Paccaicasa

Paccaicasa o Pacaycasa és el nom d'un complex arqueològic ubicat en la cova de Piquimachay (en quechua: Pikimachay ‘cova de la puça’), situat en el districte de Pacaycasa, província de Huamanga, departament de Ayacucho, en el Perú. Va ser estudiat a fins de la década de 1960 per l'arqueòlec nortamericà Richard MacNeish de l'Universitat de Calgary. En el nivell o estrat més inferior de dita cova, conegut com a Fase Pacaicasa, es varen trobar ossos d'animals de la megafauna andina (Pleistoceno tardà), associats en toscos instruments líticos fabricats suposta-ment per el home primitiu, encara que no es varen trobar restants òsseus humans. MacNeish, basant-se en la datació del carbono 14 en els ossos d'orige animal, va calcular l'antiguetat del home de Pacaicasa en 20.000 a. C. Dita cova hauria segut habitada temporalment per primitius i menuts grups de caçadors-recolectors, que serien els més antics hòmens del territori peruà i de Sudamérica. No obstant, l'existència del home de Pacaicasa va ser qüestionada per diversos arqueòlecs, com Thomas Lynch, Augusto Cardich, Danièle Lavallée i Duccio Bonavia, els qui varen considerar que no hi havia evidència suficient per a sostindre la presència del home en sol peruà en aquells remots milenis.

Actualment, la tendència més acceptada és rebujar l'existència del home de Pacaicasa. Les chafades més antigues i confiables del home prehistòric en el Perú daten en realitat de fins del Pleistoceno, és dir, cap a 13 000 a 10.000 a. C., i es troben en El Guitarrero I, Piquimachay (fase Ayacucho), Paiján i Lauricocha.

Etimologia

Pacaycasa (en quechua: Pakayqasa ‘nevat amagat’), és el nom d'un poble, que és al mateix temps la capital del districte ayacuchano del mateix nom. Ha donat el seu nom al complex arqueològic que es troba precisament en la seua jurisdicció.

Geografia

La cova de Piquimachay, sèu del complex Pacaicasa, es troba ubicada a 25 km al nort de la ciutat d'Ayacucho, en el camí cap a Huanta, i a una altitut de 2.740 m s. n. m. Correspon als Vages del sur peruà. El clima en la zona és templat i sec en una temperatura promig de 17,5 °C. Encara que el clima és majorment sec, l'época de pluges és de novembre a març. El paisage està cobert de molles, tunales i chamanas, vegetació pròpia de la zona.

Bibliografia

• Del Bust Duthurburu, José Antonio: Perú preincaico, pp. 31-32. Colecció d'obres triades de José Antonio del Bust. Lima, Empresa Editora El Comerç S.A., 2011. ISBN 978-612-306-033-6
• Cardich, Augusto: Orige del home i de la cultura andinos. Tom I de l'Història del Perú, pp. 104-107. Lima, Editorial Juan Mejía Baca, 1982. Quarta edició. ISBN 84-499-1606-2
• Kauffmann Doig, Federico: Història i art del Perú antic. Tom 1, p. 117-118. Lima, Edicions PEISA, 2002. ISBN 9972-40-213-4
• Silva Sifuentes, Jorge E. T.: «Orige de les civilisacions andinas». Inclosa en la Història del Perú, pp. 37-39. Lima, Lexus Editors, 2000. ISBN 9972-625-35-4

Vore també

• Periodo Lítico Andino
• Piquimachay
• Cova de Toquepala
• Home de Lauricocha
• Jayhuamachay
• Turisme en el Perú