Anar al contingut

Palau de la República (Berlín)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Palau de la República (Berlín)

El Palau de la República (en alemán: Palast der Republik) va ser un edifici, ara demolit, que es trobava en la ciutat alemana de Berlín, en eixe llavors en la zona de "Berlín oriental", situat en la Schlossplatz o plaça del Palau, a la vora del riu Spree.

L'edifici va ser construït entre 1973 i 1976, i entre 1976 i 1990 va ser la sèu de la Volkskammer, o «Cambra del Poble», el parlament de l'extinta República Democràtica Alemana (RDA). Cap a 2008 les autoritats de l'Alemània reunificada varen demolir l'edifici per a mamprendre la reconstrucció de l'antic Palau de Berlín, les obres del qual varen escomençar en 2013 i es varen terminar en decembre de 2020.

Història

El palau durant els anys 70, en una image nocturna.

Durant la RDA

Va ser construït al començament dels anys 1970 en el típic estil de l'época, en finestres espejades en bronze, en 1976 va passar a ser sèu de la Cambra del Poble (Volkskammer), el parlament de la República Democràtica Alemana (RDA). Es trobava emplaçat en la llavors denominada Marx-Engels-Platz. L'edifici no només s'usava per a assunts administratius o relacionats en la Volkskammer, ya que també acollia 13 restaurants, vàries galeries d'art, una bolera, una discoteca o un teatre.

Es va construir a on abans s'ubicava el Palau Real de Berlín, danyat durant la Segona Guerra Mundial i demolit en 1950 per les autoritats de la RDA en considerar-ho un símbol del imperialisme prusiano.[1] Alguns alemans orientals cridaven al Palau de la República, en forma humorística, Ballast der Republik ("Llastre de la República"), Erichs Lampenladen ("La tenda de llànties d'Erich"), en referència al líder de la RDA Erich Honecker i les 1.001 llànties del sostre, o Palazzo Prozzo.

En la nit del 22 al 23 d'agost de 1990, la Volkskammer va votar l'unió de la RDA en la República Federal Alemana (RFA), la qual es produiria el 3 d'octubre d'eixe mateix any. A partir de llavors varen finalisar les funcions polítiques de l'edifici.

Desmantellament i reconstrucció del Palau Real

Artícul principal → Palau de Berlín.


Els primers debats públics sobre la necessitat de reconstruir el Palau Real varen sorgir en 1991 en el marc de la nova identitat que tindria l'Alemània reunificada i la reconstrucció dels seus antics monuments. A partir de 1992 l'aristócrata i empresari alemà Wilhelm von Boddien va fundar una associació en la finalitat d'eixercir pressió i impulsar la reconstrucció del Palau Real.[2] La campanya de Wilhelm i els seus partidaris va alcançar el seu punt màxim entre 1993 i 1994, baix el lema de rescatar un element important de l'història d'Alemània.[2]

Just abans de la reunificació alemana, en 1990, es va anunciar que l'edifici estava contaminat per asbesto, per lo que en 1998 es va contractar a una empresa especialisada per a descontaminarlo. El cost de la neteja es va estimar en 35 millons d'euros i tot lo que hi havia en l'interior de l'edifici va ser retirat; quedant buit.

Per a 2003 es va anunciar que s'havien eliminat tots els asbestos i l'edifici estava en obres de restauració. Posteriorment va ser obert al públic durant l'estiu boreal de 2003; des de 2004 s'usa per a events temporaris d'esta índole, com una exhibició dels Guerrers de terracota.

En novembre d'eixe mateix any el Bundestag va decidir oficialment procedir al derrocament de l'edifici, despuix de lo que es varen succeir protestes d'alguns ciutadans berlinesos i personalitats que s'oponien al derrocament i recalcaven el seu valor històric. En el moment en que es va prendre esta decisió tant el derrocament com la restauració eren possibles.

Protesta contra el derrocament del Palau. En el cartell es llig: "¿I quàn ve el rei?"

A pesar de que varis moviments lluitaven per la seua conservació,[3] contant-se entre les seues files personalitats de l'ambient artístic com el protagoniste del film Good Bye, Lenin!, Daniel Brühl, i l'actriu d'orige alemà Sandra Bullock; el 19 de giner de 2006 el Bundestag va confirmar el proyecte de derrocament.[4] La Comissió de Peticions del Bundestag va rebujar un total de 880 objeccions contra la mida i un demanat de pròrroga presentat pel Partit de l'Esquerra i Els Verts.[5]

El procés de derrocament va començar en decembre de 2005 i va finalisar en decembre de 2008, en el procés va tornar a sorgir una nova polèmica, ya que es varen trobar nous restants d'asbesto en el lloc, lo que va incrementar els costs de les obres i la seua duració. El desmantellament del Palau de la República va tindre un cost aproximat de 119 millons d'euros.[6] Va ser realisat en extrem conte, per la rodalia de l'històrica Catedral de Berlín, de modo que el Palau va ser desmontant peça a peça, en l'orde invers en el que es va construir.

La reconstrucció del Palau Real es va estimar en 590 millons d'euros,[7] mentrestant el terreny a on va estar el Palau de la República es va convertir en un espai vert. En 2008 els fondos necessaris per a la reconstrucció del Palau Real varen ser retallats com a part de les mides d'austeritat per la crisis econòmica. En juny de 2013, es varen iniciar novament les obres de construcció de l'edifici rebatejat com Fòrum Humboldt, finançat exclusivament en donacions recaptades per Wilhelm von Boddien i estimant la finalisació del proyecte per a 2019.[7][8]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Berlín reconstruirà el palau imperial» (en espanyol). Deutsche Welle 24.08.2005. Consultat el 14 de giner de 2008.
  2. ↑ 2,0 2,1 «Berlin's city palace controversy refuses to die | German Reunification | DW | 07.01.2009» (en en). DW. COM. Consultat el 12 de juny de 2017.
  3. ↑ «Majoria alemans de l'est contra el derribe de Palau República» (en espanyol). Terra 19.01.2006. Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2012. Consultat el 17 de giner de 2008.
  4. ↑ «Adeu al Palast der Republik» (en espanyol). Deutsche Welle 19.01.2006. Consultat el 14 de giner de 2008.
  5. ↑ «Abriss Ostmoderne | Kultur | DW | 02.08.2009» (en de). DW. COM. Consultat el 12 de juny de 2017.
  6. ↑ «Asbest und Abriss: Baix teuer war der Palast der Republik wirklich - WELT». DIE WELT. Consultat el 12 de juny de 2017.
  7. ↑ 7,0 7,1 «Palast der Republik: Abriss eines DDR-Monuments | Alle multimedialen Inhalte der Deutschen Welle | DW | 18.01.2016» (en de). DW. COM. Consultat el 12 de juny de 2017.
  8. ↑ «Berliner Schloss soll bis 2019 wieder stehen: Historische Mitte - WELT». DIE WELT. Consultat el 12 de juny de 2017.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Palau_de_la_República_(Berlín)&oldid=1318024»