Ban Chiang
Ban Chiang és un jaciment arqueològic que es troba ubicat al nordest de Tailàndia, en el districte de Nong Han, en el replanell de Khorat,[1] província de Udon Thani. El jaciment ha segut declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en l'any 1992.
El jaciment
[editar | editar còdic]El jaciment va ser descobert en l'any 1957, encara que les primeres excavacions de tipo científic no es varen iniciar fins a 1967, en acabant de que en l'any 1966 s'hagueren localisat alguns restants en la superfície del jaciment,[2] sent descoberta durant les mateixes una important necròpolis. Una primera datació efectuada per termoluminescencia sobre els restants ceràmics trobats va tirar una datació aproximada cap al 5000 a. C., lo que va atraure ràpidament l'interés de la comunitat científica internacional. Un dels principals motius era el que, fins al descobriment del jaciment, es pensava erròneament que el surest d'Àsia era una zona que no oferia interés cultural durant l'Edat del Bronze.[3]
No obstant, ulteriors investigacions efectuades en 1974 pel arqueòlec tailandés Pisit Charoenwongsa i l'arqueòlec nortamericà Chester F. Gorman (Universitat de Pennsilvània)[2] varen modificar la datació anterior, donant una nova data per a l'ocupació del jaciment, que seria posterior al 2500 a. C. per als nivells més antics del jaciment, alcançant fins al 300 de nostra era per als vestigis més recents.
Numerosos esquelets varen ser exhumats durant les excavacions. Dits esquelets es trobaven acompanyats per divers mobiliari funerari, format per objectes de bronze, aixina com per gran número d'objectes ceràmics decorats en motius geomètrics incisos, en colors roig i negre, sobre el fondo rosáceo de la ceràmica.[3]
Els depòsits funeraris poden ser distribuïts en tres periodos distints. El primer periodo, el més antic, comprendria del 2500 al 1000 a. C. El periodo mig comprendria l'últim mileni; mentres que el periodo recent cobriria fins al 300 de la nostra era.[4]
La producció d'objectes de bronze queda provada a lo manco des del periodo intermig. No obstant, troballes en la zona han permés posar en dubte la versió tradicional en l'historiografia de que la troballa del bronze va tindre lloc en Oriente Pròxim, ya que en Ban Chang s'han trobat alguns restants que es remonten al 4500 a. C.[5] Les belles ceràmiques ornadas en motius en espiral pertanyen ya al periodo recent.
En 1999 es va conéixer la troballa el nort de Tailàndia de diverses joyes i atres elements posseïdors de característiques similars als periodos més recents del jaciment de Ban Chiang.[6]
Protecció
[editar | editar còdic]En 1992, el jaciment de Ban Chiang va ser declarat com Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO, per ser considerat el més important assentament prehistòrics descobert fins a la data en el surest d'Àsia.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Portal de la UNESCO, videoclip i pdf
- Archivat el 4 de març de 2016 archivat en Wayback Machine..
- (en anglés) Ban Chiang Project [1] archivat en Wayback Machine..
- (en anglés) Pàgina de l'Universitat de Hawái; inclou galeria d'imàgens.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Higham, Charles: Prehistoric Thailand ISBN 974-8225-30-5, pp 84–88 (en anglés)
Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ Coordenades no vàlides</noinclude>
- ↑ 2,0 2,1 «Ceràmica en Tailàndia» (en francés). Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 30 de juliol de 2007.
- ↑ 3,0 3,1 [enllaç trencat]
- ↑ «Història de la ceràmica tailandesa» (en francés). Archivat des d'el original, el 28 de setembre de 2007. Consultat el 30 de juliol de 2007.
- ↑ La Segona Guerra Mundial
- ↑ «Descobriments arqueològics recents en Tailàndia» (en francés) (.pdf). Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2005. Consultat el 30 de juliol de 2007.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ban Chiang» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.