Parc Chacabuco
El Parc Chacabuco és un gran espai vert de la Ciutat de Buenos Aires, Argentina; ubicat en el barri del mateix nom.
És el tercer pulmó vert més gran en superfície despuix dels boscs de Palermo i el Parc Avellaneda.
Està ubicat entre els carrers Emilio Mitre, i les avingudes Eva Perón, Curapaligüe i Assamblea.
La seua creació va ser decidida pel Concejo Deliberante de la Ciutat de Buenos Aires per mig de l'Ordenança del 15 de maig de 1903. El disseny del parquizado va estar a càrrec de el paisajista Carlos Thays.
Història
En 1902, la Municipalitat va comprar un terreny en l'actual ubicació del parc i va convocar al Director de Parcs i Passejades Passejades de la ciutat, el prestigiós Carlos Thays, per al disseny del parc. El mateix va ser creat el 15 de maig de 1903 i inaugurat en 1909. Originalment incloïa una pista per a carreres pedestres i una atra per a obstàculs, canches, jocs per a chics i un tambo en ordeñar a la vista, que venia llet als veïns. En el cantó d'Assamblea i Curapaligüe hi havia un viver i, en la pujada al parc, sobre Hortiguera, un kiosco biblioteca.[1]
En les seues canches en les seues canches varen jugar, entre atres clubs, Sant Lorenzo i Atlanta. En juny de 1918 va tindre lloc l'únic partit baix neu del que es té registre en el país: Club Atlètic de Sant Isidro li va guanyar a Atlanta per dos gols.[1]
La fisonomia del parc es va alterar greument quan en 1978 la dictadura autodenominada Procés de Reorganisació Nacional, a través del llavors intendent de facto Osvaldo Cacciatore, va construir l'Autopista 25 de Maig, inaugurada en 1980.[1]
Descripció
En el parc el visitant trobarà un bell rosedal en senderes rodejades de flors i arbres diversos; i una font àmplia en vàries chorrada d'aigua fresca i cristalina; en bancs distribuïts en les seues senderes roges de rajoles picades.
El creuament de l'autopista 25 de Maig, que ho creua en diagonal, genera dos zones ben diferenciades, unides per l'únic passage que varen deixar les diverses construccions que varen sorgir baix de l'autopista, com per eixemple el centre de difusió cultural Adán Buenosayres. Funcionen ademés en el parc: escoles, jardins d'infants, un centre de jubilats, confiterías i un centre deportiu obert a la comunitat que, entre atres activitats, conta en una destacada escola pública d'escacs i una històrica calesita sobre l'Avinguda Assamblea.
En les adyacencias del Parc Chacabuco es destaquen: a l'est, el Barri Emilio Mitre construït per la Municipalitat entre 1917 i 1923; a l'oest, l'Iglésia de La nostra Senyora de la Medalla Miraculosa i la Sèu Chacabuco del Institut Vocacional d'Art "Manuel de Labardén".
Vore també
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Parc Chacabuco.- Anex:Parcs de la Ciutat de Buenos Aires
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Romina Metti. «Parc Chacabuco: prehistòria del barri que va tindre casi tot» (en és). La Nació (Buenos Aires). Consultat el 2022-10-16.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Chacabuco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.