Paleontologia de Vertebrats

Paleontòlecs treballant en el jaciment de dinosauris de Lo Buit ( Conca, Espanya )

La paleontologia de vertebrats és el subcampo de la paleontologia que busca descobrir, a través de l'estudi de restants fosilizados, el comportament, reproducció i apariència d'animals extints en vèrtebres o notocorda .

Història

Una de les persones que va ajudar a descobrir la progressió dels vertebrats va ser el zoólogo francés Georges Cuvier (1769–1832), qui es va donar conte de que els fòssils trobats en els estrats rocosos més antics diferien molt dels fòssils més recents o dels animals moderns. Va publicar les seues troballes en 1812 i, encara que refutó rotundament l'evolució, el seu treball va provar la (en eixe moment) qüestionada teoria de l'extinció de les espècies.^[1]

A Thomas Jefferson se li atribuïx haver iniciat la ciència de la paleontologia de vertebrats en els Estats Units en la llectura d'un artícul davant la Societat Filosòfica Nortamericana en Filadèlfia en 1797. Jefferson va presentar ossos fòssils d'un pereós terrestre trobat en una cova en l'oest de Virginia i va nomenar al gènero ( Megalonyx ). L'espècie finalment es va cridar Megalonyx jeffersonii en el seu honor.^[2]^[3]^[4] Jefferson va mantindre correspondència en Cuvier, inclós l'enviament d'un enviament d'ossos molt desijables del mastodont americà i el mamut lanudo .^[5]

No obstant, la paleontologia realment va començar en la publicació de Recherches sur els poissons Fosiles (1833-1843) del naturaliste suís Louis Agassiz (1807-1873). Va estudiar, va descriure i va enumerar centenars d'espècies de peixos fòssils, començant l'estudi sério de la vida dels animals extints. En la publicació del Orige de les espècies de Charles Darwin en 1859, el camp va obtindre un marc teòric. Gran part del treball posterior ha consistit en mapear la relació entre els organismes fòssils i els existents, aixina com la seua història a lo llarc del temps.

En temps moderns, Alfred Romer (1894-1973) va escriure lo que en el seu moment es va denominar el llibre de text definitiu sobre el tema, titulat Paleontologia de Vertebrats.^[6] Mostra la progressió de l'evolució en peixos fòssils, amfibis i reptils a través de l'anatomia comparada, inclosa una llista de tots els gèneros de vertebrats fòssils (llavors) coneguts. Romer es va convertir en el primer president de la Societat de Paleontologia de Vertebrats en 1940, junt en el cofundador Howard Chiu. Robert L. Carroll de l'Universitat McGill va escriure un treball actualisat que va continuar en gran mida en la tradició de Romer, i que molts varen considerar un llibre definitiu sobre el tema, el text de 1988 Vertebrate Paleontology and Evolution . Carroll va ser president de la Societat de Paleontologia de Vertebrats en 1983. La Societat manté informats als seus membres sobre els últims descobriments a través de bolletins i el Journal of Vertebrate Paleontology .

Classificació

L'esquema de classificació de vertebrats "tradicional" ampra una taxonomia evolutiva a on varis dels tàxons enumerats són parafiléticos, és dir, han donat lloc a atres tàxons als que se'ls ha donat el mateix ranc. Per eixemple, generalment es considera que les aus són descendents d'els reptils (dels dinosauris saurisquios), pero en este sistema abdós s'enumeren com a classes separades. Baix la nomenclatura filogenético, tal disposició és inacceptable, encara que oferix una excelent visió general.

Este esquema clàssic encara s'usa en treballs a on la revisió sistemàtica és essencial, per eixemple Benton (1998), Hildebrand i Goslow (2001) i Knobill i Neill (2006).^[7]^[8]^[9] Si be es veu principalment en obres generals, també s'usa en algunes obres especialisades com Fortuny & al. (2011).

Regne animalia

Phylum Chordata (vertebrats)
- Classe Agnatha (peix sense mandíbula)
  - Subclasse Cyclostomata ( mixinos i lampreas )
  - Subclasse Ostracodermi (peix blindat sense mandíbula) †
- Classe Chondrichthyes (peixos cartilaginosos)
  - Subclasse Elasmobranchii ( taburons i ralles )
  - Subclasse Holocephali ( quimeres i parents extints)
- Classe Placodermi (peix acorazar) †
- Classe Acanthodii ("taburons espinosos", a voltes classificats com a peixos gose-vos) †
- Classe Osteichthyes (peixos gose-vos)
  - Subclasse Actinopterigii
  - Subclasse Sarcopterygii
- classe amfibi
  - Subclasse Laberintodoncia †
  - Subclasse Lepospondyli †
  - Subclasse Lisanphibia
- classe reptilia
  - Subclasse Anapsida
    - Orde Cotilosauria †
    - Demanar Testudines
  - Subclasse Synapsida
    - Orde Pelicosauria †
    - Orde Therapsida †
  - Subclasse Euryapsida
    - Orde Sauropterygia †
    - Orde Ictiosauria †
  - Subclasse Diapsida (fardachos i serps també)
    - Orde Crocodilia (cocodrils, caimans, etc.) )
    - Orde Sphenodontia (Tuatara i familiars)

- - - Orde Squamata (fardachos i serps)
    - Demanar Thecodonts †
    - Orde Pterosauria †
    - Orde Saurischia (dinosauris) †
    - Orde Ornithischia (dinosauris) †
- Aus de classe
  - Subclasse Archaeornithes (pardals primitius semblances a dinosauris com Archaeopteryx ) †
  - Subclasse Neornithes (aus modernes i algunes formes alvançades del Cretácico)
    - Superorden Odontognathae (aus dentadas del Cretácico) †
    - Superorden Palaeognathae ( ratidas )
    - Superorden Neognathae (totes les demés aus existents)
- classe mamífers
  - Subclasse Prototeria
    - Orde Monotremata ( ornitorrincos i equidnas )
  - Subclasse Theria
    - Infraclase Metatheria
      - Orde Marsupialia (cangurs, dunnarts, zarigüeyas, wombats, etc.) )
    - Infraclase Eutheria (placentes)
      - Orde Insectívora
      - Orde Chiroptera (rat penat)
      - Orde Creodonta
      - Orde Carnivora (gossos/gats)
      - Orde Perissodactyla (cavalls)
      - Orde Artiodactyla (vacú i atres ungulats)
      - Orde Proboscidea (elefants)
      - orde edentata
      - Orde Cetacea (ballenes i delfins)
      - Orde Rodentia (rates, rates, etc. )
      - Orde Lagomorpha (conills)
      - Orde Primats (mones, simis i primats)

Referències

↑ Rudwick, Martin. Georges Cuvier, Fossil Bones, and Geological Catastrophes. Chicago: Chicago University Press, 1997.
↑ Jefferson, Thomas, "A Memoir on the Discovery of Certain Bones of a Quadruped of the Clawed Kind in the Western Parts of Virginia", Read before the American Philosophical Society, March 10, 1797. The "certain bones" consisted of three large claws and associated smaller bones. He theorized that they were the remains of an extinct lion which he named Megalonyx ("giant claw"). In 1799, Dr. Caspar Wistar correctly identified the remains as belonging to a giant ground sloth. In 1822 Wistar officially named it Megalonyx jeffersonii.
↑ Jefferson, Thomas (1799), "A Memoir on the Discovery of Certain Bones of a Quadruped of the Clawed Kind in the Western Parts of Virginia", Transactions of the American Philosophical Society, Vol. 4 pp. 246-260.
↑ Wistar, Caspar (1799), "A Description of the Bones Deposited, by the President, in the Museum of the Society, and Represented in the Annexed Plates", Transactions, pp. 526-531, plates.
↑ Rice, Howard C, Jr., "Jefferson's Gift of Fossils to the Museum of Natural History in Paris," Proceedings of the American Philosophical Society, 95 (1958): 597-627.
↑ Smith, C.H. (2005): Romer, Alfred Sherwood (United States 1894-1973), homepage from Western Kentucky University
↑ Benton, M. J. (1998) The quality of the fossil record of vertebrates. Pp. 269-303, in Donovan, S. K. and Paul, C. R. C. (eds), The adequacy of the fossil record, Fig. 2. Wiley, New York, 312 pp.
↑ Hildebrand, M. & G. E. Goslow, Jr. Principal ill. Viola Hildebrand. (2001). Analysis of vertebrate structure, New York: Wiley, p. 429. ISBN 0-471-29505-1.
↑ Neill, J.D. (ed.) (2006): Knobil and Neill’s Physiology of Reproduction, Vol 2, Academic Press, 3rd edition (p. 2177)

Este artícul conté una traducció derivada de «Paleontología de Vertebrados» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Rudwick, Martin. Georges Cuvier, Fossil Bones, and Geological Catastrophes. Chicago: Chicago University Press, 1997.

[2] Jefferson, Thomas, "A Memoir on the Discovery of Certain Bones of a Quadruped of the Clawed Kind in the Western Parts of Virginia", Read before the American Philosophical Society, March 10, 1797. The "certain bones" consisted of three large claws and associated smaller bones. He theorized that they were the remains of an extinct lion which he named Megalonyx ("giant claw"). In 1799, Dr. Caspar Wistar correctly identified the remains as belonging to a giant ground sloth. In 1822 Wistar officially named it Megalonyx jeffersonii.

[3] Jefferson, Thomas (1799), "A Memoir on the Discovery of Certain Bones of a Quadruped of the Clawed Kind in the Western Parts of Virginia", Transactions of the American Philosophical Society, Vol. 4 pp. 246-260.

[4] Wistar, Caspar (1799), "A Description of the Bones Deposited, by the President, in the Museum of the Society, and Represented in the Annexed Plates", Transactions, pp. 526-531, plates.

[5] Rice, Howard C, Jr., "Jefferson's Gift of Fossils to the Museum of Natural History in Paris," Proceedings of the American Philosophical Society, 95 (1958): 597-627.

[6] Smith, C.H. (2005): Romer, Alfred Sherwood (United States 1894-1973), homepage from Western Kentucky University

[7] Benton, M. J. (1998) The quality of the fossil record of vertebrates. Pp. 269-303, in Donovan, S. K. and Paul, C. R. C. (eds), The adequacy of the fossil record, Fig. 2. Wiley, New York, 312 pp.

[hilde-8] Hildebrand, M. & G. E. Goslow, Jr. Principal ill. Viola Hildebrand. (2001). Analysis of vertebrate structure, New York: Wiley, p. 429. ISBN 0-471-29505-1.

[9] Neill, J.D. (ed.) (2006): Knobil and Neill’s Physiology of Reproduction, Vol 2, Academic Press, 3rd edition (p. 2177)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]