Palaeolama weddelli
Palaeolama weddelli és una espècie extinta del gènero Palaeolama, integrat per mamífers artiodàctils de la família Camelidae. Este animal va viure en Sudamérica durant el Pleistoceno, i es va extinguir durant el fi del Pleistoceno i començos del Holoceno, possiblement a mans de les primeres #ètnia amerindies en les que va conviure en el seu hàbitat.
Distribució i hàbitat
Els seus restants s'han colectado en Sudamérica des de Bolívia, fins al sur de la Patagonia, incloent Chile, Uruguai, i gran part de l'Argentina, sent abundant en les pampes argentines.
S'ha recuperat material corresponent a Palaeolama weddelli en els següents localitats paleo/arqueològiques:
- Argentina.
- Ciutat de Buenos Aires (pis Bonaerense)
- Província de Buenos Aires
- Vila Ballester (pis Puelchense);[1]
- Mercedes;[2]
- Província de Santiago del Estero
- Bolívia
Característiques
El tamany corporal d'esta espècie segons alguns autors era comparable al dels actuals camellos i dromediarios.[3] El seu pes va ser calculat en al voltant de 1 t. Segons uns atres era solament un terç major que el guanac.[1]
Taxonomia
Esta espècie va ser descrita originalment per Paul Gervais en l'any 1855 baix el nom científic de Auchenia weddelli.[4] El material tipo —sense número original— es compon d'un metacarp (falange), i està depositat en el Museu Nacional d'Història Natural de França, en París. En l'any 1869 es va utilisar esta espècie per a crear el gènero Palaeolama, per lo que és la seua espècie tipo. Va ser colectada per primera volta en perfils corresponents a l'edat Ensenadense (Pleistoceno) de Tarija, Bolívia.[5] Allí s'han exhumat els eixemplars més antics i millor documentats del subgénero Palaeolama (Palaeolama) en Amèrica del Sur.
Posteriorment, Paul Gervais i Florentino Ameghino varen descriure en l'any 1880 a: Hemiauchenia.
Cabrera,[6] i Hoffstetter,[7] varen considerar a Hemiauchenia sinònim de Palaeolama. Webb va tornar a distinguir a Hemiauchenia com un gènero a banda de Palaeolama,[8] i va descriure els seus caràcters diagnòstics. En l'any 1999, Guérin & Faure varen designar a Hemiauchenia com un subgénero de Palaeolama,[9] passant l'espècie tipo del gènero a integrar el subgénero típic: Palaeolama (Palaeolama), per lo tant, Palaeolama (Palaeolama) weddelli.
S'ha descrit una subespècie: Palaeolama weddelli parodii (Rusconi, 1936) de la part superior de l'edat Chapadmalense (Plioceno mig).
Hàbits i causes de la seua extinció
Segurament viuria en chicotets grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al Holoceno enjorn, per lo que va conviure durant alguns milenis en els primitius amerindis. Estos varen donar caça a este animal, a jujar per les troballes provinents de jaciments arqueològics.[10] Segons els especialistes esta podria haver segut una de les causes principals de la seua extinció.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Rusconi, Carlos (1967). Animals extinguits de Mendoza i de l'Argentina, pp. 489. Consultat el 12 de decembre de 2012.
- ↑ Ameghino, Florentino (1935) Els mamífers fòssils de la República Argentina. Volum 20 Taller d'impressions oficials.
- ↑ Ameghino, Florentino; Alfredo J. Torcelli (1914) Obres completes i correspondència científica de Florentino Ameghino: Primers treballs científics. Taller d'Impressions Oficials
- ↑ Gervais, P. (1855) Recherches sur els mammiferes fossiles de l' Amérique méridionale. París. pág. 41. figures 10 a 14.
- ↑ Guérin, Claude«Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov.sp., nouveau Camelidae du Nordest brésilien et sa plau parmi els Lamini d'Amérique du Sud».Geobios.32(4): 629-659.
- ↑ Cabrera, A., 1935 – Sobre la Osteología de Palaeolama. Anals del Museu Argentí de Ciències Naturals “Bernardino Rivadavia” 66 Paleontologia de Vertebrats, 38: 283- 312.
- ↑ Hoffstetter, R., 1952 – Els mammifères Pléistocènes de la République de l’Équateur. Mémoires de la Société Géologique de France, 66: 1-391.
- ↑ Webb, D., 1974 – Pleistocene Crides of Florida, with a brief review of the Lamini. In: Pleistocene Mammals of Florida (S.D. Webb ed.): 170-259; Gainesville: University of Florida Press.
- ↑ Guérin, C. & Faure, M., 1999 – Palaeolama (Hemiauchenia) niedae nov. sp., nouveau Camelidae du nordest brésilien et sa plau parmi els Lamini d’Amérique du Sud. Geobios, 32(4): 629-659.
- ↑ Parodi Busts, Rodolfo (1947) La presència del gènero Palaeolama en els túmulos indígenes de Santiago del Estero. en Anals de la Societat Científica Argentina, vol. CXLIII, pp. 3-9, Bs. As.