Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva
| Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva | |
|---|---|
| Localisació | |
| Tipos | Espai natural / Bosc |
| Província | Valéncia |
| Dimensions | |
| Superfície | 1255 ha |
El parc natural del Marjal de Pegue-Oliva () és un espai natural protegit espanyol situat entre els térmens municipals de Pego i Oliva, en les províncies d'Alacant i de Valéncia, Comunitat Valenciana. Este parage de 1255 ha va ser declarat parc natural pel govern valencià el 27 de decembre de 1994.[1]
Este espai natural protegit té un sistema dunar que s'estén al sur del riu Serpis. Està conformat per espais palustres i arrossars. La formació d'este parc es deu al procés de colmatació que va sofrir una antiga baïa que la va convertir en albufera i que posteriorment va continuar per a convertir-la en l'actual marjal. Debido a ello constituïx una extensió uniforme de carrizales en numeroses basses d'aigua neta sent travessada per una ret d'antigues séquies.
Rius
Dins del parc natural naixen el Bullent (o Vedat), que flanqueja el marjal pel nort i el Racons (o Molinell), situat al sur del parage, que ha segut modificat i canalisat en diverses époques. Al nort del parage se situa el Serpis un dels rius més importants naixcuts dins de la Comunitat Valenciana i que és responsable de la major part dels sediment que varen configurar l'orografia del parc.
Flora
En la part situada a l'interior del parage destaquen les malladas en tarays i els juncales. El marjal pròpiament dit està cobert de carrizales i en els seus canals i charcas existix una bona representació de vegetació subaquàtica. En el curs alt dels rius, per la calitat de les seues aigües, es conserven espècies vegetals (i també animals) extinguides en la casi totalitat del seu territori original.
Fauna
Les excelents condicions en que es troba l'aigua del marjal permeten que hi haja poblacions d'invertebrats com les gambetes (Dugastella valentina, Paleomonetes zariquieyi i Athyaephyra desmaresti) o els petxinots (Anodonta cygnea i Unio mancus). Entre els peixos destaca la presència del samarugo, que conferix al parc un alt valor ecològic per la seua escassea, o la colmilleja. Els reptils més característics del parc són el galápago comú i el galápago leproso.
Les aus es troben molt ben representades i constituïxen, ademés d'una de les majors riquees del marjal, un dels principals motius pels que ha segut acceptat en el Conveni Ramsar. Entre les espècies nidificantes es troben: el zampullín chic, el somormujo lavanco, l'avetorillo, la garza imperial, la cerceta pardilla i la cigüeñuela. El fumarel cariblanco és una de les espècies més representatives. També destaca el calamón, espècie fins fa poc extinguida en la Comunitat Valenciana.
Parages d'interés
En les proximitats del parc natural es troba la Font Salada, que és un manantial d'aigües termals en propietats curativas per a la pell.cita requerida
Economia
En l'interior del propi parc es cultiva arròs, cultiu introduït en la península ibèrica pels àraps. És un cultiu de gran valor pel fet de produir-se varietats autòctones del propi parc. En les zones més altes del parc i en les seues afores el cultiu predominant és el de la taronja.
Accessos
L'accés al parc natural es realisa des de la N-332. La carretera que va d'Oliva a Pegue voreja el Parc pel nort, mentres que la CV-700 entre Vergel i Pegue constituïx el llímit sur del parage. La CV-670, que dona accés a les plages de Denia i Oliva (antiga Plaja de Pegue) travessa de ple este parage natural.