Parc Zoològic Chorrada de Milla
El Parc Zoològic Chorrada de Milla és un jardí zoològic urbà situat a 1850 m s. n. m. en l'extrem noreste de la ciutat de Mèrida, Veneçuela en espècies autòctones de la regió andina i de Veneçuela. En un terreny de 10 hectàreas, temperatura promig de 18 °C i solcat pel ric Milla, el zoològic de Mèrida va ser construït en 1952 i obri per al públic de dimarts a dumenge de 9:00 a. m. a 4:00 p. m.
Actualment [quàn?], el Parc Zoològic Chorrada de Milla conta en el respal del Zoològic Metropolità de Cleveland, Ohio, en Estats Units que proveïx respal tècnic en l'entrenament del personal, programes educatius, adquisició d'equips i maneig de fauna selvada en captiveri.[1]
Atractius


El Zoològic Chorrada de Milla està ubicat en una vall que fa continuïtat en la Cordillera de Mèrida a través del Páramo Els Conills, d'a on naixen les aigües del ric Milla. A poca distància en l'extrem nort del parc el riu Milla es transforma en una bella cascada, que constituïx un dels atractius del parc. Ademés dels animals, el zoològic conta en estanys artificials, escalinates, camins, quioscs, espais per a pícnic i unes 2000 espècies de plantes
El Zoològic està a 1850 m s. n. m., per lo que les condicions climàtiques corresponen a la selva nuvolada, que és la zona de vida de la vegetació típica d'este ecosistema: falagueras arborescentes, bromelias, epifitas, entre unes atres. L'escenari és natural i dens observant-se frondosos arbres i grans formacions d'arenisques i cuarzo.
Proyecte Danta
La «Fundació Andígena» en fondos del Tapir Preservation Fund va dissenyar el Proyecte Danta que va instalar en Chorrada de Milla un programa pilot de cria en captiveri de tapirs i educació ambiental. El parc conta en un bon recint per a estos animals en a on es troba un eixemplar mascle cridat "Pijiguao", el qual servix com a peu de cria en el proyecte junt en la femella "Simona".
Proyecte de Conservació Còndor Andino
El parc zoològic de Mèrida participa en respal de la Fundació Bioandina Argentina en el Proyecte de Conservació Còndor Andino, l'au volador més gran del món i declarat extint de Veneçuela des de 1965.[2] El zoològic es va convertir en la llar de dos còndors en l'any 2000 que varen donar naiximent a una polluela, la primera còndor naixcuda en Veneçuela des de la seua extinció i a qui els chiquets de Mèrida durant una sessió especial del Consell Llegislatiu Regional varen batejar en el nom de Nareupa, el nom del qual significa “Camí del Sol”. Esta pichona va ser reintroducida a la vida selvada com a part del programa de reintroducció del Còndor Andino desenrollat per la fundació Bioandina. Anterior a això, en giner de 1999 dos pichones de còndor criats en Argentina varen ser lliberats en la vall de Mifafí, part del Parc nacional Serra de la Culata. En 2001 dos mascles i dos femelles varen ser reintroducidos en el Páramo de Sant Pedro del parc nacional Serra Nevada provinents de zoològics nortamericans. La lliberació definitiva d'estos animals comporta a seguiment satelital per mig de transmissors de la NASA en enviament actualisat de senyes de posició i monitoreo a càrrec dels experts.[3]
Amics de l'Orso Frontino
La «Fundació Indigena» també patrocina el Club "Amics de l'Orso Frontino" dins del marc del Proyecte Gose Andino i que rep colaboració del Parc Zoològic Chorrada de Milla i el Jardí Zoològic Chester d'Anglaterra.[4] Chorrada de Milla ha exhibit orsos frontinos en vàries ocasions. A pesar de problemes en els seus registres històrics, en octubre de 1989, el zoològic va rebre al orsell "Coqui" (Studbook N.º 398) procedent dels boscs propencs a la població del Charal, estat Mèrida frontera en Zulia, pero va morir en 1991 com a conseqüència d'enverinament.[5] Per molts anys va tindre aliances en el Programa de reproducció i preservació de l'Orso Frontino del Zoològic Gustavo Rivera en Falcón; L'orso frontino es troba catalogat com Perille d'Extinció en Veneçuela com a conseqüència de la persistent cacera illegal i modificació de la seua hàbitat natural.[6]
Llegenda
El riu Milla, del que el parc zoològic de Mèrida rep el seu nom, és part d'una llegenda, que conta que un cacic de nom Murachí va morir en defensa de la seua tribu en batalla contra els conquistadors espanyols, i de les llàgrimes de plany de l'amada del guerrer de les Serres Nevades, la princesa índia Tibisay, es varen formar les aigües del riu que ara fluïx pel terreny del zoològic i que naix junt en el riu Albarregas. La cascada major del zoològic rep el nom de la princesa de la llegenda, Cascada Tibisay. La llegenda va ser recopilada en el conte Hechicera de Mèrida o la llegenda de la Conquista per Tuli Febres Corder.
Vore també
Referències
- ↑ Andes.net. «Parc Zoològic "Chorrada de Milla"» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 16 de giner de 2010. Consultat el 31 d'agost de 2009.
- ↑ BioAndina.org (2007). «Resenya del Proyecte de Conservació Còndor Andino (PCCA)» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 19 de juny de 2009. Consultat el 31 d'agost de 2009.
- ↑ Ambiente-Ecològic.com: Proyecte de Conservació Còndor Andino (juny de 2000). «Proyecte Còndor Andino» (en espanyol). Consultat el 31 d'agost de 2009.
- ↑ Andigena.org (giner de 2006). «el_orso_frontino.asp Fundació AndígenA crea el club d'amics de l'orso frontino» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 8 d'abril de 2009. Consultat el 31 d'agost de 2009.
- ↑ Centre Nacional de Càlcul Científic de l'Universitat dels Andes (2007). «¿Qué és un Studbook?» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 29 de giner de 2011. Consultat el 31 d'agost de 2009.
- ↑ Oficina Nacional de Diversitat Biològica. «Programa Nacional de Monitoreo de Poblacions d'Orso Andino en els Andes Veneçuelans» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 25 de setembre de 2006. Consultat el 31 d'agost de 2009. «L'orso andino Tremarctos ornatus és l'únic úrsido presente actualment en Sudamérica i ha segut classificat com a “Vulnerable”, segons els criteris de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN) i en l'àmbit nacional, està en la llista d'espècies en “Perill de Extincion” (Decret 1486 del Ministeri de l'Ambient, 10/09/96) i és catalogada com a espècie “En Perill” en el llibre Rojo (Rodríguez i Rojas, 1999).»
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Parque Zoológico Chorros de Milla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.