Palaestina Salutaris
Palaestina Salutaris, Palaestina Tertia o Palaestina III Salutaris va ser una província bizantina (Imperi Romà d'Orient), que cobria el territori del Néguev (o Edom), Sinaí (llevat la costa occidental del nort) i el suroest de Transjordania, al sur del Mar Morta. La província, una part de la Diòcesis d'Orient, va ser dividida de l'anterior Aràbia Pétrea durant les reformes de Diocleciano en c. 300 i va existir fins a la conquista àrap musulmana de el VII.
Context
[editar | editar còdic]En 105/106, els territoris a l'est de Damasc i al sur del mar Rojo varen ser anexionados als del regne nabateo i es varen organisar en la nova província romana d'Aràbia, en capitals del nort i del sur en Bostra i Petra. La província va ser ampliada per Septimio Sever en 195 i es creu va estar dividida en dos: Aràbia Minor o Petraea i Aràbia Maior, abdós subjectes als llegats imperials en el ranc de consularis, cada u al mando d'una legió.
Ya en el III, els nabateos havien deixat d'escriure en arameo i varen començar a escriure en grec, i per a el IV s'havien convertit parcialment al cristianisme, un procés que es va completar en el V.[1]
Petra va declinar ràpidament baix el domini romà tardà, en gran part pels canvis en les rutes comercials marítimes. En 363, un terremot va destruir molts edificis i va danyar profundament el sistema de suministrament d'aigua.[2]
L'àrea es va organisar baix l'Imperi romà tardà com a part de la Diòcesis d'Orient (314), en a on es va incloure junt en les províncies d'Isauria, Cilicia, Chipre (fins a 536), Eufratensis, Mesopotamia, Osroene, Fenicia i Aràbia Petraea.
El govern bizantino en el IV va introduir el cristianisme en la població. Es varen establir ciutats basades en l'agricultura i la població va créixer exponencialment.[3] Baix Bizancio (des de 390), una nova subdivisió va dividir encara més la província de Cilicia en Cilicia Primera i Cilicia Secunda. La Síria Palaestina es va dividir en Síria Primera, Síria Salutaris, Fenicia Lebanensis, Palaestina Primera, Palaestina Secunda i, finalment, també Palaestina Salutaris (en el VI).
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Petra.
La Palaestina Tertia va incloure el Néguev, el sur de Transjordania, una volta partix d'Aràbia Petraea, i la major part del Sinaí en Petra com la residència habitual del governador i l'arzobispado metropolità. La Palaestina Tertia també era coneguda com Palaestina Salutaris.[4]
Existien relacions comercials entre les ciutats de Palaestina Salutaris i les tribus àraps d'Hejaz (Aràbia Maior), particularment en les ciutats més al sur de Petra i Gaza. Mahoma, el seu pare, Abdalá, i el seu yayo, que va morir en Gaza, varen recórrer les rutes comercials de la regió en el VI.[5]
Els invasores àraps musulmans varen trobar que els nabateos de la Transjordania i el Néguev s'havien transformat en llauradors. Les seues terres es varen dividir entre els nous regnes tribals àraps qahtanitas dels vassalls bizantins, els àraps gasánidas i els vassalls himyaritas o el regne àrap de Kinda en el nort d'Aràbia, incorporats tots a la província de Bilad al-Sham del califato ortodox.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Nabateans in the Negev». Hecht Museum. Archivat des d'el original, el 20 de novembre de 2018. Consultat el 7 de giner de 2020.
- ↑ The New York Claves.Consultat el 7 de giner de 2020.
- ↑ Mariam Shahin (2005). Palestine: A Guide, Interlink Books, p. 459. ISBN 978-1-56656-557-8.
- ↑ Encyclopædia Britannica (ed.): «Aràbia. Roman province». Consultat el 7 de giner de 2020.
- ↑ A History of Palestine, 634–1099, Moshe Gil, Cambridge University Press (27 de febrer de 1997), ISBN 978-0521599849, pp. 16–17.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- From Província Aràbia to Palaestina Tertia: The Impact of Geography, Economy, and Religion on Sedentary and Nomadic Communities in the Later Roman Province of Third Palestine, Walter David Ward, 2008.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Palaestina Salutaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.