Parasol de paper-oli

Els parasoles o paraigües de paper oli (en chinenc tradicional: 油纸伞, simplificat: 油纸伞, pinyin: yóuzhǐ sǎn) són un tipo de parasol de paper o tela originari de la China l'us de la qual es va estendre a atres llocs d'Àsia com el Japó, la península de Corea, Vietnam, Taiwan, les illes Ryukyu, Birmània, Tailàndia o Laos entre uns atres i a on també varen aparéixer parasoles en característiques locals. En la migració dels hakka en Taiwan, també va arraïlar en este lloc la creació de parasols a l'estil chinenc.

Us

A banda de cobrir de la pluja o del sol, els parasols de paper oli també són imprescindibles en la celebració de bodes. En una boda tradicional chinenca, quan la nóvia baixa del palanquín, les casamenteras la cobrixen en un parasol de color roig per a aüixar els mals esperits. En les bodes tradicionals japoneses també es cobrix a la nóvia en un parasol roig i esta costum també està present en les bodes tradicionals de les illes Ryukyu. Els vells preferixen els parasoles de color violeta que simbolisen la longevitat i en un funeral ampren parasols de color blanc. En dansa tradicional japonesa també es poden usar com atrezo i en la cerimònia del té s'utilisen uns parasoles de paper baste coneguts com bangasa.

Parasol de paper oli sent utilisat en una boda tradicional de les illes Ryukyu.

En la societat hakka de l'antiguetat, quan es casaven les dònes hakka, com les paraules per a «fill» i «paper» eren homófonas en el parla hakka, entregaven dos parasoles de paper oli com dote, un dels quals duya escrita la Dita 早 生 贵子 (chinenc simplificat: 早 生 贵子, pinyin: zǎoshēng guìzǐ, traduïda al espanyol: «parir pronte un fill»). Ademés, el caràcter per a «parasol» en chinenc tradicional (伞) conté quatre persones, que simbolisen molta descendència i, com quan s'obri el parasol té una forma redona i les paraules per a «oli» (油) i «tindre» (有) són homònimes, açò significava la bendició d'una vida feliç i completa. Quan els hòmens de 16 anys completaven el seu rito de pas, també rebien dos parasoles per a estos mateixos gresca.

En celebracions religioses, també es veuen parasols damunt dels palanquines que duen les imàgens dels deus o Buda. En este context, servixen tant per a aüixar mals esperits com per a protegir als participants de la processó.

Actualment s'usen de forma corrent paraigües d'estil occidental, mentres els parasoles de paper oli es venen normalment com a obres d'art o souvenirs.

Història

Segons la llegenda, el parasol va ser inventat per l'esposa de Lu Ban, Yun Shi: «Va partir la canya de bambú en tires, les va cobrir en pells d'animals, quan es tancava semblava un pal, quan s'obria una tapa», pero els primers parasoles es varen fer de plomes, seda i atres materials. Despuix de l'invenció del paper, la seda va ser substituïda gradualment pel paper. No se sap en certea quan varen aparéixer els parasoles, pero en temps de la dinastia Tang ya havien aplegat a Japó i Corea. En temps de la dinastia Song varen rebre el nom de parasols de paper vert i en temps de la dinastia Ming es va popularisar el seu us. En el Tiangong Kaiwu es fa la següent menció: «Allí a on el paraigües i el paper oli enganchen hi ha un chicotet tros de paper pergamí». Shen Kuo en el seu Mengxi Bitan també fa la següent menció: «un nou paraigües cobrix per un dia» en referència al llavors pròspera indústria de paraigües de la regió de Jiangnan pel seu clima plujós. En numeroses obres lliteràries com la Llegenda de la Serp Blanca també es poden trobar referències als parasoles.

Vore també

• Paraigües de còctel