el sur d'Espanya. És de direcció aproximadament noroest a surest i aplega fins a la mar en la zona del parage natural els tallats de Maro.[1]
Descripció
El parc s'estén pels municipis granadins d'Albuñuelas, Alhama de Granada, Fornes, Játar, Jayena i Otívar, i pels municipis malaguenys d'Alcaucín, Canillas d'Aceituno, Canillas d'Albaida, Cómpeta, Frigiliana, Nerja, Salares i Sedella.[1]
El paisage és escarpado i abrupte, en numeroses crestes i profundes valls, com el canó del riu Vert. Serra Tejeda és la part la més elevada d'este conjunt montanyós, aplegant als 2066 metros en el pico de La Maroma.
Des d'un punt de vista geològic, en Serra Tejeda apareixen marbres calizos i dolomíticos, encara que també és possible trobar esquistos i gneises. En Serra Almijara, la més oriental i de major extensió, es troben les mateixes roques que en Serra Tejeda, encara que predominen les formacions de marbres dolomíticos.
Es poden trobar algunes coves en el lloc, entre les quals destaca la Cova de Nerja.
Flora
La vegetació més característica en el parc està formada per xaraés esclerófilos i subesclerófilos, seguits de la vegetació rupícola i càrstica, constituint la presència de la flora vascular un dels valors més significatius del mig i potenciant l'interés botànic de la zona. A això se sumixca l'existència d'endemismes bètic, malacitano-almijariense i norteafricà, en una representació del 12% del total de tàxons.
El parc presenta unes condicions naturals que han favorit l'implantació d'una àmplia diversitat de formacions vegetals i gran riquea florística per la presència de casi tots els pisos altitudinals de vegetació existents en la península ibèrica; als forts contrasts entre les ales de solà i umbría que es produïxen en les zones de relleu accentuat; i a la condició de 'illa' d'estes serres. Gran part de la superfície està ocupada per masses de pi negral (Pinus pinaster), pi carrasco (Pinus halepensis) i carrasca (Quercus rotundifolia).
Els principals enclavaments d'interés botànic estan representats per les altes cim, valls i barrancs, tenint com a localisacions més característiques l'alvertent meridional de la serra de Tejeda, serra de Játar, la Resinera, la conca alta del riu Vert i serra Cázulas, serra de Nerja i serres de Cómpeta i Enmedio. Entre les espècies més destacables es pot citar la presència del teixixc (Taxus baccata), el almez (Celtis australis), el tabac de pastor (Atropa baetica), el narciso de Cazorla (Narcissus longispathus), la grasilla (Pinguicula vallisneriifolia), Pinguicula dertosensis, Galium viridiflorum, Festuca elegans, el arto (Maytenus senegalensis subsp. europaeus); el guillomo (Amelanchier ovalis subsp. ovalis), el boj (Buxus balearica), Sarcopanos crassifolia subsp. speciosa, Acer opalus subsp. granatense, el arce de Montpeller (Acer monspessulanum), el mostajo (Sorbus ària), Rhamnus myrtifolius, Ulex parviflorus i Salix eleagnos subsp. angustifolia
Atres espècies de flora presents en el parc natural són Andryala agardhii, Arceuthobium oxycedri, Arenaria racemosa, Centaurea bombycina subsp. bombycina, Centranthus nevadensis, Convolvulus boisieri, Cosentinia vellea subsp. bivalens, Cotoneaster granatensis, Dryopteris submontana, Frangula alnus subsp. alnus, Fumana baetica, Galium erythrorrhizon, Genista longipes subsp. viciosoi, Gymnocarpium robertianum, Hippocrepis eriocarpa, Pseudoscabiosa grosii, Pterocephalus spathulathus, Rothmaleria granatensis, Platanthera clorantha i Teucrium fragile.
Fauna
La presència d'un relleu tan abrupte en este espai natural protegit es traduïx en una àmplia diversitat d'hàbitats que permeten albergar una numerosa i variada comunitat faunística en la que dominen espècies adaptades a ambients montanyosos.
Aus
Les aus són el grup de vertebrats millor representat en lo que a número d'espècies es referix. Entre estes destaca el grup de les d'ambients rupícoles com l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila perdicera (Hieraaetus fasciatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el muçol real (Bubo bubo), el buitre leonado (Gyps fulvus), la chova piquirroja (Pyrrhocorax pyrrhocorax), roquero solitari (Monticola solitarius), roquero roig (Monticola saxatilis), avió roquero (Ptyonoprogne rupestris), falcia real (Apus melba), colirrojo tizón (Phoenicurus ochruros), escribano montesino (Emberiza cia) o collalba negra (Oenanthe leucura).
Les zones del parc en les que els ambients rocosos es veuen substituïts per àrees forestals en arborat dens alberguen espècies com el azor (Accipiter gentilis), el gavilà (Accipiter nisus), el cárabo (Strix aluco), el autillo (Otus scops), la coloma torcaz (Columba palumbus), el chiulet real (Picus viridis), el pico picapinos (Dendrocopos major), el gayo (Garrulus glandarius), el piquituerto (Loxia curvirostra), el pinzón vulgar (Fringilla coelebs) o un bon número de páridos i uns atres paseriformes.
Les zones arbolades menys denses alberguen espècies típiques com l'àguila culebrera (Circaetus gallicus), el busardo ratonero comú (Buteo buteo), el mochuelo (Athene noctua), la perdiu roja (Alectoris rufa), la palput (Upupa epops) o la tarabilla comuna (Saxicola torquata), entre unes atres. Les formacions boscoses de ribera també conten en una bona representació d'espècies com el cuco (Cuculus canorus), la tórtola europea (Streptopelia turtur), el torcecuello (Jynx torquilla), el chochín (Troglodytes troglodytes), el petirrojo (Erithacus rubecula), el rossinyol (Luscinia megarhynchos), papamoscas gris (Muscicapa striata), la oropéndola (Oriolus oriolus), la merla (Turdus merula) i els mosquiteros (Phylloscopus spp.).
Mamífers
Entre els mamífers, és el grup dels quiròpters el millor representat, en especiescomo el rat penat chicotet de ferradura (Rhinolophus hipposideros), el rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el rat penat de cova (Miniopterus schreibersii), el rat penat mediterràneu de ferradura (Rhinolophus euryale), el rat penat de ratonero pardo (Myotis emarginatus), el rat penat ratonero mijà (Myotis blythii), el rat penat ratonero gran (Myotis myotis), rat penat ratonero patudo (Myotis capaccinii) o el rat penat ratonero gris (Myotis nattereri). Esta gran diversitat està relacionada en la naturalea càrstica del parc i la gran disponibilitat de coves, cavitats i refugis que esta característica proporciona als rat penat.
Ademés de les espècies de rat penat cavernícolas mencionades també hi ha cites de la presència d'espècies forestals com el rat penat de montanya (Hypsugo savii) el nóctulo jagant (Nyctalus lasiopterus), el rat penat orejudo gris (Plecotus austriacus), el rat penat de vora clara (Pipistrellus kuhlii), el rat penat hortelano mediterràneu (Eptesicus isabellinus) i el rat penat comú (Pipistrellus pipistrellus).
Atres espècies de mamífers presents en l'espai natural són la llúdria (Lutra lutra), el gat montés (Felis sylvestris), la cabra montés (Capra pyrenaica hispanica), la farda roja (Sciurus vulgaris), el conill (Oryctolagus cuniculus), la gineta (Genetta genetta), el rabosot (Vulpes vulpes), la comadreja (Mustela nivalis), el javalí (Els seus scrofa) o el cérvol (Cervus elaphus). Ademés, des de 2011 s'està reintroduciendo el cabirol (Capreolus capreolus) en la solta de varis eixemplars.[2]
Amfibis i reptils
Per la seua banda, els amfibis conten en una notable diversitat d'espècies, distribuïdes en la seua majoria per l'alvertent granadí de l'espai, sent el sapo partero bètic (Alytes dickhilleni) l'espècie més abundant i junt en la salamandra pigmeo (Triturus pygmaeus) constituïxen dos dels endemismes més característics de l'espai. A això se sumixca la presència del sapillo motejat ibèric (Pelodytes ibericus) i el sapillo pintojo meridional (Discoglossus jeanneae). En el grup dels reptils, destaca la presència del eslizón ibèric (Chalcides bedriagai), endemisme ibèric de gran interés, l'escurçó hocicuda (Vipera latasti), el eslizón tridáctilo ibèric (Chalcides striatus) o la culebra de collar (Natrix natrix) i el galápago leproso (Mauremys leprosa).
Turisme
Existixen iniciatives de turisme rural que han conseguit tornar a poblar El Acebuchal.[3]
També es treballa en la senyalisació de senderes.[4] La zona més alta (La Maroma) sofrix una afluència massiva de visitants.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaFinestra - ↑ Peláez, Agustín. «diariosur. es/axarquia/201704/28/corzo-vuelve-sierra-tejeda-20170427215544. html El cabirol torna a Serra Tejeda». Diari Sur. Consultat el 4 de maig de 2020.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. traveler. es. Consultat el 8 de març de 2019.
- ↑ «turismofrigiliana. es/es/el-acebuchal. html Frigiliana-El Acebuchal» (en és-és). www. turismofrigiliana. es. Consultat el 8 de març de 2019.
Fonts
- Este artícul és una obra derivada de la disposició relativa al procés de declaració o incoació d'un ben cultural o natural, juntadeandalucia. es/medioambiente/portal_web/web/temas_ambientals/espacios_protegidos/planificacion/porn/PORN_PRUG_Tejeda_Almijara_Alhama/decreto2_2016/anexo2. pdf text que està lliure de restriccions conegudes en virtut del dret d'autor de conformitat en lo dispost en l'artícul 13 de la Llei de Propietat Intelectual espanyola.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc natural de les Serres de Tejeda, Almijara i Alhama.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque natural de las Sierras de Tejeda, Almijara y Alhama» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.