Papir 37

Papir 37

El Papir 37 en Mateo 26:19-37

El Papir 37 designat com $𝔓$³⁷ (en la numeració Gregory-Aland) és una còpia antiga del Nou Testament en grec. És un manuscrit en papir del Evangeli de Mateo datat al III, en algun moment al voltant de 250-260 d. C. per la seua afinitat en el $𝔓$⁵³ (datat al 260 d. C.), la correspondència de Heroninos (datada una miqueta abans o despuix del 260 d. C.) i una carta de Kopres (P. Greco-Egizi 208, datada al 256 d. C.).

Descripció

Actualment està guardat en la Biblioteca Ann Arbor de l'Universitat de Míchigan (inventari #), despuix de ser comprat en El Caire, Egipte, en 1924. El seu orige exacte és desconegut, pero és molt provable que vinguera d'Egipte. El manuscrit és un fragment d'una full única que consistix en una columna de 33 llínees (40 a 50 caràcters per llínea), aproximadament de 12.1 cm per 22.4 cm. El fragment està danyat en tots els llocs en estanys considerables, és provable que originalment tinguera 15 cm per 25.5 cm. El text supervivent de Mateo són els versículs 26:19-52. Esta porció de Mateo descriu l'últim sopar, la traïció de Judas i l'inici del arrest de Jesús.

vers

El papir usa una escritura llegible, com la cursiva en unions irregulars en els caràcters. Les lletres cursivas s'assemblen a les cursivas que eren comunes entre els anys 200 i 350. Té vàries variants en les lletres que fan un datat precís basat en la dificultosa paleografia. Lo més provable és que l'escritor era alfabetizado i educat perque les lletres no semblen rústiques o imitativas, pero les irregularitats sugerixen que l'escritor no era un escriga experimentat. L'escritura és similar a la de les cartes i documents personals de la mitat de el III.

S'ampren els noms sagrats (ΚΕ ΙΗΣ ΠΝΑ ΙΗΣΥ) en certea en el text. No té puntuació o accents. No obstant, té punts que semblen en intervals irregulars, ubicats en el text per una escritura posterior, aparentment per a ajudar a llegir. Açò sugerix que el manuscrit va ser utilisat en una iglésia. Degut a que el manuscrit és molt curt, és difícil calcular en certea la regularitat d'eixos punts, o el seu propòsit.

El tipo textual és més concorde a les llectures occidentals. Segons el conte de Sander, hi ha 85 variants existents en la porció de Mateo. 18 d'eixes llectures coincidixen en casi tots els manuscrits. 11 són úniques del manuscrit. Les 56 restants entren als texts occidental, alejandrino i cesareo. El text ha segut reconstruït en vàries llectures en els espais dels estanys per mig de la comparació de la cantitat d'espai faltante en el número de lletres. Basats en les variants, és més provable que el text es va originar en Egipte.

Aland va ubicar este manuscrit en la Categoria I.

Llectura adicional

• Sanders, Henry A., An Early Papyrus Fragment of the Gospel of Matthew in the Michigan Collection, Harvard Theological Review. vol. 19. 1926, pp. 215–226.
• E. von Dobschuetz, ZNW 25 (1926) p. 301.

Vore també

• Llista de papirs del Nou Testament