Parc nacional de Kytalyk
El parc nacional de Kytalyk (en ruso: Национальный парк «Кыталык») és un àrea protegida per als criaderos d'aus migratòries de l'Àrtic en la ruta migratòria d'Àsia Oriental-Australasia, que inclou una part important dels llocs de nidificació de la grulla siberiana, en perill crític d'extinció. El nom «kytalyk» és la paraula en idioma yakuto per a la grulla siberiana. El parc es troba en la tundra baixa de la delta del riu Indigirka, en la mar de Siberia Oriental, en el nort de Rússia.[1] El parc va ser creat oficialment el 24 de decembre de 2019[2] i està ubicat en el districte administratiu (raión) de Allaikhovsky en la República de Sakha.[3]

Topografia
El parc es troba en la regió de terres baixes de Yana-Indigirka en la costa nort de Yakutia. El sol, en un promig de 50 a 80 metros sobre el nivell de la mar, està distorsionat pels efectes de l'aigua i el gèl en el sol: termokarst, pingos, baydzharakhs, depressió ales, albellons i turberes. Pel clima extremadament fret l'aigua no s'evapora, per lo que el sol és pantanoso i esta normalment anegado. El desgel ocorre des de mediats de juny fins a mediats de setembre, i la profunditat del desgel estacional del sol varia de 0,2 a 1,8 metros.[1]
Ecorregión i clima
La reserva es troba en l'ecorregió de la tundra costera del noreste de Siberia.[4] Esta ecorregió cobrix la planura costera de la regió centre nort de Sibèria. Esta regió costera llimita en el Mar de Láptev i el Mar de Siberia Oriental, abdós mars marginals de l'Oceà Àrtic, des de la delta del riu Lena en l'oest fins a la delta del riu Kolyma en l'est. Hi ha vàries deltes de rius grans en l'àrea que sustenten criaderos per a 60 a 80 espècies d'aus migratòries. La regió es troba en l'ecozona paleàrtica i en el bioma de la tundra. Té un àrea de 846 149 km².[5][6]
El clima del parc és el clima de tundra (classificació climàtica de Köppen (ET)). Este clima es caracterisa per hiverns llarcs i fredor i estius curts i fresca. La temperatura mija anual de l'aire és de menys 14,2 °C, la temperatura mija mensual en juliol és de més 9,7 °C, en giner de menys 35,5 °C. La radiació solar en les condicions de la tundra subàrtica aplega de manera desigual, el dia polar dura des de finals de maig fins a principis de setembre. La precipitació anual no supera els 150-250 mm.[7][8]
Flora i fauna
En sols de permafrost poc profunts i una temporada de creiximent de sol 60 a 90 dies, la flora es llimita a plantes adaptades a la tundra costera de l'Àrtic. Les espècies dominants de les praderies salines són Puccinellia phryganodes (una herba salada), Carex subspathacea (juncia de Hoppner), Cochlearia arctica (una espècie àrtica d'herba escorbuto) i Stellaria humifusa. Sphagnum (verdets) cobrixen fins al 50 % del terreny, representat per més de 100 espècies. Hi ha 70 espècies de líquens presents, sent la més comuna Cetraria cocullata. En el parc s'han registrat 221 espècies de plantes vasculars, alcançant la coberta herbàcia solament un promig de 25 cm d'altura.[1]
La fauna està representada per 21 espècies de mamífers (inclosos el lemming siberiano, el lemming de l'àrtic, la rata almizclera i el bou almizclero), 84 d'invertebrats terrestres i 28 de peixos. D'aus es registren 96 espècies, de les quals 63 es reproduïxen en el parc.[1]
En l'extrem sur del parc es troba el «cementeri de mamuts de Berelej», a on els científics han descobert un lloc de sepeli massiu de més de 140 mamuts.[9]
Grulla siberiana
El parc protegix a lo manco el 70 % de les àrees de reproducció de la grulla siberiana (Leucogeranus leucogeranus), la tercera espècie més rara de grulla, inclosa en la Llista Roja de l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, la Llista Roja d'Aus d'Àsia i els Llibres Rojos de la Federació Russa i els seus diversos Subjectes Federals, inclosa la República de Sakha (Yakutia). Està classificada com una espècie en perill crític d'extinció en la Llista Roja Internacional (UICN) (Bird Life International 2000). El número de cria de la població oriental de grullas siberianes en la zona de tundra entre els rius Yana i Kolyma i la invernada en el surest de China és d'uns 4000 individus.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Centre, UNESCO World Heritage. «National Park Kytalyk» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-03-28.
- ↑ «On the creation of the Kytalyk National Park» (en ru). Russian Federation. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Kytalyk National Park» (en ru). Kytalyk National Park. Archivat des de l'original, el 12 d'abril de 2021. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Map of Ecoregions 2017» (en en). Resolve, using WWF data. Consultat el 20 de novembre de 2018.
- ↑ «Northeast Siberian coastal tundra» (en en). GlobalSpecies.org. Archivat des de l'original, el 22 de decembre de 2018. Consultat el 20 de novembre de 2018.
- ↑ «Northeast Siberian coastal tundra» (en en). World Wildlife Federation. Consultat el 20 de novembre de 2018.
- ↑ Kottek, M., J. Grieser, C. Beck, B. Rudolf, and F. Rubel, 2006. «World Map of Koppen-Geiger Climate Classification Updated» (en en). Gebrüder Borntraeger 2006. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Dataset - Koppen climate classifications» (en en). World Bank. Consultat el 28 de març de 2022.
- ↑ «Официальный сайт национального парка «Кыталык»» (en rus). npkytalyk.ru. Archivat des de l'original, el 12 d'abril de 2021. Consultat el 2022-03-28.
Enllaços externs
- Plantilla:Pàgina web oficial
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kytalyk National Park» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.