Palau Ortiz Basualdo (Plaça Sant Martín)
.jpg)
El desaparegut Palau Ortiz Basualdo Dorrego (conegut també com a Palau Ortiz Basualdo) va ser una residència luxosa que existia front a la Plaça Sant Martín, en el barri de Retir, Buenos Aires, Argentina. No deu confondre's en el Palau Ortiz Basualdo que és actual sèu de l'Embaixada de França en Buenos Aires, construït en 1912 per a Daniel Ortiz Basualdo.
Història
.jpg)
.jpg)
Esta gran mansió, que ocupava mija poma delimitada pels carrers Basavilbaso, Maipú i Arenals, va ser proyectada per l'arquitecte belga Jules Dormal per demanat de la Sra. Magdalena Dorrego d'Ortiz Basualdo (1826-1905) per a la seua filla major, Inés Ortiz Basualdo (1854-1922), viuda d'Estanislao Penya i Lezica, i el seu fill menor, Carlos Ortiz Basualdo (1863-1910) casat en Matilde d'Anchorena Castellanos, tots ells membres de famílies aristocràtiques importants de l'Argentina de fins del XIX.
La mansió va ser terminada en 1904, i eixe any la Municipalitat de Buenos Aires li va entregar el Primer Premi a la Millor Frontera en el seu concurs anual. Este palau no deu confondre's en el construït en 1912 per a Daniel Ortiz Basualdo (1860-1935), segon fill de la Sra. Dorrego d'Ortiz Basualdo, casat en Mercedes Zapiola, en el cantó de Cerrito i Avinguda Alvear, hui Embaixada de França.
El Palau Ortiz Basualdo, que es vea com una sola unitat i estava íntegrament revestit en símil pedra París, contenia en realitat dos importants residències adjacents pero independents. Una en entrada en Arenals 733, en gran porte cochère va ser la d'Inés Ortiz Basualdo de Penya qui, ya viuda, es va mudar a ella en la seua filla Elisa Penya d'Uribelarrea (1878-1943) recién casado en Manuel Adrián d'Uribelarrea Anchorena, matrimoni que va tindre dèu fills. En 1943 mor Elisa Penya d'Uribelarrea, ya viuda, i el albacea de la successió entra en negociacions per a vendre la seua part del palau a l'embaixada de Rússia, la que finalment compra la casa de Celedonio Pereda en el carrer Rodríguez Penya.
No va haver tampoc major interés per part del govern nacional o municipal de comprar la casa. Finalment, esta va ser demolida i el terreny fraccionat i venut en tres lots, un en front a Basavilbaso i dos a Arenals. En els dos primers es varen construir en els anys cinquanta dos edificis de departaments. El tercer en front a Arenals va quedar buit fins a la construcció del edifici American Express, a fins dels anys '80.
L'atra gran residència en entrada en Maipú 1210 va ser la de Carlos Ortiz Basualdo, casat en Matilde d'Anchorena Castellanos en 1896. Carlos Ortiz Basualdo va morir en 1910, després de tindre cinc fills, quatre varons i una dòna. Matilde d'Anchorena Castellanos es va casar en segones nupcias en François Verstraeten Dunois en 1914, en qui va tindre un fill i una filla. El seu fill, Francisco Verstraeten d'Anchorena es va casar en Raquel Terán Etchecopar en 1942 i la seua filla Elena Verstraeten d'Anchorena en Enrique Ibarguren en 1941. La família Verstraeten Anchorena va habitar el palau fins als seus últims dies. Després de la mort de Donya Matilde d'Anchorena Castellanos de Verstraeten en 1969, la partix restant del Palau va ser subastada i demolida.
En la década de 1980 es va construir l'edifici d'oficines conegut com l'edifici American Express en disseny de l'estudi de Mario Roberto Álvarez.
Arquitectura
El Palau Ortiz Basualdo va ser un dels eixemples més importants dels palaus i mansions sorgits al començament del XX en els barri de Retir, Recoleta i Palermo. Estes mansions es nuclearon al voltant de la Plaça Sant Martín, a lo llarc de l'Avinguda Alvear i carrers adjacents. Fins que la crisis de 1930, les successions familiars i el sorgiment del racionalisme en l'arquitectura, els va posar un fi definitiu tant en l'agotament estètic com en la realitat econòmica.
Estes grans residències estaven influïdes pels gusts de diverses cultures europees, pero la favorita va ser sense dubte la francesa, que era el model predilecte de les noves grans fortunes agro-ganaderes argentins. Per això, en l'arquitectura es va impondre l'academicisme francés de l' École dones Beaux-Arts, estil preferit també per la Sra. Dorrego d'Ortiz Basualdo, que va elegir per a proyectar esta mansió a l'arquitecte belga Jules Dormal, encarregat de finalisar les obres del Teatre Colón.
Com a marca l'arquitecte Liernur, el model a imitar era el dels hôtel particulier característics de França, pero esta tipologia de vivenda chocava en els escuets terrenys del centre de Buenos Aires, angosts i profunts. Per a poder adaptar el tipo de residència que volia la Sra. Dorrego d'Ortiz Basualdo al terreny que ella posseïa per a la seua construcció, Dormal va tindre que resignar el cour d'honneur o entrada d'honor, part fonamental d'estes grans residències.[1]
Este Palau Ortiz Basualdo (a diferència del Palau Ortiz Basualdo, hui Embaixada de França) formava un conjunt homogéneu de mansions afrancesades, que integraven els encara existents palaus Pau i Anchorena. Atres edificis menors se sumaven, com la Residència Villar (mal cridada "Palau Haedo" i que va ser sèu de Parcs Nacionals, hui desocupado), el Sánchez i el Pereyra Iraola (després demolits). Ademés, en 1894 es va instalar en la plaça el Pabelló Argentí, construït en ferro i vidre per a l'Exposició Universal de 1889 en París, després desmontat i traslladat en barco a Buenos Aires. Era també un luxós i imponent edifici que va ser sèu del Museu de Belles arts, i es va desarmar definitivament en 1933, per a ser finalment subastat en peces.[2]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Ortiz Basualdo (Plaza San Martín)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.