Abadia de Fossanova

Archiu:Abbazia di Fossanova (2008).jpg

Abadia de Fossanova

La abadia de Fossanova o Fossa Nuova és un monasteri cisterciense italià. Es troba en el terme municipal de Priverno (província de Llatina), a 5 km del centre urbà, prop de l'estació ferroviària, i a uns 67 km al surest de Roma. Es tracta de l'eixemple més primerenc d'arquitectura cisterciense en Itàlia, aixina com un dels més notables.

En este monasteri va morir sant Tomás d'Aquino en 1274, a on va ser enterrat fins al controvertit trasllat a varis llocs de distintes parts dels seus restants.

Història

L'emplaçament va poder ser un vicus romà que va prendre el nom d'una construcció d'aigüeral de la propenca Privernum. Com revela l'arqueologia, va evolucionar posteriorment en vila i finalment en un cenobio benedictino, l'existència del qual pot situar-se en un moment tan antic com el VI.

El papa Inocencio II va instalar en 1134 a alguns monges cistercienses d'orige borgoñón. Filla de l'abadia d'Hautecombe, la seua construcció va començar en 1163 i en 1208 va ser consagrada pel papa Inocencio III. Fossanova va anar a la seua volta casa mare dels monasteris de Sant Stefano del Bosco (1192-1514), Marmosoglio (1167-1396), Corazzo (1173-1809), Ferraria (1179-1807) i Zannone (1246-1295).

En 1798, l'efímera República Romana, Estat satèlit de la França napoleònica, va dissoldre els monasteris i Fossanova va ser abandonada. Durant el XIX va ser ocupada per monges trapenses i després per cartujos i, en el XX, per franciscanos. Des de 2017, l'abadia és regentada per una comunitat de religiosos del Verp Encarnat. Va ser declarada monument nacional en 1874.

Iglésia abacial

Exterior

La frontera és simple pero majestuosa. En el pis inferior s'obri una porta als peus de la nau major, d'arc apuntat, en arquivoltas nuetes i els capitelés de les columnes sumament austers. El ornato del tímpan reproduïx en part l'esquema del rosetón, sobre un mosaic cosmatesco. A abdós costats, les naus laterals vénen tancades per sengles arcs apuntats cegos. La frontera va deure estar precedida per un pòrtic cobert de volta de crucería, com evidencien les arrancades que poden observar-se a abdós costats dels arcs cegos laterals. El rosetón, que originalment era alguna cosa més menut, consta de 24 columnes geminadas, que formen arcs apuntats. La fàbrica de l'iglésia se sosté sobre murs mestres recolzats per contraforts.

Archiu:Fossanova Abbey fc08.jpg

Exterior de l'iglésia

Interior

Archiu:Lucien Bégule - L'abbaye de Fontenay et l'architecture cistercienne page 107.jpg

Pla del complex monástico

Archiu:La chiesa dell'abbazia di Fossanova.jpg

Interior de l'iglésia

Es tracta d'un espai típicament cisterciense, de gran austeritat i magnificencia. La pedra es mostra nueta llevat aquells trams de volta en els que el lluït oculta la crucería. L'estructura de l'iglésia, construïda enterament en travertino, és de planta de creu llatina, tres naus, i sèt trams de volta de crucería fins al transepto, despuix del qual es prolonga un únic tram, que és un àbsit quadrangular. El transepto es compon de dos trams llongitudinals, sent un d'ells pròpiament dos parells de capelles separades per murs mestres, que flanquegen el tram del presbiteri. El tram principal del transepto es compon d'atres dos parells de trams travessers i sobre el tram central s'eleva un cimborrio octagonal, de dos pisos d'altura i culminat per una llanterna. En l'extrem sur del transepto, unes escales comuniquen el dormitori en el temple. La nau central és el doble d'alta que les laterals. En el seu pis superior s'òbrin en el centre de cada tram uns estrets finestrals d'arc de mig punt i una senzilla rebanc separa visualment abdós altures. Durant una restauració al començament de el XXI es va instalar un nou paviment.

Atres dependències

El complex abacial seguix la composició benedictina típica: claustre -al voltant del com es disponen el restant de dependències-, sala capitular, dormitori dels monges, dormitori dels llecs, refectorio i cuina, ademés de casa de peregrins, cementeri i enfermeria.

Claustre

Archiu:Fossanova Abbey fc06.jpg

Claustre

El claustre té tres costats romànics i un, més tardà, gòtic. Els costats romànics presenten arcs de mig punt sostinguts per parells de columnes i les galeries es cobrixen per volta de canó. El costat meridional, gòtic, presenta arcs apuntats i un estil alguna cosa menys auster, que no aplega a desentonar en la simplicitat del conjunt. Cap a l'interior i en frente de la porta del refectorio, es conserva el lavabo monacal, de el XIII.

Sala capitular

La sala capitular, construïda durant el XIII en un estil netament gòtic, es compon de tres naus i dos trams, coberts de volta de crucería i sostinguda per quatre pilastres, dos de les quals són exentes. Els detalls decoratius són d'una gran elegància de formes.

Refectorio

L'ampli refectorio es compon d'una única nau dividida en sis trams de llongitut llaugerament desigual, coberts per un techumbre de fusta sostinguda per arcs apuntats de pedra. Cada tram té un finestral que, encara sent cegos alguns d'ells, conferixen una gran lluminositat a l'espai. Conserva, per últim, el púlpit per a la lectio i la seua escala.

Enfermeria i capella de Sant Tomás d'Aquino

Archiu:Abbaye Fossanova012.jpg

Capella de Sant Tomás d'Aquino

Separada del conjunt de dependències que orbitan entorn al claustre, es troba l'enfermeria dels monges. En el segon pis, en la cela en la que va morir l'Aquinate es va erigir una capella. Sobre l'altar de la mateixa, un bajorrelieve barroc mostra la mort del sant mentres explicava el Cantar dels Cantares als monges.

Bibliografia

• Edmondo Angelini (2015). Contributo alla storia vaig donar Fossanova: L’Abazia nei secoli XVII i XVIII.
• (1995) Godofredo Viti (ed.). Architettura cistercense: Fontenay i li abbazie in Itàlia dal 1120 al 1160 (en italià), Certosa vaig donar Firenze: Casamari.

Enllaços externs

• Lloc oficial de l'Abadia