Palau de Blaquerna

Erro al crear miniatura:

Palau de Blaquerna

El palau de Blaquerna ( o Plantilla:Lang-tr) va ser una residència imperial bizantina en el suburbi de Blaquerna, localisat en la part nort-occidental de Constantinopla (actualment el barri de Ayvansaray Estambul, Turquia). L'àrea del palau està ara principalment sobre-construït, i en absència d'una excavació, solament les fonts lliteràries i històriques estan disponibles sobre la seua descripció.^{cita requerida}

Història

El palau de Blaquerna va ser construït en l'ala nort del Sext Tossal de la ciutat al voltant de l'any 500. El propi tossal va ser remodelada en múltiples ocasions i es varen construir terrats per a que aguantaren el pes del complex palatí. Encara que la principal residència imperial entre els sigles IV i XI va ser el Gran Palau en els llímits orientals de la ciutat, el palau de Blanquerna s'usava en ocasions, i és mencionat en els protocols ceremonials d'el X De Ceremoniis o en les Explicacions de l'Orde del Palau de l'emperador Constantino VII (r. 945-959). En eixa época, existien diverses estructures: la sala d'Anastasio, cridat aixina per l'emperador Anastasio I, qui ho va construir, la sala de l'Oceà, el pòrtic de José i la sala del Danubio. Esta última comunicava en el propenc santuari de Santa María de Blanquerna, pertanyent a l'iglésia ortodoxa grega, a través d'unes escals.

A finals d'el XI, l'emperador Allunte I Comneno (r. 1081-1118) va moure la residència oficial a este palau, i tant ell com el seu net Manuel I Comneno (r. 1143-1180) varen realisar vàries remodelacions, fortificando el palau i creant noves dependències. A Manuel I se li acredita la construcció d'un mur exterior, i de vàries i esplèndides sals, com la sala d'Irene (cridada aixina per l'emperatriu Irene d'Hongria) i la Casa Valiosa. En esta época va començar a conéixer-se al complex palatí com "Palau Nou". Únicament persistix la cridada presó d'Anemas sobre edificis i estructures de l'época. Despuix de la Quarta Creuada, els emperadors del Imperi llatí varen preferir el palau de Bucoleón, pero despuix de la reconquista de la ciutat en el 1261, els emperadors de la dinastia Paleólogos varen restaurar el complex de Blaquerna i la varen fixar com la seua residència principal. El palau dels Porfirogenetas, que data de finals d'el XIII, a pesar d'estar més al sur del complex principal, també se li relaciona en ell. És l'únic eixemple de palau bizantí intacte de Constantinopla.

Complex i divisió

El districte del palau cobrix un àrea de 2 km² des de la Muralla de la Terra de Teodosio fins a les muralles d'Herakleios. Solament algunes parts de l'edifici han sobrevixcut de la seua original infraestructura monumental. En acabant de que la ciutat fora conquistada pels otomans, el palau va ser abandonat, decaent en el pas dels anys i trobant-se en un estat ruïnós fins a hui.

Cada emperador va agregar edificis al Palau Blaquerna durant el seu regnat o va renovar parts del complex segons fora necessari. Estos edificis varen rebre el nom de l'emperador que els va fer construir. Quan Constantinopla va caure en maig de 1453, el districte del palau comprenia principalment els següents edificis:

Palau dels Comnenos

L'enorme palau d'Alexios I Komnenos governava l'àrea al voltant del Banya d'Or i part de la ciutat. L'edifici principal, en el que s'ubicaven els aposentos imperials, la sala del tro i atres sals de recepció, estava unit a l'oest per un atre edifici en sals de recepció. Abandonat en 1453, més vesprada es va convertir en una presó de tres pisos en dotze sals. La mesquita Ayvaz Efendi i les ruïnes del monasteri Emin Buhari ara estan en el seu lloc.

Palau d'Anastasio

El Palau d'Anastasios, l'ubicació del qual és difícil hui.

Palau dels Porfirogenetas

Artícul principal → Palau dels Porfirogenetas.

El Palau dels Porfirogenetas, ubicat entre la porta Adrian Opel, la porta Edirnekapı, Kaligaria i Iğrikapı, va ser construït entre 1261 i 1291 per Miguel VIII i el seu fill Andronico II. Els seus fonaments daten dels sigles X i XI, presumiblement del regnat de Manuel I Comneno. Este palau és l'únic eixemple significatiu de l'arquitectura bizantina secular de Constantinopla que ha sobrevixcut fins als nostres dies.

Iglésia de Blaquernena

L'Iglésia Blachernen o Santa María von Blachernae (en grec medieval, Θεοτόκος τών Βλαχερνών, Theotókos tón Blachernón; en turc, Meryem Ana Kilisesi) va ser, per la seua proximitat al palau imperial, la segona iglésia més important de Constantinopla, despuix de Santa Sofia . L'emperatriu Aelia Pulcheria va erigir un primer edifici de l'iglésia en este lloc en 452 per a guardar el vestit sagrat de María (mant funerari) i les seues teles (festa de la deposición dels mants de la Verge).

En 473, l'emperador León I va fer construir una nova iglésia prop de la capella Pulcheria, a la que va nomenar a Santa María de Blaquernas. Des de finals d'el V, el lloc resguardava un maforion, el llarc vel blau de les dònes síries, que supostament la verge María lo havia dut, trobant-se conservada en una rotonda d'Aya Soros.

En moltes ocasions, l'Iglésia va ser renovada i embellida pels emperadors Justiniano I, Basilio I i León VI.

Per un atre costat, els defensors de l'autenticitat del sudario de Torí a sovint representen la tesis, defesa per l'historiador Ian Wilson, entre uns atres, de que el sudario de Torí es va mantindre ací des de 1150 a 1204 darrere de portes de bronze i argent i que és idèntic al quadro d'Abgar. L'experta en història bizantina, Averil Cameron, rebuja este punt de vista, entre atres coses per les excessives diferències en la descripció històrica de l'image d'Abgar en comparació al sudario.

Durant el sege de la Quarta Creuada, l'image d'Abgar va ser duta a l'iglésia de Blachernen, perdent-se el seu rastre en acabant de que la ciutat fora conquistada i saquejada en 1204. Juan VAIG VORE Cantacuceno va ser coronat emperador en 1347 en l'Iglésia Blachernen. L'iglésia es va incendiar en 1433 i l'icon Blachernae, que es considerava el prototip original, va ser destruït.

Torre d'Anemas

Artícul principal → Presó d'Anemas.

La Torre d'Anemas o Presó d'Anemas, du el nom de Miguel Anemas, un general bizantí i membre de la família imperial que es va alçar en una rebelió fracassada contra el llavors emperador, Allunte I Commeno. L'emperador Isaac II Ángelo va construir uns jardins colgantes en arbres al voltant de la torre, els restants de la qual encara es poden visibilizar a dia d'hui. Des d'agost de 1376 fins a juny de 1379, Andrónico IV va mantindre presoners al seu pare, l'emperador Juan V, i al seu germà Manuel II, en la torre.

Torre d'Isaac Ángelos

La torre d'Isaac Angelos, va rebre el seu nom despuix de 1204 en memòria de l'emperador Isaac II Ángelo , que va estar pres allí. Les ruïnes de la torre encara es poden visibilizar, per lo que és objecte de visites i recorreguts

Kastellion

El Kastellion va ser una menuda fortalea ubicada dins del complex palatí, des del qual es podia monitorear la Porta Blachernen. Les fortificacions tenien quatre torres grans i tres més menudes.

Porta Blachernen

La Porta Blachernen va ser originalment una porta simple de la ciutat. Més vesprada es va reservar el seu us per als emperadors quan el Palau Blanquerna es va convertir en la residència imperial.

Bibliografia

• Ruth Macrides: El "un atre" palau de Constantinopla: els Blachernai, en: Michael Featherstone, Jean-Michel Spieser, Gülru Tanman, Ulrike Wulf-Rheidt (eds.): La casa de l'emperador. Palaus d'Augusto a l'era de l'absolutisme, de Gruyter, 2015, págs. 159-168.