Parc dels Patricios
El Parc dels Patricios, conegut també com a Parc Patricios, és un dels majors espais verts d'espargiment públic en la zona sur de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. Inaugurat en 1902, li va donar nom a tot un barri i està delimitat per l'Avinguda Casers, l'Avinguda Almafuerte i els carrers Uspallata i Monteagudo.
Dissenyat pel reconegut paisajista francés Charles Thays, qui va actuar per encàrrec de la Municipalitat de Buenos Aires, deixant numerosos parcs públics per a la ciutat per aquells anysPlantilla:Quin, ocupa el predio que durant el XIX va pertànyer als Matadors del Sud. Des de la década de 1940 existix en un sector del parc l'Escola Primària “Patricios”, un jardí d'infants i un conjunt de piscines municipals d'us públic.
Junt al parc es troba la principal àrea comercial de la zona, concentrada en l'Avinguda Casers i el carrer La Rioja, a on abunden els locals comercials i es desenrolla la vida social del barri. Cap al seu extrem sur es troben l'Hospital Penna i l'Hospital Churruca.
Història
Fins a 1900 va existir en els terrenys de l'actual parc el Matador dels Corrals o Nou Matador del Sud. Havia segut inaugurat en 1872 com a conseqüència de l'Epidèmia de Febra Groga que havia assolat Buenos Aires en 1871, motivant el trasllat del matador anterior, que ocupava l'actual Parc Espanya. Ya des de principis del XIX existien matadors en este sector de Buenos Aires. Passada la mitat del sigle, en 1867, varen començar a funcionar en el cantó de Casers i Monteagudo els vells Matadors del Sur, els quals li varen donar a este barri la seua primitiva denominació de Corrals i varen permetre l'assentament dels seus primers veïns. El Matador del Sur va ser oficialment inaugurat l'11 de novembre de 1872, i va funcionar allí fins a principis del nou sigle, quan va ser traslladat al seu actual emplaçament. Li'l va cridar "Corrals vells", "barri de les granotes" o "de les llandes", compartint estos dos últims noms en Nova Pompeya. Va adoptar el seu nom definitiu quan per Ordenança Municipal del 12 de setembre de 1902, es va resoldre denominar Patricios al parc a construir-se en els terrenys del vell matador.
En un conjunt de pabellons construïts en 1888, el Matador dels Corrals tenia el seu accés i edificis administratius sobre l'actual carrer Monteagudo. No obstant, en l'accelerat creiximent de la ciutat, ya en 1889 es va decretar la construcció d'un nou Mercat de Facenda, més cap a l'oest. Este nou matador, finalment inaugurat en 1900, finalment va terminar donant nom a un nou barri porteño.[1]
Al mateix temps, mentres s'anava construint el Mercat de Facenda, en 1896 la Municipalitat va ordenar la creació d'un parc públic en els terrenys del Matador dels Corrals. Dissenyat pel director de Parcs de Buenos Aires, el paisagiste francés Charles Thays, el nou parc va rebre el nom de “Els Patricios”, en homenage al regiment patriòtic de les invasions angleses. El trasllat va ser molt resistit pels obrers del matador i els empresaris del rubro, de tal forma que es va tendir un ferrocarril per a traslladar als operaris, que vivien en les afores del futur parc, cap al nou Mercat de Facenda. Esta via corria realisant una curva que cap a 1948 va ser transformada en l'actual Avinguda Pèrit Moreno.
El nou Parc dels Patricios dissenyat per Thays va ser inaugurat l'11 de setembre de 1902 (Dia de l'Arbre) per l'Intendent Adolfo Bullrich, els alumnes de les escoles del Consell Escolar XII, els qui varen plantar refillols en homenage a l'aniversari de la mort de l'expresident Dumenge Sarmiento, i un cor de 400 chiquets varen cantar un “Himne a l'arbre”.[2] No obstant, durant l'inundació del nou Matador a mitan de 1903, el nou parc va tornar a funcionar provisoriamente com a matador durant sis mesos, fins que la seua construcció va ser terminada cap a novembre d'eixe any.
En 1907, per iniciativa de Clemente Onelli va començar a gestar-se el Zoològic del Sud, un emprendimiento municipal que es va inaugurar en 1914 i va ser sostingut especialment per la perseverança d'Onelli, qui va fallir en 1924.[3] Sense el seu creador i director, l'efímer zoològic va iniciar la seua decadència, per a tancar definitivament en 1939. Alguns dels seus edificis permaneixen en peu.[4] En 1904 Clemente Onelli baix la direcció del Jardí Zoològic de la Ciutat de Buenos Aires (el de Palermo), va buscar aumentar la cantitat i calitat dels animals en exhibició creant dos anexos. Un, en l'any 1907 en el barri de Parc Patricios denominat Zoològic del Sud, i l'atre en l'any 1914 en el llavors Parc Saavedra. L'espai va ser inaugurat en 1907 sent visitat en aquella época cada fi de semana per més de 30.000 persones. El Jardí Zoològic del Sud i el seu Jardí Botànic varen ser dissenyats per arquitectes paisajista alemans i decorats en unes quaranta escultures clasicistas. Considerat com una passejada similar al de Palermo, el zoològic estava ubicat dins del Parc dels Patricios, (Avinguda Casers, Uspallata, Monteagudo i Avinguda Almafuerte). No obstant, en 1939 va tancar les seues portes per diversos motius.[5] Durant el següent any, va alvançar la restauració de l'antiga Confitería del Zoològic del Sud, inaugurada provablement cap a 1914 com a part de les instalacions originals pensades per Clemente Onelli i dissenyada com una imitació del Temple de la Fortuna Viril en Roma. Després del tancament del Zoològic en 1939, l'edifici va ser utilisat com a Escola de Telers, després com a Teatre Manuel de Lavardén, i despuix oficines del Registre Civil, abans de caure en l'abandó i la ruïna. Encara que el proyecte original era utilisar l'antic edifici com un centre d'exposició, divulgació i experimentació de la tecnologia que a desenrollar en el nou Districte Tecnològic creat en la zona en 2007, disponible tant per a comunitats especialisades i professionals com a tots els veïns de la zona i la ciutat. Els veïns i associacions barrials, varen conseguir que ademés de la seua funció de showroom de les empreses de tecnologia, siga sèu del Proyecte Cultural Clemente Onelli, aglutinant activitats culturals a escala local.[6][7]
En 1939 varen ser inaugurades les Piletas Municipals que ocupen un sector del parc. cita requerida Al mateix temps, en un terreny lindero la construcció del Hospital Policial Churruca, important eixemple de l'arquitectura moderna argentina.
Descripció
El parc posseïx el característic disseny paisagístic de Thays, qui també va ser autor de la Plaça del Congrés i el Jardí Botànic de Buenos Aires, el Parc Centenari, el Chacabuco, el Rivadavia, el Lezama, Barrancas de Belgrano i la remodelació de les places Constitució i de Maig. Està travessat pel carrer Pepirí, que separa el sector ocupat per l'Escola Primària i les Piletas Municipals de l'àrea de parc públic.
Posseïx una gran avinguda principal que conduïx a un monument homenajant al soldat patricio emplaçat sobre una rotonda, i està àmpliament forestat en tipas. Sobre l'Avinguda Casers se succeïxen atres dos monuments, un dedicat al boxejador Ringo Bonavena[8] i un atre al club de fútbol Huracà, en la seua sèu social front al parc. Per una atra part, també funciona des de 1952 en una chicoteta casella la Biblioteca Municipal “Enrique Banchs”, especialisada en lliteratura infantil.[9] Cap al sector del carrer Pepirí es conserva una de les poques calesitas de la ciutat.
Referències
- ↑ “EL MATADOR DELS CORRALS” per Roberto Requejo
- ↑ «El parc: ¿Patricios o dels Patricios?». Archivat des d'el original, el 17 de setembre de 2011. Consultat el 8 d'octubre de 2011.
- ↑ EL BARRI DE PARC PATRICIOS [1] archivat en Wayback Machine. per Aníbal Lomba
- ↑ Els restants del Zoològic del Sud per Gabriel Giubellino. Parc Patricios Blog
- ↑ «[2]».
- ↑ El vell Zoològic del Sud renaix en el barri de Parc Patricios [3] archivat en Wayback Machine. Temps Argentí, 23.02.2012
- ↑ Proyecte Cultural Clemente Onelli
- ↑ Varen inaugurar l'estàtua de Ringo Bonavena front a la cancha d'Huracà Diari La Nació, 11 d'octubre de 2003
- ↑ Biblioteca Enrique Banchs GCBA
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque de los Patricios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.