Anar al contingut

Péndola de Newton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Péndola de Newton
Per a atres usos d'este terme vore Péndola (desambiguación).
La péndola de Newton (de cinc boles) en moviment
Dos boles d'igual pes en moviment asseguren que es distribuïx el momentum i l'energia.

La péndola de Newton, pilotes de Newton o breçol de Newton és un dispositiu que demostra, en el moviment de chicotetes boles de metal suspeses com a péndoles, la conservació de l'energia i de la cantitat de moviment. Va ser ideat pel físic francés de el XVII Edme Mariotte,[1] i en el seu Principia, el propi Isaac Newton menciona els experiments realisats pel físic francés sobre la colisió de les boles suspeses com péndoles. [2]

En la seua versió comercial, està constituït per un conjunt de péndoles idèntiques (generalment cinc) colocats de tal modo que les boles es troben perfectament alineades en sentit horisontal i en contacte en els seus adjacents quan estan en repòs. Les boles estan suspeses d'un marc per mig de dos fils d'igual llongitut, inclinats el mateix àngul en sentit contrari l'un en l'atre. Esta disposició dels fils de suspensió permet restringir el moviment de les boles en un mateix pla vertical.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. (En anglés.) Harvard Natural Sciences Lecture Demonstrations: «Newton's Cradle.» Harvard University. Consultat el 15 de juny de 2016.
  2. Cross, R. (en anglés). «Edme Mariotte and Newton’s Cradle.» The Physics Teacher, Vol. 50, abril 2012, pp. 206-207. DOI: 10.1119/1.3694067. Sydney University. Consultat el 15 de juny de 2016.
  3. Hinch, E. J. & S. Saint-Jean (en anglés). «The fragmentation of a line of balls by an impact» Proc. R. Soc. Lond. A, vol. 455, pp. 3201-3220. 1999. Department of Applied Mathematics and Theoretical Physics (DAMTP). University of Cambridge. Consultat el 15 de juny de 2016.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Herrmann, F. & P. Schmälzle: «A simple explanation of a well-known collision experiment.» Am. J. Phys. 49, 761 (1981)
  • Herrmann, F. & M. Seitz: «How does the ball-chain work?» Am. J. Phys. 50, 977 (1982)


Referències

[editar | editar còdic]