Ou de dinosauri
.jpg){kind=link}
Els dinosauris es reproduïen per mig d'ous. Es va supondre que els dinosauris, en ser reptils, posarien ous des de que es varen identificar científicament els seus primers ossos fòssils en la década de 1820 en Anglaterra.[1] Els primers ous de dinosauri fòssilés documentats científicament varen ser trobats en 1859 en França per Jean-Jacques Poech, encara que varen ser confosos en ous d'aus jagantes. Els primers fòssils d'ous que es varen identificar pertanyents als dinosauris es varen descobrir en 1923 per un equip del Museu Americà d'Història Natural en Mongòlia. Des de llavors s'han trobat jaciments en anidamientos per tot lo món, i s'ha desenrollat un sistema per a classificar-los segons l'estructura del seu clafoll. El clafoll dels ous de dinosauri pot estudiar-se observant les seues capes al microscopi. L'interior dels ous fòssils pot estudiar-se per mig de la tomografía axial computarizada, o ben dissolent gradualment el clafoll en àcit. A voltes en l'interior de l'ou es conserven restants del embrió que contenien ademés d'una taca verda que són els rebujos de l'embrió. Els ous i embrions més antics que es coneixen són del Massospondylus, que va viure en el Jurásico inferior, fa uns 190 millons d'anys.[2][3]
Història
[editar | editar còdic]
En 1859 es varen registrar científicament els primers fòssils d'ous de dinosauri, descoberts en el sur de França pel sacerdot i naturaliste aficionat Jean-Jacques Poech, encara que va pensar que es tractaven d'ous d'aus jagantes.[4] Els primers ous de dinosauri fòssils es varen trobar casualment en 1923 per un equip del Museu Americà d'Història Natural quan buscava restants dels primers humans en Mongòlia.[5] Estos ous varen ser erròneament atribuïts al Protoceratops, un herbívor localment abundant, pero ara se sap que eren ous de Oviraptor. Els descobriments d'ous varen continuar acumulant-se per tot lo món, lo que va dur a desenrollar múltiples tipos de classificació. En 1975 el paleontòlec chinenc Zhao Zi-Kui va iniciar una revolució en la forma de classificar els ous fòssils en desenrollar un sistema de "parataxonomía" basat en la taxonomia de Linneo aplicada als ous, classificant-los segons les seues qualitats físiques en lloc de per les seues hipotètiques mares.[6] Les barreres llingüístiques varen dificultar l'adopció del nou método de classificació dels ous de Zhao als científics occidentals. Pero a principis de la década de 1990 el paleontòlec rus Konstantin Mikhailov va atraure a atenció cap a l'obra de Zhao en la lliteratura científica en anglés.[7]
Identificació
[editar | editar còdic]Els ous de dinosauri varien de forma i tamany depenent de les espècies. Les seues formes oscilen des de les ovales allargades fins a les casi esfèriques. Els de major tamany trobats alcancen els 60 cm de llongitut i els 20 cm d'ample.
Els fragments de clafoll d'ou de dinosauri poden reconéixer-se per tres importants traces. La seua gruixa deu ser més o menys uniforme, generalment estan llaugerament curvats i la seua superfície està plena de menuts poros. En menys freqüència, la concavidad interior d'un fragment de clafoll conserva protuberàncies denominades mammillae. A voltes l'embrió ha absorbit tant calcio que es necessita una lupa o un microscopi per a poder vore les mammillae.[8] Pero existixen atres objectes que apareixen de forma natural en els jaciments que poden semblar-se als ous fòssils, que poden confondre inclús als paleontòlecs professionals.[9]
Falsos ous
[editar | editar còdic]Les pedres poden adquirir la forma redonejada d'un ou per efecte de l'erosió de l'aigua.[10]
Càlculs
[editar | editar còdic]Els càlculs són objectes similars als ous que es formen en l'estòmec dels rumiants com les vacas, cérvols i cabras. La formació de càlculs és un mecanisme de defensa per a protegir l'estòmec dels remugants si s'engolen un objecte estrany mentres pastan. Despuix de la seua ingestió l'objecte és recobert per la mateixa substància de la que es componen els ossos, fosfat càlcic, i finalment l'animal ho expulsarà. El tamany d'estes pedres estomacales sol oscilar entre 1 i 6 cm de diàmetro. Es coneixen algunes de major tamany pero són rares.[11] A voltes la superfície dels càlculs esta coberta de hoyuelos que poden confondre's en els poros d'un ou. Ken Carpenter un expert en ous fòssils ha fet notar que les pedres estomacales són els objectes naturals més semblats a un ou i els més difícils de discriminar.[12] Els càlculs són tan semblats als ous que en una ocasió un va ser confòs i descrit detalladament com un ou fòssil en la lliteratura científica. Els càlculs poden distinguir-se dels ous fòssils reals perque en partir-se mostren les capes de fosfat càlcic i l'objecte estrany en el seu centre. Es coneixen ous patològics en múltiples clafolls, pero estes capes no s'estenen cap a l'interior regularment aplegant fins a un núcleu com els càlculs. Els càlculs solen estar intactes i en forma perfecta, a diferència dels ous fòssils que solen estar trencats o deformats.[11] Ademés la superfície de les pedres estomacales carix de les distintes estructures dels clafolls com les capes contínues o prismàtiques, mammillae i poros.[13]
Concrecions
[editar | editar còdic]Les concrecions es formen quan els organismes en descomposició canvien la química de les seues afores de manera que precipiten els minerals en dissolució. Estos minerals s'acumulen en una massa de la forma aproximada de la regió alterada químicament. A voltes la massa produïda té forma d'ou.[10] La majoria de les concrecions en forma d'ou tenen interiors uniformes, pero alguns es formen per l'acumulació de minerals en capes.[14] Estes concrecions en capes són més difícils de diferenciar que les que tenen l'interior uniforme, perque les capes poden semblar-se a la clara i l'ull d'un ou. El groc del fals ull procedix de minerals com la limonita, la siderita i el sofre.
Les concrecions generalment carixen de clafoll diferenciable, encara que a voltes pot semblar que la tenen si el seu exterior s'endurix. Si el seu interior és més bla l'erosió pot separar les dos parts i crear falsos clafolls d'ous fòssils. Els fòssils d'ou reals deuen conservar les seues estructures com els poros, les mammillae, i les capes prismàtiques o contínues, que no estan presents en les concrecions. És improvable que una concreció tinga la mateixa forma i tamany que una atra, per lo que les associacions d'objectes en forma d'ou de diferents tamanys provablement no siguen ous. Les concrecions poden ser molt més gran que qualsevol ou, per lo que qualsevol ‹ou› desmesuradamente gran provablement ha segut mal identificat.
Rastres fòssils d'insectes
[editar | editar còdic]A voltes les cambres d'un cau a on viuen o crían els insectes tenen una forma tan semblada a un ou que un paleontòlec va confondre una peça d'elles en un ou fòssil. Els caus d'insectes poden diferenciar-se dels ous fòssils reals per la presència de marches de cavat en la seua superfície, deixades pels insectes durant l'excavació del cau. Les buas fòssils d'insectes també s'assemblen als ous. Despuix de la mort la descomposició d'una bua enterrada podria deixar un buit en el sediment que podria reblir-se en minerals arrastrada per l'aigua formant una peça en forma d'ou. Estos pseudohuevos poden reconéixer-se pel seu chicotet tamany (generalment no més grans d'un centímetro o dos) i carixen de les marques de l'anatomia típica del clafoll d'ou.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ "First Discoveries," Carpenter (1999); pàgina 1.
- ↑ Skinner, Justin."ROM Puts Oldest Dinosaur Eggs Ever Discovered on Display" [1] archivat en Wayback Machine.. insidetoronto.com. 6 de maig 2010.
- ↑ Moskvitch, Katia. "Eggs with the Oldest Known Embryos of a Dinosaur Found". BBC News. 12 de novembre de 2010.
- ↑ "First Discoveries," Carpenter (1999); pàgina 5.
- ↑ "First Discoveries," Carpenter (1999); pàgina 4.
- ↑ "Growth of the Modern Classification System," Carpenter (1999); pàgines 148-149.
- ↑ "Growth of the Modern Classification System," Carpenter (1999); pàgina 149.
- ↑ Collecting Eggs," Carpenter (1999); pàgina 115.
- ↑ "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgina 118.
- ↑ 10,0 10,1 "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgina 119.
- ↑ 11,0 11,1 "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgina 121.
- ↑ "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgines 120–121.
- ↑ "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgina 120.
- ↑ "Fake Eggs," Carpenter (1999); pàgines 119–120.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Huevo de dinosaurio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.