Palau Gottifredo
El Palau Gottifredo (en Alatri també conegut com "Cases Grans") és un dels més importants edificis civils migevals de la regió Lazio. Es troba en la confluència dels tres carrers que durant el periodo de la seua construcció, varen ser els principals carrers de Alatri: la primera, des del nort, des de les muralles i porta de la ciutat dedicada a Sant Pedro, la segona, des de l'oest, prové de l'antiga Via San Francisco, que passa per la porta Sant Francisco, i la tercera des de la porta de Sant Nicolás, a l'est.
La majestuositat de l'edifici i la particular morfologia dels espais interiors, alguns d'ells de gran importància arquitectònica, sugerixen que la Moradura Gottifredo vaig donar Raynaldo, qui va ordenar la seua construcció ha volgut perseguir vàries funcions: la defensa, el govern i l'entreteniment. En la seua part més antiga, que correspon a la torre front a l'intersecció dels tres camins, en Alatri note com el "Trivi” (creuament), té, des de 1996, sèu el Museu de la Ciutat.
El disseny i la construcció de l'edifici
Tot el monument té una part central (llaugerament deformada a seguir la llínea de la carretera) a on es troba la porta principal (en un arc apuntat i doble molege) i dos torres, una en el creuament i l'atra en el costat opost. La construcció de l'edifici va ser feta durant varis anys, pero no sabem exactament ni el seu principi ni el seu final. Certament sabem que en 1229 Gottifredo ya era un canonge de la catedral de Alatri i en 1286, un any abans de la seua mort, va ser nomenat Podestà (Alcalde) de la ciutat. Aixina que, en tota provabilitat, l'edifici va ser dissenyat i construït en els anys cinquanta del sigle 13.
La construcció
És obvi, mirant a la forma en que es varen construir les muralles, que la primera torre en el “Trivi” és d'estil romànic.[1] A partir de la primera torre tot l'edifici va ser terminat en un moment posterior, seguint el model de la casa torre migeval. La casa tenia un porche i l'interior era una instalació d'usos múltiples, ya que la seua superfície té chicotetes finestres (per a la defensa) i grans finestres en parteluz (per la zona de habitació). En una tercera etapa la funció d'usos múltiples de l'edifici va ser emfatisada. En la planta baixa estaven els estables, el primer pis de la casa era el habitació de la moradura i en el tercer pis hi havia una gran Sala d'Assamblees, en un sostre sostingut per tres grans arcs apuntats de pedra típiques de l'arquitectura gòtica.[2] L'edifici està completament rodejat per cases baixes i dona una idea de força i bellea emfatisada de la pedra calcàrea local, finament polida. Hi ha poques finestres en la superfície i per lo tant, al vore l'edifici tenim una idea de força, elegància i unitat.
Des del Govern de Gottifredo al terremot de 1349
Palau Gottifredo llavors representava el centre de la política local i va anar un símbol de l'estabilitat. La temporada de la seua completa funcionalitat i magnificencia, no obstant, no va durar molt. La mort de Gottifredo i la falta de poder va donar lloc (fins a 1296) a la violència, el saqueig i la destrucció. Mig sigle despuix, el terremot que va sacsar esta part d'Itàlia ha causat l'afonament de la part central de l'edifici per les proporcions incorrectes dels grans arcs que sostenien el sostre. Els arcs en la planta superior varen colapsar destruint la part central de l'edifici. Posteriorment, un pati va ser construït en el lloc del saló de dalt i dos edificis separats han segut reconstruïts.
Des de l'edat de decadència de la ciutat fins al sigle XVIII
El municipi de Alatri en Gottifredo va alcançar el seu màxim esplendor. Despuix d'ell va començar el decliu de la ciutat. Varen ser anys de completa sumissió al papat que llimitava l'autonomia de la ciutat, pero no garantisava la seua seguritat. Provablement, el palau seguix sent la residència del Podestà, pero lo cert és que les intervencions posteriors (a causa d'atres terremots de 1654 i 1703) han segut modestes. En 1700 es va produir la construcció d'un edifici més menut, en una estructura autònoma, usant l'entrada principal del Palau Gottifredo, pero va ser remodelat l'interior de la segona torre i les altures dels pisos varen ser canviades en comparació al proyecte original. D'esta manera, algunes de les finestres de la frontera de l'edifici també es varen canviar.
Recent reconstrucció de la gran sala i del sostre
El sigle passat s'ha caracterisat per intervencions modestes i esporàdiques més important és l'ocorreguda entre 1920 i 1930.[3] Pero a partir de 2006, va començar la més notable restauració de l'edifici. Els Arquitectes Giovanni Fontana i Alfredo Spalvieri han recomençat els proyectes d'Enrico Pavone, qui fa 40 anys, ha dissenyat la reconstrucció total de les parts colapsades. Fontana i Spalvieri han trobat correcta el hipòtesis de Pavone, pero ells volien mantindre la part del palau del sigle XVIII. El proyecte manté el palau en totes les intervencions més importants realisades a través dels sigles, pero requerix l'estructura d'arc original. Despuix de més de 650 anys, la planta superior va ser reconstruïda per complet,[4] mentres que els locals del nivell intermig es varen quedar (en arcs restaurats) a fi de mantindre les operacions del sigle XVIII. D'esta manera, la visita de l'edifici permet llegir tot el cicle històric i, al mateix temps, permet comprendre plenament el sistema original. La restauració està encara
en curs, i aumentarà el Palau Gottifredo des del punt de vista cultural i econòmic, sense contradir els interessos dels propietaris privats d'algunes parts de l'edifici.
L'interior
Si es té en conte algunes de les habitacions de la planta baixa que servien originalment com a estables, i que ara alberguen tendes menudes, es pot dir que el Palau Gottifredo es dividix bàsicament en dos parts en el moment completament separades: una és la casa-torre, que s'accedix des de Cors Cavour, que forma part dels bens municipals i inclou el museu; l'atre és l'edifici restant i més gran, en el seu ampli portal de la Via Emanuele Lisi. L'edifici és propietat de vàries persones i inclou la torre interior, el palau i el cos central en la gran Sala Gòtica en arcs apuntats.
Museu
El museu consta d'una secció epigràfica i una secció demo-antropològica.
Els apartaments del sigle XVIII
Actualment en procés de restauració. Tenen sostres alts artesonados de castanyers i fresca del sigle XVIII.
Referències
- ↑ v. Giovanni Fontana i Alfredo Spalvieri, Il Palazzo Gottifredo ad Alatri. Progetto per il restaure, il miglioramento statico, la ricostruzione i la riqualificazione funzionale, in "Territori. Periodico dell'Ordine degli architetti della Província vaig donar Frosinone", maggio-dicembre 2010, pagg. 7-8.
- ↑ Enrico Pavone diu que el mateix método de construcció es troba en la planta baixa del Palazzo della Ragione en Anagni (terminat en 1165), en el refectorio, enfermeria i atres dependències de l'Abadia de Fossanova (consagrada en 1208) i que l'arc de l'Abadia de Casamari (consagrada en 1217) mostra notables similituts en els de el Palau Gottifredo (vore Progetto vaig donar restaure del palazzo Gottifredo in Alatri, in “Bollettino vaig donar Storia i Art del Lazio Meridionale”, IV, 1966).
- ↑ Dur en este sentit és el juí de G. Fontana i A. Spalvieri, Op.cit.,p. 10: "Questa série vaig donar interventi, assolutament scevri dona qualsiasi interesse filologico, ha sconvolto interament lo spazio intern del corpo vaig donar fabbrica ed ha fornito al tetto una conformazione senar rispondente a nessun canone storico i stilistico, addirittura evidenziando nella falda esposta ad ovest un quadrilatero vaig donar massicce cordonature in ciment. (Esta série d'intervencions, absolutament carents de qualsevol interés filològic, ha commocionat a tot l'espai interior de l'edifici i va donar al sostre una estructura que no s'ajusta a ningun cànon històric i estilístic i a l'oest mostra també un anell de grans rastells de formigó.)"
- ↑ Concordant en il Pavone circa la struttura architettonica degli archi i della copertura, si è proceduto ad una opportuna verifica sismica secondo i vigenti sistemi vaig donar calcolo, apportando tutte li necessarie correzioni al fine digues ottenere la perfetta tenuta delle membrature, giungendo alla conclusione che la ricostruzione degli archi ogivali a sostegno del tetto doveva essere effettuata en l’impiego vaig donar conci vaig donar pietra cavi innervati dona un’ossatura vaig donar acciaio, adeguatament sagomata i affogata nel calcestruzzo, ancorata en fiorettature alla muratura esistente i rinforzata alle reni en una catena d’acciaio. Tale ossatura è completament invisibile. Per l’aspetto finale degli archi i della copertura è stato pres a modello il coevo refettorio dell’Abbazia vaig donar Fossanova. Per la copertura, en struttura portante in legno poggiante sugli archi ogivali, è stato utilizzato tavellinato in cotto tradizionale poggiante la seua moraletti in legno posti ad idoneo interasse. Il mant vaig donar copertura è in tegole vaig donar cotto, opportunament coibentato, ventilato i impermeabilizzato. Gli sporti el seu Cors Vittorio Emanuele [ora via Emanuele Lisi] sono stati realizzati en struttura lignea costituita dona elementi alloggiati nella dentellatura ancora perfettament visibile nel coronamento delle murature i sostenuti dona puntoni poggianti sulle mensole in pietra esistenti" (Sent d'acort en el Pavone sobre l'estructura arquitectònica dels arcs i del sostre, es va portar a terme una verificació sísmica adequada en els sistemes informàtics actuals, fent totes les correccions necessàries en la finalitat d'obtindre el sagellat perfecte de les estructures, concloent que la reconstrucció d'arcs apuntats que sostenen el sostre va tindre que ser portada a terme en l'us de la pedra en un esquelet de cables d'acer, ofegats en el formigó, reforçats en una cadena d'acer. Esta estructura és completament invisible. L'aspecte final dels arcs i del sostre va ser modelat sobre el contemporàneu refectorio de Fossanova. Per al sostre de fusta que descansa sobre arcs apuntats, es va utilisar "cotto (terracota)" tradicional sobre els voltons de fusta colocades a una distància adequada. La coberta és de teixixques de terracota, en un aïllament adequat, ventilades i impermeabilizadas. Els rebancs en Cors Vittorio Emanuele (ara es diu Via Emanuele Lisi) es varen fer en estructura de fusta que es compon d'elements estajats en els espais encara perfectament visibles en la part superior de la paret i en el respal dels puntales que descansen en les ménsulas de pedra existents.), Ibidem, pagg. 18-20.
Bibliografia
- Giuseppe Zander, Il palazzo del Cardinal Gottifredo ad Alatri, in “Palladio” 1952, fase 2a, pagg. 109-112
- Enrico Pavone, Progetto vaig donar restaure del palazzo Gottifredo in Alatri, in “Bollettino vaig donar Storia i Art del Lazio Meridionale”, IV, 1966
- Giovanni Fontana i Alfredo Spalvieri, Il Palazzo Gottifredo ad Alatri. Progetto per il restaure, il miglioramento statico, la ricostruzione i la riqualificazione funzionale, in "Territori. Periodico dell'Ordine degli architetti della Província vaig donar Frosinone", maggio-dicembre 2010 [1] archivat en Wayback Machine., pagg. 5-20
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palacio Gottifredo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.