Parc Lezama

Parc Lezama

El Parc Lezama és una tradicional passejada en la Ciutat de Buenos Aires. Està delimitat pels carrers Defensa i Brasil i les avingudes Martín García i Passege Colón, i es troba en el barri de Sant Telmo, encara que llimita en els linderos districtes de La Boca i Barraques.

Es caracterisa per les seues avingudes arbolades, la seua amfiteatre i la barranca que cau cap a les avingudes Martín García i Passejada Colón. En el seu terreny es troba el Museu Històric Nacional.

Història

L'àrea de l'actual Parc Lezama donava fins al XIX pel punt cardinal Este directament a la costa del Riu de l'Argent a on hui s'ubica l'avinguda Passege Colón, lo que explica el seu actual pronunciada barranca.
Segons alguns historiadors, el parc estaria situat en el lloc cridat llavors Puntes de Buenos Aires en el que Pedro de Mendoza va realisar la primera fundació de la ciutat de Buenos Aires en 1536. Este primitiu assentament seria abandonat a l'any següent, després del sege dels indígenes locals, i per això la seua ubicació ha segut un tema de debat entre arqueòlecs i historiadors.

Erro al crear miniatura:

Monument a Pedro de Mendoza, inaugurat en 1937 pel 400 Aniversari de la Primera Fundació de la Ciutat, supostament ocorreguda en esta zona.

Els terrenys que hui ocupa el parc varen ser repartits per Juan de Garay en 1580 a Alonso de Vora, i varen quedar des de sempre fora del traçat del caixco central de la ciutat. Varen ser terrenys deshabitats, el nom popular dels quals era “Punta de Santa Catalina”, per lo manco fins a 1739 quan els va comprar María Bazurco, qui després els loteó i va repartir.

Cap a fins del XVIII, part de l'actual parc era utilisat per la Companyia de les Filipines, traficant d'esclavizados. En 1802, el predio va passar a mans de Manuel Gallego i Valcárcel. A la seua mort, en 1808, va ser comprat en un arremate públic per Daniel Mackinlay en 1812 —qui va començar la forestación del lloc—, en eixa época se li va cridar La Residència i va ser lloc de duels com l'ocorregut entre Juan Mackenna i Luis Carrera en 1814, i finalment va ser enajenada pels hereus de l'escocés Mackinlay a l'anglés Charles Ridgley Horne, en 1846. Est va ampliar el terreny original en comprar terres veïnes, i va construir una mansió sobre l'actual calle Defensa, pero en 1852, en la caiguda de Juan Manuel de Roses, va tindre que exiliar-se en Montevideo. Durant anys flameó en la casona el pabelló britànic, i aixina els porteños es varen acostumar a cridar-la la Quinta dels Anglesos, com a figura en diversos plans urbans de l'época, i es menciona en el célebre relat d'Esteban Echeverría El matador.

Erro al crear miniatura:

Vista des de la Quinta Lezama cap a Av. Martín García, presa en 1867.

Erro al crear miniatura:

Llac (hui amfiteatre), restaurant i kiosco sobre el carrer Brasil. (ca. 1900), al costat dret resalten les bulbosas cúpules de la Catedral ortodoxa russa de la Santíssima Trinitat (Buenos Aires).

El predio va ser venut en 1857 al terratinent salteño José Gregorio de Lezama, qui va anexar terrenys fins a l'actual carrer Brasil. Lezama va remodelar la mansió i va convertir el lloc en un important parc privat dissenyat pel paisagiste belga Charles Vereecke, ya que era un gran aficionat a la botànica. També en 1858, durant l'epidèmia de còlera que va devorar la ciutat, va funcionar allí un lazareto. Després de la mort de l'estanciero en 1889, la seua viuda Ángela de Álzaga va vendre en 1894 el terreny a la Municipalitat de Buenos Aires per un valor simbòlic ($1.500.000), en la condició que fora convertit en un parc públic que duguera el nom del seu marit. En la luxosa i ampliada mansió de la calle Defensa va ser instalat en 1897 el Museu Històric Nacional; en les seues sales s'exhibixen més de 50.000 peces relacionades en l'història de l'Argentina fins a 1950.

El disseny del nou parc públic va ser realisat en 1896 pel paisagiste francés Charles Thays, que va treballar intensament per a la Municipalitat per décades. La Municipalitat va adquirir les cases que s'obrien tant cap a la calle Defensa com cap a Brasil, per a ampliar el terreny en demolir-les. Estos derrocaments varen tirar gran cantitat d'enrunes que varen ser usats per a donar-li major altura al terreny sobre el carrer Brasil. En la part baixa del terreny es va alçar una escola, que al principi va funcionar en les caballerizas, pero tot va ser demolit, inclús el nou edifici escolar de dos pisos, abans de 1950.

Erro al crear miniatura:

Una avinguda del parc en els seus clàssics gerros, vista cap a l'any 1900.

Cap a 1900 es va construir en Brasil i Balcarce un restaurant en forma de molí. Pero el parc tenia atres construccions: un tren en estació per a chiquets, un teatre obert fet en 1908, un llac en góndolas sobre el carrer Brasil, un kiosco, un lactario i tambo, una pérgola i rosedal sobre l'avinguda Martín García, una pista de patinage, una enorme naya-tribuna per a festes, un circ, un picadero i varis monuments alçats durant i a partir de 1936.

Erro al crear miniatura:

El Portón de Parc Lezama, demolit junt a la reixa perimetral en 1931.

En 1914, el llac va ser reemplaçat per un amfiteatre a cel obert que primer va tindre tribunes de fusta, després reemplaçades per instalacions de ciment revestides en adoquinar. Val mencionar que front al hui amfiteatre, es va construir entre 1898 i 1901 el temple de l'Iglésia Ortodoxa Russa, obra de l'arquitecte Alejandro Christophersen.

En 1931, la reixa que rodejava al predio i era herència dels temps de José Lezama, va ser demolida per orde de l'intendent José Guerrico, i aixina el parc va quedar obert al públic de forma permanent. No obstant, i cap a fins de 1990 varen començar noves propostes per a tornar a cercar el parc, una costum que es va estendre en Buenos Aires per eixos anys per la falta de seguritat i vandalisme que sofrixen els espais públics porteños de nit.

Restauracions

El parc va tindre dos restauracions realisades en 1999 i 2003, fetes pel Govern de la Ciutat durant la jefatura d'Aníbal Ibarra. Gràcies a esta restauració varen ser incorporats tres banys químics, dos canches de papi fútbol, nous cestos i bancs, més llums, fanals colonials en l'amfiteatre, 20 mil metros quadrats d'herba recent plantada i reixes. en 2008 es va anunciar un proyecte de restauració que finalment va ser eixecutat. En 2013 es denunciava que en varis sectors faltava l'herba, els monuments estaven trencats i pintats en aerosol. La deterioració també es veu en la zona de jocs i la presència de gent en situació de carrer que va improvisar campaments. Maurici Macri va propondre incorporar una reixa perimetral rodejant el parc

Obres del 2015

A principis de juny de 2013, en la Comissió de Cultura del Congrés Nacional, es va aprovar un proyecte per a declarar al Parc Lezama com Monument Històric Nacional, posant en custòdia de la Comissió Nacional de Museus i de Monuments i Llocs Històrics tots els bens mobles i immobles que allí es troben, aixina com el paisage urbà i natural. a proposta llegislativa va ser de la diputada nacional per la Ciutat de Buenos Aires, María del Carmen Bianchi, llegisladora del Front per a la Victòria, que va manifestar que: "En els últims anys assistim tristament a la brutal intervenció de l'espai públic en la nostra Ciutat", es va opondre a esta llei la diputada Patricia Bullrich, que va sugerir sense èxit alçar el proyecte del temari per a que no es tracte la recuperació del predio. provocant una confrontació el govern de la Ciutat i la Nació.

En 2015 es renoven els solados interns i les vereda perimetrals. Per a 2016 el parc continuava lluint un estat d'abandó en monuments i estàtues derruïdes i les seues fonts sense funcionament.

Entorn

En els últims anys l'entorn de la plaça ha canviat, la zona lindera al Parc Lezama, a on convergixen els barris de Sant Telmo, Barraques i La Boca, s'han obert restaurants, desestajat edificis presos i s'han portat a terme nous emprendimientos immobiliaris. Edificis com el Ministeri Públic Fiscal i el Registre Nacional de les Persones varen ser renovats.

En les seues afores es troba: sobre la calle Defensa, el Museu Històric Nacional declarat en 1897 que va ser la casona que va habitar Lezama en el XIX; front al parc s'alça l'Iglésia Ortodoxa Russa obra de l'arquitecte Alejandro Christophersen. En el cantó de Brasil i Defensa es troben dos bars notables de la Ciutat: El Britànic i L'Hipopótam.

Vore també

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc Lezama.
• Anex:Parcs de la Ciutat de Buenos Aires