Paracaigudisme


El paracaigudisme[1] és la tècnica de llançament de sers humans o objectes des de certa altura usant un paracaigudes para amortiguar l'impacte de l'aterrisage.
Es pot realisar des de qualsevol aeronau com un avió, helicòpter, globo aerostàtic o des d'un objecte fix elevat a l'altura necessària. En alguns casos el paracaigudes és obert immediatament en eixir de l'aeronau o objecte fix i en atres casos es realisa una caiguda lliure controlada abans de realisar l'obertura manual o assistida depenent del cas.
Història del paracaigudisme

El primer intent conegut de llançar-se en paracaigudes va tindre lloc en Còrdova (Espanya), en l'any 853 en èxit no totalitari, ya que, Abbás Ibn Firnás, l'home que va botar, va sofrir algunes ferides en caure.[2] L'ús del paracaigudes també va ser sugerit per Leonardo da Vinci quan vivia en Milà. A lo llarc de l'història varen existir molts atres intents fallancs, no obstant el primer paracaigudes pràctic va ser inventat en 1783 pel francés Louis-Sébastien Lenormand. En 1785 el aeronauta francés Jean Pierre Blanchard va deixar caure un gos equipat en un paracaigudes des d'un globo i en 1793 va assegurar haver realisat el primer descens humà en èxit utilisant un paracaigudes. En avant, els paracaigudes es varen convertir en un element habitual de l'equipament dels passagers en els globos aerostáticos i despuix de la Primera Guerra Mundial es varen adoptar com a sistemes de seguritat per als pilots i els passagers dels avions.
Durant la Segona Guerra Mundial, els eixèrcits varen generalisar l'ús dels paracaigudes equipant tropes especialisades que eren llançats en zones situades darrere de les llínees de l'enemic des d'avions de transport. A sovint l'altura de vol era relativament baixa i els paracaigudes estaven dissenyats per a obrir-se automàticament en eixir de l'aeronau per mig de cintes que unixen l'estructura del mateix en el sistema d'obertura del paracaigudes. En la majoria dels conflictes bèlics posteriors, els paracaigudes s'han utilisat per a deixar caure equipament pesat com tancs, camions i canons. La copa o la vela de tela d'un paracaigudes d'equip pesat pot aplegar a medir fins a 30 metros de diàmetro.
En la década de 1970, el paracaigudisme deportiu es va fer molt popular gràcies a un sistema de lliberació ràpida del paracaigudes principal basat en els tres anells o rogles, dissenyat per l'ingenier Bill Booth,[3] que permetia a qualsevol persona usar-ho.
Objectiu
Fins d'oci o deportius
En este cas, durant la caiguda lliure, abans d'obrir el paracaigudes, els paracaigudistes «volen» de forma relativa, encara que sempre continuen caent; açò dividix l'activitat en dos modalitats totalment distintes: la caiguda lliure i el vol en paracaigudes.
Està considerat dins dels deports aeronàutics i reconegut pel Comité Olímpic Internacional. És un deport no convencional i la majoria de les modalitats es practiquen en competició regulada mundialment per la Federació Aeronàutica Internacional Institucions militars, policials, bomberes i meges entrenen al seu personal com a paracaigudistes en la finalitat de crear unitats aerotransportadas i traslladar personal especialisat o tropes junt en el restant de l'equip a llocs de difícil accés.
Equip
Per a botar d'una aeronau, cada paracaigudiste du dos paracaigudes: un de principal i un de reserva que es troba dins d'un o dos contenidors coser a un arnés. Els contenidors poden ubicar-se en l'esquena, en el pit o també es poden posar tipo assente o sobre el regazo. Adicionalment, els paracaigudes poden usar un sistema d'obertura automàtica d'emergència, el qual s'ha fet d'ús obligatori en casi totes les zones de bots del món.
Es recomana l'ús d'ulleres i altímetro. Si el paracaigudiste ho requerix, pot usar caixco, braga o trage, guants, sabates o botes especialment per a operacions aerotransportadas. Per a bots a grans altures s'usa una caraça conectada a cilindres en aire similar a les usades pels buços.
Els paracaigudes poden ser redons o rectangulars. Els paracaigudes redons tenen una navegació parcial o nula, ya que solament s'usen per a transportar persones o objectes a destí. En el cas dels paracaigudes rectangulars presurizados tipo ram air, una volta oberts, el practicant pot controlar la direcció i la ruta de caiguda en els conductors. Dits paracaigudes funcionen igual que l'ala d'un avió, pero solament poden planejar en descens.
Modalitats
Caiguda lliure
- Treball Relatiu (Relative Work): varis paracaigudistes realisen diverses formacions o figures durant la caiguda lliure en posició "panza avall" o belly.
- Estil Lliure (Free Style): una versió de vol humà a on es realisen piruetes molt similars a la de gimnàsia olímpica.
- Vol Lliure (Free Fly): és la modalitat a on es combinen totes les posicions, formes i direccions de vol; les 2 posicions bàsiques són assentat i cap avall
- Derives (Tracking): es vola assumint una posició en la que es produïx el màxim desplaçament horisontal.
- Àngul (Ange fly): És semblat al tracking pero en un àngul més inclinat, aumentant la velocitat vertical.
- Sky Surf: en un skyboard que és una taula conectada a abdós peus i que permet realisar moviments en molt veloces rotacions o donar certa sustentació al practicant.
- Trage d'ales (Wingfly): s'usa un trage especial d'aire presurisat, que assembla el seu disseny a la farda voladora (Pteromys volans), reduint la velocitat vertical i desplaçant grans distàncies en sentit horisontal.
- Bote Tàndem: Bot que es realisa en un paracaigudes de doble arnés que du 2 persones. Modalitat per a principiants. Per a iniciar-se en el bot en paracaigudes la modalitat més recomanable per als novells és el tàndem. En este bot el principiante anirà subjecte a un arnés i unit a un monitor que tindrà com comés que tot vaja be. En estos casos s'ampra un únic paracaigudes de grans dimensions i que té la facultat de soportar el pes de dos persones adultes. En este bot els interessats poden tindre una primera pren de contacte en el món del paracaigudisme sense assumir casi cap risc perque tot el pes de la maniobra recau sobre el monitor. Tant la caiguda al buit com l'aterrisage, el planege, l'obertura del paracaigudes i el descens correspondrà al professional mentres que l'aprenent només tindrà que preocupar-se per gojar d'una experiència única.[4]
- Bote B.A.S.I.: bot des de plataformes fixes, com a antenes, montanyes, ponts, edificis, etc.

En vol en paracaigudes
- Precisió: el paracaigudiste deu aterrisar lo més prop possible d'un blanc.
- Swooping (Pilotage de Velams): un tipo d'aterrisage en el que el paracaigudista pansa a ras de el sol, cobrint distàncies llargues a alta velocitat i en la que pot fer diferents maniobres durant este recorregut; pot efectuar-se sobre qualsevol superfície encara que es recomana a fer-ho en l'aigua per a proporcionar una superfície més segura ademés de la seua vistositat en alçar una estela d'aigua.
- Treball Relatiu de Velam: (C.R.W.) : un equip de paracaigudistes, en el paracaigudes obert, adopten diverses formacions juntant els seus velams.
- Ground launching: Desapegant des de la terra, la tècnica és molt similar a el swooping pero es va passant a ras de una montanya o superfície inclinada, fent múltiples "swoops". En montanyes nevades es poden usar esquís.
Bots especials
- H.A.L.O.: Aquelles sigles signifiquen: (High Altitude, Low Opening) En este tipo de bots el paracaigudiste bota d'una aeronau a altures superiors als 15000 peus fent caiguda lliure fins a per baix dels 5000 peus. Si el vol en l'avió passa dels 30 minuts s'usa oxigen suplementari tant en l'avió com durant la caiguda lliure.
- H.A.H.O.: Significa: (High Altitude, High Opening) En este tipo de bots el paracaigudiste bota d'una aeronau a altures superiors als 15000 peus obrint el seu paracaigudes per damunt dels 10000 peus. Les navegació en el paracaigudes són molt llargues. S'usa oxigen suplementari tant en l'avió com durant la navegació.
- L.A.L.O.: És: (Low Altitude, Low Opening) En este tipo de bots el paracaigudiste bota d'una aeronau a molt baixa altura, obrint el seu paracaigudes ràpidament i aterrisant casi immediatament.
Referències
- ↑
- ↑ Lienhard, John H.(2004).«'Abbas Ibn Firnas».The Engines of Our Ingenuity.Consultat el 25 de diciembre de 2013.(en anglés)
- ↑ Artículo sobre Bill Booth en la Wikipedia en anglés
- ↑ «Tu primer salto en paracaídas». Consultat el 21 de enero de 2021.