Paracelsismo

Archiu:Kleine Wundarzney.png

Pàgina de títul de l'edició de 1608 de Kleine Wund-Artzney de Benedictus Figulus, basada en apunts de classes de Basilius Amerbach el Vell (1488–1535) de lliçons impartides per Paracelso durant la seua estància en Basilea (1527).

El paracelsismo (de l'alemà: paracelsismus) va ser un moviment proto/modern de medicina basat en les teories i teràpies de Paracelso. Es va desenrollar en la segona mitat de el XVI, durant les décades posteriors a la mort de Paracelso en 1541, i va florir durant la primera mitat de el XVII, representant una de les alternatives més completes a la medicina erudita, el sistema tradicional de terapèutica derivat de la fisiologia de Galeno..^{cita requerida}

Basat en el llavors ya antiquat principi de mantindre l'harmonia entre el microcosmos i macrocosmos, el paracelsismo va caure ràpidament en decliu a finals de el XVII en l'auge del moviment científic, pero va deixar la seua chafada en les pràctiques mèdiques. Va ser responsable de l'introducció generalisada de teràpies minerals i de vàries atres tècniques iatroquímicas..^{cita requerida}

La majoria dels paracelsianos més coneguts varen ser hòmens, pero algunes dònes instruïdes varen practicar l'alquímia paracelsiana tant en els seus aspectes espiritual-filosòfics com a medicinals.^{cita requerida}

Espagiria

La espagiria, o espagírica, és un método desenrollat per Paracelso i els seus seguidors que es creïa millorava l'eficàcia dels medicaments existents separant-los en els seus elements primordials (la tria primera: sofre, mercuri i sal) i tornant-los a combinar. Els meges paracelsianos sostenien que per mig d'este método els ingredients mèdicament beneficiosos d'un compost (la tria primera purificada) se separaven dels nocius i tòxics, convertint inclús alguns verins en medicines.

Este procediment implicava fermentació, destilació i extracció de components minerals a partir de la cendra de la planta. .^{cita requerida}

Estos processos s'ampraven en l'alquímia medieval, en general, per a la separació i purificació de metals a partir de menas (vore Calcinació), i de sales a partir de salmorra i unes atres dissolució acuosas..^{cita requerida}

Etimologia

Originalment falcada per Paracelso, la paraula procedix del grec antic σπάω spao (‘separar, extraure’) i ἀγείρω ageiro (‘combinar’, ‘recombinar’, ‘reunir’). En el seu us original, la paraula espagiria s'amprava comunament com a sinònim de alquímia; no obstant, en temps més recents ha segut adoptada a sovint per teòrics de la medicina alternativa i per diverses tècniques de medicina holística.^{cita requerida}