Paper d'estany

El paper d'estany, tal com indica el seu nom, és una fina làmina fabricada en estany. Despuix de la Segona Guerra Mundial seria reemplaçat pel paper d'alumini, més barat i durador.[1]
Història
Les fulles produïts en forma de làmines primes d'estany varen estar disponibles comercialment molt abans que les fabricades en alumini,[2] i des de finals de el XIX i principis de el XX era d'us comú. El paper d'estany és més rígit que el paper d'alumini,[3] i tendix a donar un llauger sabor metàlic als aliments envolts en ell, lo que es va convertir en una de les principals raons de que resultara substituït per l'alumini i per atres materials.
Fabricació
El paper de hojalata tradicionalment es fabricava utilisant estany pur o aleado en entre l'1 i el 2 per cent de coure, que se sometia als processos de fundició, laminación i martilleado. El metal s'abocava en plaques en una gruixa de 10 mm que es processaven per mig de laminados successius (primer individualment, i després vàries apilades al mateix temps), fins a alcançar una gruixa de 100 µm.
Un atre método consistia en mantindre l'estany fos en un recipient allargat, en el que s'introduïa un rodell recobert en lona que quedava impregnat en una fina capa d'estany. Esta capa es desenrollaba i es colocava sobre una llosa de pedra plana polida. El material se servia en blocs d'unes 300 fulls d'uns 100 µm de gruixa apilades. També era possible produir un paper d'estany encara més prim a partir d'estes làmines colpejant-les en martells de la mateixa manera que el pa d'or, pero per l'elevada cantitat de mà d'obra requerida en este procés, solament s'utilisa en casos excepcionals.
Més recentment, les làmines s'han fabricat a partir de plaques foses d'aproximadament 0,5 metros quadrats, utilisant laminadores en varis passos. Les fulles d'estany pur solament es poden estendre sense trencar-se fins a una gruixa de poc menys de 20 µm, pero el metal aleado en coure es pot laminar fins a una gruixa de 5 µm (la dècima part de la gruixa d'un cabell), lo que millora molt la seua capacitat de ser enrollado, fins al punt de que pot suministrar-se en bobines de varis quilómetros de llongitut.
En molts casos també es produïen fulls d'estany que contenien una certa cantitat de plom, procedent de les plaques sobre les que s'abocava l'estany. Per a que tinguera un color lluent; es netejava en cotó i pols de tiza; es recobria en una solució gelatinosa; s'teñir per mig d'una cocció a pur de colorants com calafate, tornasol, orceína, safrà o una solució d'anilina; i despuix de secat, es recobria en barniz.
Referències
- ↑ A.M. Howatson, P.G. Lund, and J.D. Todd, Engineering Tables and Data, p. 41
- ↑ «foil». Encyclopædia Britannica Online. Encyclopædia Britannica, Inc.. Consultat el 2012-02-27.
- ↑ «Difference between Aluminum Foil and Tin Foil». DifferenceBetween.info. Consultat el 2014-03-13.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Papel de estaño» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.