Parc històric de Sri Thep
El Parc històric Si Thep (Plantilla:Lang-th) és un jaciment arqueològic en la província de Phetchabun de Tailàndia. Està situat a 232 quilómetros de Bangkok, en una planura a uns 4 quilómetros a l'est del riu Pa Sak.[1] Cobrix l'antiga ciutat de Si Thep, un lloc habitat aproximadament des de el III/V fins a el XIII, que comprén periodos culturals des de la prehistòria tardana fins a Dvaravati, a l'edat d'or del Imperi jemer. Si Thep va ser una de les ciutats-Estat més grans conegudes que va sorgir al voltant de les planures de Tailàndia Central en el primer mileni a. C., pero va quedar abandonada en l'época en que les ciutats de parla tailandesa del regne de Sujotai i més vesprada el regne de Ayutthaya varen emergir com a nous centres de poder en la conca del riu Chao Phraya.[2]
El jaciment va atraure l'atenció de l'arqueologia moderna en 1904, despuix de les prospeccions realisades pel príncip Damrong Rajanubhab, i va ser declarat patrimoni cultural en Tailàndia en 1935. El Departament de Belles arts de Tailàndia ha portat a terme continus estudis i excavacions en el jaciment, que també ha segut estudiat pels arqueòlecs príncip Subhadradis Diskul, H. G. Quaritch Wales i Jean Boisselier, entre uns atres.[2]
Si Thep va ser catalogat com parc històric en 1984 i va ser propost com Patrimoni de la Humanitat tentativo de l'UNESCO per Tailàndia en 2019.[3] El 19 de setembre de 2023, es va inscriure en la Llista del Patrimoni Mundial com L'antiga ciutat de Si Thep i els seus monuments dvaravati associats'. Es tracta de la primera candidatura cultural tailandesa a la Llista del Patrimoni Mundial des de la de Ban Chiang en 1992.[4][5]
Història
[editar | editar còdic]Colonisació antiga: Sigles IV-V d. C.
[editar | editar còdic]Si Thep es va desenrollar a partir d'un llogaret agrícola prehistòric en la vall de Pa Sak fa aproximadament 2500-1500 anys.[6]
En la primera fase arqueològica (c. sigles IV-V d. C.), l'assentament antic de Si Thep va ocupar l'interior de la ciutat i existia una tradició funerària en ofrenes relacionades en Índia i les comunitats de la regió central i la conca del riu Mon al noreste.[7]
Época d'influència hindú: sigles VI-VIII
[editar | editar còdic]La segona fase d'ocupació (c. sigles VI-VIII) es va caracterisar per l'expansió cap a l'exterior de la ciutat. A mida que sorgia la monarquia, el visnuismo va adoptar un paper important en la societat de Si Thep, en relacions en les cultures de l'Índia, Funan, Chenla i Dvaravati. [7] Si Thep va ser un centre urbà de la cultura Dvaravati des de el VI., i una de les primeres comunitats de Tailàndia que va establir contactes en Índia, atestats en l'inscripció en pedra K 978, escrita en sánscrito en escritura Pallava datada en el VI. Aixina que, Si Thep es va convertir en un estat primitiu junt en atres estats primitius del Surest Asiàtic com Funan, Chenla i el regne de Sri Ksetra.[6] Charles Higham informa d'una inscripció Dvaravati de el VII procedent de Si Thep que diu: «En l'any... un rei que és nebot del gran rei, que és fill de Pruthiveenadravarman, i que és gran com Bhavavarman, que té principis morals de renom, que és poderós i el terror dels seus enemics, erigix esta inscripció en ascendir al tro». Un fos cercava 4,7 km quadrats, mentres que l'estructura de Khao Klang Nai (Plantilla:Lang-th) data dels sigles VI-VII.[8]
Época d'influència budista: sigles VIII-X
[editar | editar còdic]Esta etapa (c. sigles VIII-X) va ser la més pròspera. Es va desenrollar un sistema de irrigación, i el budisme Mahāiāna va influir en l'art mentres continuaven les relacions en Índia, Dvaravati i les ciutats del noreste. Els emplaçaments de Si Thep, Muang Sema i Lopburi controlaven les rutes de la regió.[7]
Sorgiment Angkoriano: sigles XI-XIII
[editar | editar còdic]Durant esta fase (c. XI-XIII), el shivaísmo va ser una gran influència en Si Thep en l'época angkoriana, i Si Thep mantenia relacions en Phimai en la conca del riu Mun ya que Muang Sema va deixar de controlar les rutes. Per la política de Jayavarman VII, Sri Thep va perdre importància i va ser abandonada cap a el XIV.[7] Prang Song Phi Nong i Prang Si Thep es varen construir entre els sigles XI-XIII.[8]<span title="Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «DecodeEncode».">: Plantilla:R/where
Estructures existents
[editar | editar còdic]Dins de la ciutat
[editar | editar còdic]- Khao Khlang Nai (Plantilla:Lang-th)
- Prang Si Thep (Plantilla:Lang-th)
- Prang Song Phi Nong (Plantilla:Lang-th)
Fòra del centre urbà
[editar | editar còdic]- Khao Khlang Nok (Plantilla:Lang-th)
- Prang Ruesi (Plantilla:Lang-th)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ อารีรัตน์ งามขำ. (2558). "บทที่ ๔ วัฒนธรรมการสร้างปราสาทหิน: ปรางค์ศรีเทพ และปรางค์สองพี่น้อง", ใน เขมรัฐนคร. กรุงเทพฯ: วายุ. 466 หน้า.
- ↑ 2,0 2,1 «อุทยานประวัติศาสตร์ศรีเทพ: ประวัติที่มาและความสำคัญ» (en th). Fine Arts Department.
- ↑ Unesco to get Si Thep report (in (en)), Bangkok Post.
- ↑ «Si Thep historical park recognised as UNESCO World Cultural Heritage Site» (en en).
- ↑ «As Thai town joins Unesco list, site ‘completely unprepared’ for tourism» (en en).
- ↑ 6,0 6,1 «World Heritage Convention» (en en). Tentative Lists, UNESCO.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 (2020).«The Cultural Development of Si-Thep as the Hinterland Ancient Town Prior to 14th Century».Silpakorn University.
- ↑ 8,0 8,1 Higham, Charles (2014). Early Mainland Southeast Àsia: From First Humans to Angkor (en en), Bangkok: River Books, pp. 303,308–309. ISBN 9786167339443.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- (2003).Bulletin de l'École française d'Extrême-Orient.(90-91)Consultat el 18 de novembre de 2023.
- Este artícul conté una traducció total derivada de «Si Thep Historical Park» de Wikipedia en inglés, concretament de esta versió, publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.