Plaça de la Constitució (Buenos Aires)
La Plaça de la Constitució o Plaça Constitució és una de les principals places de la ciutat de Buenos Aires, Argentina. Es troba front a la terminal ferroviària homònima, i és un dels principals punts de conexió del transport públic en la ciutat, ya que també existix allí una estació de subterràneu.
Localisació
.jpg){kind=link}
Es troba en el cor del barri de Constitució.
Se situa sobre l'avinguda Brasil, i la rodegen també els carrers Llima Oest, Llima Est i Constitució.
Junt a la plaça es troben l'estació Constitució de la llínea C de subte, aixina com l'estació Constitució del ferrocarril General Roca.
Història
.png){kind=link}
Històricament, l'àrea ocupada per l'actual Plaça Constitució era “un pajonal” suburbà de la chicoteta ciutat de Buenos Aires, encara fins a la década de 1850. En l'objectiu d'evitar que les carretas en mercaderia ingressaren al centre per a comerciar, la Municipalitat va decidir crear en el lloc de l'actual Plaça Constitució, un mercat per a que es concentraren en eixa zona més alluntada.
Aixina, en 1854 va començar a funcionar el Mercat del Sud de l'Alt, cridat aixina per trobar-se prop de l'Alt de Sant Pedro (actual barri de Sant Telmo).[1] Com en eixa mateixa época Buenos Aires va jurar la seua Constitució, ràpidament es va canviar el nom al lloc pel de Mercat Constitució, i ya figura en eixe nom en les Memòries Municipals de 1857.[2]
En agost de 1865 s'inaugura l'estació Constitució del Ferrocarril del Sud, actual Ferrocarril General Roca. Era un edifici chicotet en poques plataformes, del com partia una via tranviaria creuant la plaça, per a conectar l'alluntada estació en el centre de la ciutat, anant per l'actual carrer Llima.
El mercat de fruts i les carretas varen continuar fins a 1885, data en la que l'intendent Torcuato d'Alvear va ordenar la seua clausura per a embellir la zona obrint una plaça.cita requerida Al mateix temps, el Ferrocarril del Sud va començar la construcció del nou edifici de l'Estació Constitució, inspirat en un palau francés. L'arquitecte municipal Juan Antonio Buschiazzo va dissenyar una passejada en molts arbres, jardins, un llac artificial en un chicotet pont i fins a una falsa ruïna d'un castell fantàstic que va cridar molt l'atenció i va ser objecte de moltes crítiques i burles inclús des dels diaris.[3][4] Esta estranya estructura seria demolida en 1914, quan la Companyia Anglo Argentina de Tramvies va iniciar la construcció d'una llínea de subterràneus que després va ser abandonada.
Cap a 1907, el Ferrocarril Sud ampliava una volta més l'estació Constitució, ya que l'us cada volta major del tren deixava constantment desbordades les instalacions. En 1909 es va inaugurar en el cantó de Garay i Llima el Teatre Varietats, un luxós edifici dissenyat per l'arquitecte Carlos Nordmann que seria demolit en 1961;[5] i en 1914 començava la construcció de l'Iglésia del Inmaculado Cor de María, un imponent temple d'estil neogótico coronat per dos estilisades agulles en creus.
En 1933, la Companyia Hispà Argentina d'Obres Públiques i Finances (CHADOPyF) va començar la construcció de l'actual llínea C de subterràneus, conectant la terminal de Plaça Constitució en l'atre pol ferroviari de la ciutat, l'estació de Retir en tan sol tres anys. Mentres, numeroses companyies de tramvies conectaven la plaça i el tren en distints extrems de la ciutat. A la seua volta, el Ferrocarril Sud començava la construcció de l'edifici definitiu de l'estació Constitució, que es va començar per la seua frontera lateral sobre General Forns i va ser abandonat sense terminar després de la crisis de 1930. Aixina, es va mantindre la frontera de l'antiga estació, pero en l'interior l'edifici va ser reconstruït a nou i és el que existix actualment.
.jpg)
Cap a 1975, l'Avinguda 9 de Juliol va ser estesa fins a l'Avinguda Casers, i varen ser demolides les pomes que tancaven la plaça cap a l'est.[6] Cinc anys despuix s'inaugurava l'Autopista 25 de Maig, que passa per un dels seus extrems, i després de poc temps la va seguir l'Autopista Frondizi, que conecta l'Avinguda 9 de Juliol en el Pont Pueyrredón. Aixina, un de les vores de la plaça va quedar delimitat per un viaducte i els terrenys desocupados que varen deixar els derrocaments, ajudant a la degradació de la zona.[7]
En 2005, durant la gestió de Jorge Telerman en el Govern de la Ciutat, va començar a traçar-se un pla per a actualisar el centre de transbordos de Plaça Constitució,[8] construint placetes i parquizando espais lliures. En novembre de 2007 es va remodelar la quadra del carrer General Forns, entre Brasil i Avinguda Casers, adequant-la per a la parada de vàries llínees de colectius[9] També es va especular en la creació d'un Corredor Vert del Sur, un proyecte urbà, que es va mantindre com a idea quan Telerman va ser succeït per Maurici Macri en la Jefatura de Govern, pero es va vore suspés després.
Segons sifres del Ministeri Públic Fiscal de la ciutat de Buenos Aires, a lo llarc del periodo 2011-2013 ha aumentat paulatinament la conflictivitat. Els delictes i contravenció que més varen créixer en la zona durant 2013 varen ser les amenaces (40%), danys (36%), usurpació de cases (24%), lesions per bregues (56%), tinença d'arma de fòc (53%), sorolls molests (108%) i hostigamiento, maltracte i intimidació (45%).[10]
En l'actualitat tota l'àrea de la Plaça ha segut fortament recuperada, i conta en un destacament de la Policia de la ciutat. Es varen millorar totes les àrees verdes i l'arborat, en un nou disseny. Prop de l'estació del Ferrocarril Roca es va construir un nou i ampli accés al subterràneu Llínea C. Es va allumenar i va ampliar el sector de les parades de colectius, que accedixen a la zona des del metrobús de l'Avinguda 9 de Juliol per mig d'un viaducte subterràneu, exclusiu per a colectius.
Vore també
Referències
- ↑ Dia del barri de Constitució [1] archivat en Wayback Machine. Barriada. com
- ↑ Constitució Gob. de la Ciutat de Buenos Aires
- ↑ La gruta de Constitució Blog Arquitectes Francesos en Argentina
- ↑ Gruta de Plaça Constitució per Héctor Ángel Benedetti. "Fervor per Buenos Aires" #15, Agost de 2010
- ↑ Teatre Varietats Homenage a l'Arquitecte Carlos Nordmann
- ↑ Avinguda 9 de Juliol Històries d'un ícono porteño Diari Clarín, 29 de maig de 2005
- ↑ El baix autopista de Constitució és hui terra de ningú lanacion. com. ar, 15 de giner de 2013
- ↑ Plaça Constitució: remodelen una zona crítica de la Ciutat clarin. com, 18 de juliol de 2006
- ↑ Nou estacionament per a ómnibus en Constitució lanacion. com, 24 de novembre de 2007
- ↑ http://www.lanacion.com.ar/1660812-vecinos-denuncian-que-la-prostitucion-y-la-droga-se-apoderaron-de-constitucion
</noinclude>
- Este artícul conté una traducció derivada de «Plaza de la Constitución (Buenos Aires)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.