L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Paisage en Ascanio asaeteando el cérvol de Silvia

Paisage en Ascanio asaeteando el cérvol de Silvia és un quadro realisat pel pintor francés del Barroc Claudio de Lorena. Medix 120 cm d'alt i 150 cm d'ample, i està pintat al oli sobre llenç. Data de 1682, l'any de decés de l'autor, per lo que va anar una de les seues últimes obres. Es troba en l'Ashmolean Museum d'Oxford.

Paisage en Ascanio asaeteando el cérvol de Silvia

Història

Claudio de Lorena va ser un pintor francés establit en Itàlia. Pertanyent al periodo de l'art Barroc, s'emmarca en la corrent denominada classicisme, dins del com va destacar en la pintura de paisage. En la seua obra va reflectir un nou concepte en l'elaboració del paisage basant-se en referents clàssics —el denominat «paisage ideal»—, que evidencia una concepció ideal de la naturalea i del propi món interior de l'artiste. Esta forma de tractar el paisage li otorga un caràcter més elaborat i intelectual i es convertix en el principal objecte de la creació de l'artiste, la plasmació de la seua concepció del món, l'intérpret de la seua poesia, que és evocadora d'un espai ideal, perfecte.[1]

Este paisage va ser un encàrrec del príncip Lorenzo Onofrio Colonna (1637-1689), príncip de Paliano i condestable de Nàpols, per al que va pintar atres huit quadros.[2] El quadro està firmat CLAVDIO. I, V, F, A ROMAE 1682 Menja. Ascanio saetta il. Cervo vaig donar Silvia figliuola vaig donar. Tirro lib. 7 Vig. («Cóm Ascanio asaetea el cérvol de Silvia, filla de Tirro, llibre 7 de Virgilio»). Més avall hi ha una atra firma coberta parcialment pel marc: CLAVDIO ROM. Segons el catàlec de la subasta Ottley, realisat en 1801, tenia en el revers l'inscripció Quadro per l'Illmo et excellmo Sig. Contestabile Colonna questo vaig donar 5 Ottobre 1681, actualment desaparegut.[3]

Este quadro formava parella (pendant) en Vista de Cartago en Dido, Eneas i el sèquit d'abdós eixint de caça (1676, Kunsthalle de Hamburc).[4] Va ser propietat de la família Colonna fins a 1783. En 1798 va ser adquirit per William Young Ottley i dut a Londres. Entre 1801 i 1826 va pertànyer a la família Porter; posteriorment va passar als Stratton i els Baring, i als Northbrook entre 1866 i 1919; després va ser propietat Buttery i Weldon, fins que va ser adquirit pel Ashmolean Museum.[3]

Descripció

 
Vista de Cartago en Dido, Eneas i el sèquit d'abdós eixint de caça, 1676, Kunsthalle de Hamburc. Esta obra formava pendant en el Paisage en Ascanio asaeteando el cérvol de Silvia

Es tracta d'una escena mitològica extreta de la Eneida de Virgilio (llibre VII, 483-499): despuix de l'arribada a Itàlia del héroe Eneas, el seu fill Ascanio va participar en una cacera a on, a instàncies de la deesa Juno, va matar a un cérvol que era molt apreciat pels habitants de la regió, lo que va desencadenar una guerra entre els troyanos i els llatins. Despuix de la victòria dels nouvinguts, Eneas va fundar el regne del que sorgiria posteriorment l'Imperi romà.[2]

Esta obra va ser una de les seues últimes realisacions, en el mateix any del seu decés. En els últims anys de la seua carrera va treballar especialment en temes religiosos i mitològics, interpretats en senzillea. La Eneida va passar a ser la seua principal font d'inspiració, en una série d'obres de gran originalitat i vigor, mostrant paisages majestuosos que escenifiquen llocs mítics ya desapareguts: Palanteo, Delfos, Cartago, el Parnaso.[5] La figura humana es reduïx, es convertixen casi en simples porritos, dominades completament pel paisage que les envol. Aixina, en esta obra la pequeñez de les figures queda palesa en situar-les junt a una arquitectura grandiosa que, junt a l'infinitud del paisage, les reduïx a l'insignificança.[6]


En esta composició predomina el paisage, de exuberante vegetació, dividida en dos per un riu en la part central. En el costat esquerre apareix Ascanio apuntant en el seu arc, a punt de disparar; despuix d'ell apareixen uns soldats en gossos per a la caça. Despuix d'ells es troben unes imponents ruïnes d'estil clàssic i, en segon terme, un temple de tipo tholos. En el costat dret es veu el cérvol, girat cap a Ascanio; al fondo hi ha una montanya sobre la que s'alça un castell. Les figures humanes són allargades i incorpóreas, com és usual en les seues últimes obres. La composició general té un aire alguna cosa etéreo, en colors de reflexos platejats i formes difuminadas, com es percep en els arbres casi transparents.[7] En esta obra Claudio va aünar magistralment la solidea estructural de l'arquitectura i el paisage, que denoten unes cuidades proporcions, en una gran finura en els detalls tan sol perceptible en algunes de les seues últimes obres, com El Parnaso (1680, Museum of Fine Arts, Boston).[3]

Per a esta obra el pintor va fer dos dibuixos preparatoris (1678, Colecció Chatsworth, Devonshire; 1682, Ashmolean Museum, Oxford). En ells es percep la conexió en el quadro La costa líbica en Eneas de caça (1672, Musées Royaux dones Beaux-Arts, Brusseles), en una composició estructurada a través de la continuïtat entre els arbres i els núvols del cel, i entre els elements vegetals i l'arquitectura.[3]

Esta no obra figura en el Liber Veritatis, el quadern de dibuixos a on Claudio deixava constància de totes les seues obres per a evitar les falsificacions, provablement perque va morir abans de consignar-ho.[2]

Vore també

Referències

  1. ↑ Lluna, 1984, pp. 10-11.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Rubiés, 2001, p. 37.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Röthlisberger y Cecchi, 1982, p. 124.
  4. ↑ Röthlisberger y Cecchi, 1982, p. 123.
  5. ↑ Röthlisberger y Cecchi, 1982, p. 7.
  6. ↑ Blunt, 1992, pp. 316-317.
  7. ↑ Rubiés, 2001, pp. 36-37.

Bibliografia

  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFBlunt1992">Blunt (1992). Art i arquitectura en França, 1500-1700, Madrit: Càtedra. ISBN 84-376-0106-1.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFLluna1984">Lluna (1984). Claudio de Lorena i l'ideal clàssic de paisage en el sigle XVII, Madrit: Ministeri de Cultura, Direcció general de Belles arts i Archius. ISBN 84-500-9899-8.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRöthlisbergerCecchi1982">Röthlisberger; Cecchi, Doretta (1982). L'obra pictòrica completa de Claudio de Lorena, Barcelona: Noguer. ISBN 84-279-8770-6.
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRubiés2001">Rubiés (2001). Lorrain, Barcelona: Altaya. ISBN 84-487-1402-4.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Paisage_en_Ascanio_asaeteando_el_cérvol_de_Silvia&oldid=979422»