Anar al contingut

Pandèmia de COVID-19 en el Perú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Artícul principal → Pandèmia de COVID-19.


El primer cas de la pandèmia de COVID-19 en el Perú va ser anunciat el 6 de març de 2020,[1] i la transmissió comunitària va ser confirmada el 15 de març,[2] mentres que el primer decés va ser reportat dos dies despuix.[3] El brot es va estendre a tot el país, en Ucayali sent l'últim departament en reportar el seu primer cas el 12 d'abril.[4] En juliol de 2020, es va confirmar que indígenes sharanahuas en la província de Purús havien segut contagiats, convertint-se en l'última província del país en declarar tindre presència infectats.[5] Des de finals d'abril de 2020, els contagis varen aumentar i el Perú es va convertir en el segon país en més casos en Amèrica Llatina i el quint en el món.[6][7] El 26 d'agost de 2020, el Perú va alcançar el major índex de mortalitat per càpita i el nové país en major cantitat de morts totals.[8] En més de 200000 morts, l'event va ser el més mortífero de l'història del Perú, cobrant-se més vides que l'época del terrorisme.[9]

El 15 de març de 2020, el governe va declarar estat d'emergència i aïllament social obligatori a nivell nacional per 15 dies,[10] lo que es va estendre vàries voltes fins a fins de juny.[11] En juny, es va canviar la quarantena general per un aïllament social focalizado i es va flexibilisar l'immovilisació social obligatòria.[12] Esta mida es va estendre vàries voltes fins a setembre, en nous departaments i províncies entrant en aïllament focalizado. En giner de 2021, va començar la segona ona, en algunes regions retornant a la quarantena total. El 4 de giner de 2022, es va oficialisar l'inici de la tercera ona, que va tindre picos molt superiors de contagis a comparació de les dos anteriors. El 26 de juny de 2022 es va oficialisar l'inici de la quarta ona[13] i el 2 de decembre la quinta ona.[14]

Context

Image del SARS-CoV-2 captada a través d'un microscopi electrònic de transmissió del Institut Nacional d'Alèrgies i Malalties Infeccioses.

l'Organisació Mundial de Salut (OMS) va anunciar el 31 de decembre de 2019 l'existència d'una nova malaltia infecciosa en Wuhan, China, que ocasionava neumonia en causa desconeguda.[15] A principis de giner de 2020 es va revelar la presència d'un nou tipo de coronavirus, inicialment denominat 2019-nCoV i posteriorment SARS-CoV-2, renomenat per la seua semblança en el virus del SARS, el SARS-CoV. L'11 de febrer de 2020, l'OMS va nomenar a la malaltia infecciosa causada per este virus com COVID-19, acrònim del anglés coronavirus disease 2019.[16]

La ràpida propagació del virus va obligar a l'OMS a declarar una emergència sanitària de preocupació internacional el 30 de giner de 2020[17] i l'11 de març de 2020 declarar la situació com una pandèmia a nivell global.[18][19]

Cronologia

Artícul principal → Anexe:Cronologia de la pandèmia de COVID-19 en Perú.


El brot inicial de COVID-19 en Perú va començar en giner de 2020, en sospites de contagi que varen resultar en proves negatives. No obstant, el 6 de març es va confirmar el primer cas positiu en el país.[1] A mida que els casos varen aumentar, el govern va implementar mides de contenció, com l'estat d'emergència sanitària, tancament de fronteres, toc de queda i habilitació d'hospitals exclusius per a pacients en COVID-19.[20] A pesar d'estes mides, el sistema de salut peruà va enfrontar dificultats i es va qüestionar la seua capacitat per a fer front a la pandèmia.[21] Despuix es va canviar la categorisació, que a partir del 31 de maig del 2021 es va canviar el criteri de “Fallits per Covid-19” per “Morts per Covid-19” i com resultat les sifres de morts va créixer casi al triple en el número de registres, esta nova classificació està definida pel compliment d'a lo manco un de sèt criteris tècnics.[22]

Durant la pandèmia, es varen implementar mides per a reactivar l'economia en diferents fases, com a programes de despesa pública i reinicie gradual d'activitats econòmiques.[23][24] En agost, es va observar una disminució en el número de decesos i hospitalisacions, lo que va dur a l'alçament de la quarantena en tot el país, encara que es varen mantindre algunes restriccions. No obstant, a finals de 2020 i principis de 2021, es va observar un resorgiment de la malaltia, lo que va dur a l'implementació de mides de restricció i quarantenes focalisades en àrees en major incidència de casos.[25]

L'aparició de variants del SARS-CoV-2 també va afectar a Perú, en la detecció de variants com Gamma, Alfa, P.1, Lambda i Delta en vàries regions del país.[26] En giner de 2022, es va iniciar una tercera ona per la variant ómicron,[27] en un aument significatiu de casos. Es varen implementar mides adicionals, com la pren exclusiva de proves moleculars per a persones en comorbilidades i adults majors, i es va autorisar la venda d'autotest COVID-19 en farmàcies. Posteriorment, es varen experimentar una quarta[28] i quinta ona de contagis en el país,[29] en Lima com a epicentre en la quarta ona i el fi de la quinta ona anunciat en febrer de 2023 i sent classificat en una fase endèmica.[30]

En giner de 2024, es va reportar un increment de casos de COVID-19 a nivell nacional de fins a 8.000 casos semanals, principalment en les ciutats Tacna, Moquegua, Cusco, Arequipa, Ica i Llima.[31] D'acort al Centre Nacional d'Epidemiologia, Prevenció i Control de Malalties, l'increment de casos es deu a les reunions de fin d'any de 2023.

El govern va anunciar que el Minsa va aplicar casi 200.000 dosis de la vacuna contra la covid-19 en lo que va de l'any 2024.[32]

Vore també

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 «President Martín Vizcarra confirma primer cas de coronavirus en el Perú». https://www.tvperu.gob.pe/. Consultat el 13 de març de 2020.
  2. ↑ «Martín Vizcarra confirma que estem en la fase 3 del coronavirus». https://larepublica.pe/. Consultat el 17 de juliol de 2020.
  3. ↑ «Coronavirus. Perú reporta la seua primera mort per covid-19: un home de 78 anys que patia hipertensió». BBC. Consultat el 10 d'abril de 2020.
  4. ↑ «Coronavirus en Perú: Ucayali, l'última regió a a on va aplegar el COVID-19». El Comerç. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  5. ↑ «Es confirmen els primers casos de COVID 19 en Purús, Ucayali». La mula. pe. Consultat el 13 de juliol de 2020.
  6. ↑ «Perú és el segon país en més casos de coronavirus en Sudamérica: En la vespra estava en quart lloc». Gestió. Consultat el 17 d'abril de 2020.
  7. ↑ «Perú és el quint país del món en més contagiats i el segon de Sudamérica». https://as.com/. Consultat el 32 de juliol de 2020.
  8. ↑ «[1]».
  9. ↑ Murakami, Yusuke (2023). El Perú en l'era del Chinenc (Tom I), 4 edició (en és), Llima: Institut d'Estudis Peruans, p. 15. ISBN 978-612-326-255-6.
  10. ↑ «Martín Vizcarra declara estat d'emergència per coronavirus». La República (Perú). Consultat el 16 de març de 2020.
  11. ↑ «Coronavirus en Perú: Govern amplia quarantena fins al 30 de juny». Gestió. Consultat el 8 de juny de 2020.
  12. ↑ «Decrete Suprem que establix les mides que deu observar la ciutadania en la Nova Convivència Social i prorroga l'Estat d'Emergència Nacional per les greus circumstàncies que afecten la vida de la Nació a conseqüència del COVID-19-DECRET SUPREM-Nº 116-2020-PCM». busquedas. elperuano. pe. Consultat el 27 de juny de 2020.
  13. ↑ «Va començar quarta ona de covid-19». elperuano. pe. Consultat el 2023-05-11.
  14. ↑ «Minsa confirma quinta ona del covid-19». elperuano. pe. Consultat el 2023-05-11.
  15. ↑ «Neumonia de causa desconeguda – China». https://www.who.int. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  16. ↑ «Coronavirus: per qué covid-19 es diu aixina i cóm es nomenen els virus i les malalties infeccioses». https://www.bbc.com. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  17. ↑ «L'OMS decreta l'emergència sanitària mundial per l'expansió del coronavirus que ha matat ya a 213 persones». https://www.20minutos.es. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  18. ↑ «Alocució d'obertura del Director General de l'OMS en la roda de prensa sobre la COVID-19 celebrada l'11 de març de 2020». https://www.who.int. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  19. ↑ «COVID-19: cronologia de l'actuació de l'OMS». www. who. int. Consultat el 21 de juny de 2020.
  20. ↑ «[2]». Consultat el 2023-06-12.
  21. ↑ «COVID-19: Un camí incert per a enfrontar la pandèmia». https://convoca.pe. Consultat el 9 de juny de 2020.
  22. ↑ «Fallits per COVID-19 - [Ministeri de Salut - MINSA | Plataforma Nacional de Senyes Obertes]». www. datosabiertos. gob. pe. Consultat el 2023-09-02.
  23. ↑ «Eixecutiu publica decret llegislatiu que agilita obtenció de llicències de construcció». El Peruà. Consultat el 25 d'abril de 2020.
  24. ↑ «Governe recomença gradual i progressivament activitats econòmiques». https://www.gob.pe. Consultat el 9 de juny de 2020.
  25. ↑ «Contagis de COVID-19 varen aumentar en huit regions» (HTML). https://gestion.pe. Consultat el 2 de febrer de 2021.
  26. ↑ «INS rastreja variant brasilera en 8 regions». Expresse. Consultat el 2021-03-27.
  27. ↑ «MINSA confirma tercera ona davant increment de casos de contagi per la COVID-19». Governe del Perú. Consultat el 07 de giner de 2022.
  28. ↑ «MINSA: El Perú ya està en una quarta ona de COVID-19». El Comerç. Consultat el 29 d'agost de 2022.
  29. ↑ «Minsa confirma que el Perú ya es troba en una quinta ona de COVID-19». El Comerç. Consultat el 03 de decembre de 2022.
  30. ↑ «Minsa declara el fi de la quinta ona de la covid-19 en el país». Governe del Perú. Consultat el 2023-06-12.
  31. ↑ Contagis per Covid-19 en Perú varen alcançar els 8 mil per semana i sifra de fallits continuen aumentant
  32. ↑ Perú va aplicar casi 200.000 dosis de la vacuna contra la covid-19 en lo que va de 2024

Referències

Bibliografia


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pandèmia_de_COVID-19_en_el_Perú&oldid=1318147»