Frankliniella occidentalis
Frankliniella occidentalis (Pergande) és un insecte de la família Thripidae que pot en molts casos ser una plaga molt important degut a que infecta als cultius en fertilisació nitrogenada. Esta espècie de trips és originària d'Amèrica del Nort pero en l'actualitat s'ha estés a atres continents, inclosa Europa, Austràlia, i Amèrica del Sur principalment pel transport de material vegetal infectat.[1] Té més de 500 plantes hostes, entre les que s'inclouen un gran número de frutales, hortalices i plantes ornamentals.
Biologia
[editar | editar còdic]El mascle adult és d'un milímetro de llongitut aproximadament; la femella és una miqueta major, al voltant d'1,4 mm. La majoria d'estos trips solen ser femelles i reproduir-se per partenogénesis. Els mascles són escassos. El seu color és variat, en alguns colors més abundants en certes époques. El color varia del roig al groc i el marró. L'adult és allargat i prim, en dos parells de llargues ales. Els ous són ovales o arriñonados, blancs i d'uns 0,2 mm de llongitut. Les nimfes són groguenques en ulls rojos.
Este insecte pot viure en la seua fase adulta de dos a cinc semanes i inclús més i la nimfa pot viure uns 20 dies. Cada femella pot posar de 40 a 100 ous en els teixits vegetals, a sovint en les flors, pero també en els fruts o en el fullage. Les nimfes recent eclosionadas s'alimenten de la planta durant dos de les seues estadis, despuix es deixen caure de la planta per a completar atres dos estadis més.
Danys en els cultius
[editar | editar còdic]Els danys en la planta es poden produir de diferents modos. Els principals danys es produïxen per la posada d'ous en la planta. Les plantes també són danyades per l'alimentació, que produïx en els fulls unes taques plateadas per la reacció de la planta a la seua saliva. Les nimfes s'alimenten en els fruts recent quallats. Este trips és també el principal vector del virus de la bronzejada de la tomata (Tomato spotted wilt orthotospovirus), una virosis que produïx grans danys en l'agricultura.
Este insecte pot ser una plaga durant tot l'any, si be en les époques fredes i plujoses la seua activitat és molt menor. Els danys poden reduir-se per mig de l'instalació de barreres de plantes no hoste al voltant dels cultius i eliminant les plantes reservorio, que són les plantes per les que els trips senten una major atracció tals com Datura stramonium.
Els trips que s'alimenten en les flors són atrets pels colors lluent, especialment pel blanc, blau i groc, i es posen en objectes d'estos colors intentant alimentar-se. És freqüent que espècies com Frankliniella tritici i Limothrips cerealium puguen "picar" a les persones en determinades circumstàncies, encara que cap espècie s'alimenta de sanc; estos picotazos no es coneix que transmeten cap malaltia pero poden produir irritament de la pell.[2]
Enemics naturals
[editar | editar còdic]Dins dels seus enemics naturals s'inclouen chinches del gènero Orius. El fongo Metarhizium anisopliae també pot ser un bon element a utilisar en el control biològic d'este insecte.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Kirk, DJ; Terry, IL (2003). The spread of the western flower thrips Frankliniella occidentalis (Pergande). Agricultural and Forest Entomology 5: 301 – 310.
- ↑ Childers CC, Beshear RJ, Frantz G, Nelms M (2005) A review of thrips species biting man including records in Florida and Geòrgia between 1986-1997. Florida Entomologist: Vol. 88, No. 4 pp. 447–451
- ↑ Ansari, M.A., et al. (2007). Control of western flower thrips (Frankliniella occidentalis) pupae with Metarhizium anisopliae in peat and peat alternative growing mija. Biological Control 40:3, 293-297.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Full divulgadora
- Full divulgadora de Hawái
- Control integrat
- CISR: Centre d'espècies invasoras. Full divulgadora
- Este artícul conté una traducció derivada de «Frankliniella occidentalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.