Anar al contingut

Parc nacional Búfalo dels Boscs

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc nacional Búfalo dels Boscs

El Parc Nacional del Búfalo dels Boscs està localisat en el nort de la província d'Alberta i en el sur dels Territoris del Noroest, Canadà. Va ser establit en 1922 i té un àrea de 44 807 km², sent el parc canadenc de major extensió. El parc va ser creat per a protegir la major rabera lliure de bisonts americans (a sovint cridats per error "búfalos") del món. S'estima que més de 2000 bisonts viuen en ell. Numeroses atres espècies d'animals salvages també viuen en el parc, com per eixemple, alces, orsos negres, llops, castors, gat cervals entre uns atres. Va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat per l'Unesco en 1983.[1]

La sèu del parc es troba en Fort Smith, en una chicoteta oficina satèlit en Fort Chipewyan, Alberta. Geogràficament el parc és important per contindre un dels majors deltas d'aigua dolça, format pel riu Peace, el riu Athabasca i el riu dels Esclaus. És també conegut pels seus dolina i karst en la part dels Territoris del Noroest. El parc està localisat just al nort de les Arenes del petròleu de Athabasca.

Història

Abans del parc

Esta regió ha estat habitada per cultures humanes des de finals de l'última edat de gèl. Els pobles aborigen d'esta regió han seguit variacions del modo de vida subártico, basat en la caça, peixca i recolecció. Situada en la confluència de tres grans rius utilisats com a rutes de canoa per al comerç: l'Athabasca, el Peace i el Slave, la regió que posteriorment es va definir com a parc nacional va ser molt transitada pels pobles indígenes durant milenis.

En els temps registrats, els Dane-zaa (històricament cridats la tribu del castor), els Chipewyan, els South Slavey (Dene Thaʼ) i els Woods Creu habitaven la regió, a on a voltes competien pels recursos i el comerç. Els dane-zaa, els chipewyan i els slavey del sur parlen (o parlaven) llengües de la família atabascana del nort. Estes llengües també són comunes entre els pobles de les regions al nort i a l'oest del parc, que es denominen colectivament Dene. Els Creu, en canvi, són un poble algonquino. Es creu que varen emigrar ací des de l'est dins del marc temporal de l'història registrada, ya que la majoria dels pobles de parla algonquina es troben a lo llarc de la costa atlàntica, des de Canadà i cap al sur a través de gran part dels Estats Units.

En algun moment despuix de 1781, quan una epidèmia de pigota diezmó la regió, els dene i els creu varen fer un tractat de pau en Peace Point per mig d'una cerimònia de pipa ceremonial. Est és l'orige del nom del riu Peace que travessa la regió: el riu es va utilisar per a definir una frontera entre els dene-zaa al nort i els creu al sur.

Es creu que l'explorador Peter Pond va passar per la regió en 1785, provablement el primer europeu en fer-ho, seguit per Alexander Mackenzie tres anys despuix. En 1788, els comerciants de pells britànics varen establir posats en Fort Chipewyan, just a l'est dels actuals llímits del parc, i en Fort Vermilion prop de l'oest. Els comerciants de pells varen seguir a les Primeres Nacions en l'utilisació del riu Peace com a part de les seues ret de rutes en canoa per al comerç de pells en Amèrica del Nort. Els pobles mestizos, descendents inicialment de comerciants europeus i dònes indígenes, es varen convertir en un atre grup ètnic important en la regió.


Despuix de casi un atre sigle de dominació per part de la Companyia de la Baïa de Hudson, Canadà va comprar la reclamació de la companyia sobre la regió. L'agricultura mai es va desenrollar en esta part de l'oest de Canadà, a diferència del sur. La caça i la caça en trampes varen seguir sent l'indústria dominant en esta regió fins a ben entrat el XX, i seguixen sent vitals per a molts dels seus habitants. Despuix de la febra de l'or de Klondike de 1897, el govern canadenc es va empenyorar en extinguir els títuls aborigen de la terra. Volia poder explotar qualsevol riquea mineral que es trobara en el futur sense tindre que bregar en possibles objeccions de les Primeres Nacions. La Corona va firmar el Tractat 8 en estos pobles el 21 de juny de 1899, adquirint gran part del territori com a terra de la Corona.

Com a parc nacional

Els bisonts de les planures varen ser traslladats ací des del Parc Nacional del Búfalo en la década de 1920, pero varen ser portadors de malalties i es hibridaron en el búfalo de bosc, lo que va fer que el seu número disminuïra.
Localisació i extensió del parc (vert obscur).

Establit en 1922, el parc es va crear en terres de la Corona adquirides per mig del Tractat 8 entre Canadà i les Primeres Nacions locals. El parc rodeja completament vàries reserves indígenes com Peace Point i ʔejëre K'elnı Kuę́ (també cridada Hi ha Camp).

A pesar de les protestes dels biòlecs, entre 1925 i 1928 el govern va reubicar ací a prop de 6.700 bisonts de les praderies des del Parc Nacional del Búfalo, per a evitar el indeseado sacrifici massiu en este últim parc per la sobrepoblaació existent en ell.[2] El bisont de les planures híbritissat en els 1500-2000 bisonts de bosc locals, i portava malalties com la tuberculosis vacuna i la brucelosis, que varen introduir en la manada de bisonts de bosc.[3] Des de llavors els responsables del parc han intentat desfer este dany, realisant successius sacrificis d'animals malalts.

En 1957, es va descobrir una manada de 200 bisonts de bosc sans i relativament purs prop del riu Nyarling. En 1965, 23 d'estos bisonts varen ser reubicats en el costat sur del Parc Nacional de l'Illa de l'Alce. En l'actualitat, són 300 i són els bisonts de bosc genèticament més purs que queden.

Entre 1951 i 1967, es varen matar 4000 bisonts i es varen vendre 900 tonellades de carn en un matador especial construït en Hi ha Camp. Estos chicotets sacrificis no varen erradicar les malalties. En 1990, el govern va anunciar un pla per a destruir tota la manada i repoblar el parc en bisonts lliures de malalties procedents del Parc Nacional de l'Illa de l'Alce. El públic va reaccionar ràpidament de forma negativa a este pla i es va abandonar.[3] La gobernanza local dins de la porció d'Alberta del Parc Nacional de Wood Buffalo es va introduir l'1 de giner de 1967, en l'incorporació d'un districte de millora. Originalment numerat com a Districte de Millora n.º 150, va ser renumerado com a Districte de Millora n.º 24 l'1 de giner de 1969.[4]


En 1983, es va concedir un contracte d'arrendament de 21 anys a Canadian Forest Products Ltd. per a talar una zona de 50.000 hectàrees del Parc Nacional de Wood Buffalo. La ___protected_title_0___ va presentar una demanda contra Parks Canada per violar la ___protected_title_1___. Ans que començara el juí en 1992, Parks Canada va donar la seua conformitat i va reconéixer que l'arrendament no era vàlit ni estava autorisat per les disposicions de la llei.[5]

En març de 2019, es va establir el Parc Provincial Kitaskino Nuwenëné Wildland en els llímits del Parc Nacional Wood Buffalo. La Primera Nació Mikisew Creu havia propost per primera volta protegir esta terra com a parc. Preserva els ecosistemes naturals de les zones industrials en expansió al nort de Fort McMurray. El parc es va crear en acabant de que tres empreses petroleres, Teck Resources, Cenovus Energy i Imperial Oil, renunciaren voluntàriament a certs arrendaments d'arenes bituminosas i mineria en la zona, despuix de negociar en el govern d'Alberta i grups indígenes. Este parc provincial està tancat a la silvicultura i a nous proyectes energètics. Pero els pous existents poden seguir produint, i es permeten els usos tradicionals de les terres indígenes.[6]

En juny de 2019, la UNESCO va expressar la seua preocupació per la gestió de la salut ecològica del parc i l'us indígena, senyalant la disminució de la calitat de l'aigua. Va advertir al parc de que podria ser retirat de la llista del Patrimoni Mundial si les condicions es deterioraven massa.[7] En resposta, Canadà va anunciar l'assignació de 27,5 millons de dólars per a resoldre els problemes. La UNESCO va qüestionar el pla i no ha alçat la possible exclusió de la llista del parc. El Comité del Patrimoni Mundial revisarà l'informe i el pla de Canadà per a preservar el parc en 2021.[8]

Fauna

El Parc Nacional de Wood Buffalo conté una gran varietat d'espècies selvades, com rabosot roig, bisont, alce, cárabo lapón, orsos negres, falcóés, llop del Mackenzie, gat cervals, castores, muçol de les neus, marmota, àguila calba, marta americana, galima, falcó pelegrí, grulla trompetera, llebre americana, grullas, urogallos i la població més septentrional del món de culebras, que formen guaridas comunals en el parc. S'han registrat pumas, cavalls asilvestrados i bous almizcleros dins i en les afores del parc.[9][10][11][12][13]

El parc Wood Buffalo conté l'únic hàbitat natural d'anidación de la grulla trompetera, en perill d'extinció. Se li coneix com Àrea de distribució estival de la grulla trompetera. Està classificat en la Lloc Ramsar. Va ser identificat a través del Programa Biològic Internacional. L'àrea de distribució és un complex de masses d'aigua contigües, principalment llac i diversos chapulls, com marismas i turberas, pero també inclou rieres i estanys.


En 2007, el major assut de castors del món; d'uns 850 m de llongitut; va ser descoberta en el parc per mig d'imàgens per satèlit.[14][15][16] L'assut, situada en {{ |dms-lat=58°16.3′N |dms-long=112°15.1′O |dec-lat=58.2717 |dec-long=-112.2517 |param=58_16.3_N_112_15.1_W_type:landmark_regió:CA-AB|default=dms|name=}}</noinclude>,[17] a uns 200km de Fort Chipewyan, solament havia segut avistar per satèlit i per avions d'ala fixa des de juliol de 2014.[18][19]

Bisonte híbrit

Com ya s'ha dit, els "bisonts de bosc" del parc són descendents híbrits, producte d'unions en bisonts de planura que varen ser traslladats al parc en la década de 1920 des del Parc Nacional del Búfalo. Els bisonts de les planures eren més numerosos i es va descobrir que eren portadors de malalties que es varen establir entre els bisonts del parc. Açò, ademés de l'hibridació que es va produir, va amenaçar la supervivència del verdader bisont de bosc.[20] Un estudi de 1995 va detectar que hi ha hagut notables diferències morfològiques entre cada manada del parc, que han desenrollat diferents graus de hibridació. La manada de l'estació de Sweetgrass, prop de la delta del Peace-Atabasca, seguida de la manada de Slave River Lowlands, conserven un fenotip més propenc al bisont de bosc original abans de la década de 1920. Són més fidels als tipos originals que les manades conservades en el Parc Nacional de l'Illa de l'Alce i el Santuari del Bisonte de Mackenzie.[21]

Vore també


Referències

  1. ↑ «Wood Buffalo National Park». UNESCO Culture Sector. Consultat el 18 de giner de 2013.
  2. ↑ Jack Van Camp, 1989. "A Surviving Herd of Endangered Wood Bison at Hook Lake, N.W.T.?", Arctic, 42(4):314-322.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sandlos, John. «¿Santuari de bisonts del nort o gran rancho? Parc Nacional de Wood Buffalo». Portal de Mig ambient i Societat. Consultat el 25 de maig de 2015.
  4. ↑ Assunts Municipals d'Alberta (ed.): «Municipal Profiles: Districtes de Millora». Consultat el 2021-10-03.
  5. ↑ (2004) Unnatural Law: Replanteig de la política i el dret ambiental canadenc, Vancouver: UBC Press, Universitat de Columbia Britànica. ISBN 0-7748-1048-3.
  6. ↑ Narwhal, The. «Tres empreses d'arenes bituminosas cedixen terres per a un nou parc d'Alberta que serà cogestionado en les Primeres Nacions» (en en).
  7. ↑ La ONU diu que el pla de Canadà per a rescatar el Parc Nacional Wood Buffalo necessita "un esforç considerablement major", Bob Weber, The Canadian Press, 13 de juny de 2019
  8. ↑ Wood Buffalo 'doomed without quick action' as UN extends deadline, Cabin Ràdio, Published: 3 de juliol de 2019 Sarah Pruys
  9. ↑ (2001).«Els pumes (Puma concolor) en els Territoris del Noroest i el Parc Nacional de Wood Buffalo».Arctic.54(2)doi:10.14430/ARCTIC778.
  10. ↑ Cohen, Sidney. Cal vore-ho per a creure-ho: Un home caça bous almizcleros en el nort d'Alberta (in (en-US)), CBC News.
  11. ↑ 1141883 Avistaje de bous almizcleros en el nort d'Alberta (in (en-US)), CBC News.
  12. ↑ 3501714 Cavalls salvages avistar prop del Parc Nacional Wood Buffalo (in (en-US)), CBC News.
  13. ↑ «Els cavalls salvages recorren Wood Buffalo».
  14. ↑ Kleiss, Karen. de+el+espai/2993219/story.html Gran estany de castors visible des de l'espai.
  15. ↑ Es descobrix el major assut de castors del món en el nort de Canadà.
  16. ↑ htm El major assut de castors vista des de l'espai, Discovery News.
  17. ↑ Thie, Jean. «Explorant el hàbitat i la distribució del castor en Google Earth: L'assut de castors més llarga del món». Consultat el 18 de setembre de 2014.
  18. ↑ Lilwall, Scott. L'explorador nortamericà aplega a l'assut de castors més gran del món: Un aventurer recorre el dens bosc boreal del noreste d'Alberta, CBC/Ràdio-Canada.
  19. ↑ Klinkenberg, Marty. L'explorador nortamericà alcança l'assut de castors més gran del món: Un aventurer recorre el dens bosc boreal del noreste d'Alberta, Associació de Suministrament d'Aigua de B.C..
  20. ↑ C. G Van Zyll de Jong, 1986, A systematic study of recent bison, with particular consideration of the wood bison (Bison bison athabascae Rhoads 1898), National Museum of Natural Sciences
  21. ↑ "Phenotypic Variation in Remnant Populations of North American Bison," C. G. van Zyll de Jong, C. Gates, H. Reynolds and W. Olson; Journal of Mammalogy, Vol. 76, No. 2 (maig, 1995), pp. 391-405
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Parc_nacional_Búfalo_dels_Boscs&oldid=1510249»