Pachyrhizus tuberosus
Pachyrhizus tuberosus, comunament goiteño, nupe, chuín, jíquima, achipa o jacatupé, és una planta anual trepadora, enredradera en brot envolvent, herbáceo, que alcança fins a 6 m de llongitut, en base llenyosa. Fulles abundants, trifoliades, de color vert obscur. Flors de color blanc, azulado o sirimomo de 17 a 28 mm de llongitut i pecíols d'1 a 2 dm de llarc, les inflorescencias es presenten en arracades compostes. Baïnes dels llegums d'1 a 2 dm de llarc i 14 a 23 mm d'ample; en fríjoles de color rajola, vi negre o negre en motas marró a crema, de 9 a 12 mm de llarc i 10 a 12,4 mm d'ample, en un contingut de proteïna del 32 per cent, es consumixen ben cuinats. Produïx dos o més tubèrculs, de 15 a 25 cm de llongitut i 10 a 20 cm de diàmetro, en polpa blanca o groga en traces violeta, suculents i dolços, rics en almidó i proteïna (10 %), que són consumits en forma fresca (crua) o cuits, encara que hi ha varietats pròpies per a cada consum. Cultivat rendix fins a 70 t de tubèrcul per ha.
En medicina tradicional s'usa la decocció del tubèrcul com diurético; la pasta de la polpa fresca mòlta i calfada en oli d'armeles per a aliviar afeccions de la pell; i el clafoll del tubèrcul seca, polvorisada i aspirada, contra la rinitis i el mal de cap.
En la llavor crua hi ha presència de rotenona, substància insecticida natural que la protegix i que pot usar-se en el maneig integrat de plagues, havent-se demostrat l'efectivitat de la llavor mòlta en el control de trips (per eixemple Frankliniella occidentalis), els pulgons i uns atres áfidos i les larves de la mosca blanca. En remoure's els rotenoides i saponinas de la llavor és possible obtindre un oli de calitat, comparable al de maní o cotó, que pot utilisar-se en l'indústria d'aliments.
Prospera en els boscs humits tropicals de Sudamèrica en sols àcits preferentment arcillosos o limosos, en precipitació de 2000 a 4000 mm a l'any i temperatures superiors als 20 °C. Per la seua capacitat de fixar nitrogen en el sol el seu cultiu pot aprofitar molt ben els terrenys marginals, incloent els sols empobrits en a on atres cultius tenen baix rendiment. És cultivat en les chagras dels indígenes de l'Amazònia que practiquen el horticultura itinerant. Els experts consideren que té gran potencial per a la seua difusió ya que ademés del llegum i el tubèrcul, les seues fulles (20 a 24 % de proteïna) i baines poden ser aprofitades per a l'alimentació humana.
Espècies cultivades relacionades en esta, són la jícama o xlcama, Pachyrhizus erosus, originària de Mèxic i Centreamèrica i actualment produïda també en Filipines i el surest d'Àsia; i la ajipa o cotufa, Pachyrhizus ahipa, adaptada a les altures dels Andes bolivianos. Ademés pertanyen al mateix gènero, les espècies selvades Pachyrhizus ferrugineus de Mèxic i Centroamérica i Pachyrhizus panamensis de Panamà, Colòmbia i Equador.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pachyrhizus tuberosus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.